El Castell de Burriac i el Montcabrer des de Mataró, circular
near Mataró, Catalunya (España)
Viewed 786 times, downloaded 30 times
Trail photos
Itinerary description
Volia fer l’aproximació en tren, cosa que m’obligava a caminar sobre asfalt un bon nombre de km. Vaig escollir Mataró com a punt d’inici i final de la caminada.Volia fer una circular, però podia haver escollit un altre punt de finalització, una estació diferent de rodalies. Fer-la circular va donar lloc a una ruta llarga, de 18 km., i segurament a més asfalt del necessari.
Aquesta es una ruta amb asfalt, també amb molts trams per pistes que no presenten cap mena se dificultat per caminar, però també amb uns trams curtets de corriols que no eren tècnicament fàcils. A mí em va agradar i només tinc un retret a fer-li, a fer-me, que es aquest: quan vaig deixar Cabrera de Mar vaig optar per anar cap a Mataró seguint el Camí del Mig, cosa que em va fer anar dos, o potser més, km per la vorera de la carretera, compartint espai amb bicicletes, i sense res especial a veure més enllà que trànsit de cotxes amunt i avall. Em vaig equivocar ja que pensava que podria travessar i baixar cap a la costa per anar acostant-me a Mataró caminant a prop del mar. No vaig sapiguer veure cap lloc per a on traspassar la carretera i dirigir-me a la costa pel que no em va quedar cap més opció que la que vaig seguir.
Les coses que voldria destacar de la ruta son les següents:
A) la sorpresa de passar per devant de Can Garí. No en sabia res de la seva existència i va ser una mena de xoc majúscul. Es una bonica obra de Puig i Cadafalch amb uns jardins que, tot i que només se’n poden veure petits bocins, et fan intuir que han de ser una preciossitat. Un lloc grandiós i magnific.
B) les panoràmiques que en molts llocs de la ruta es tenen del Castell de Burriac.
C) la panoràmica que hi ha des de la Creu del Montcabrer
D) els corriols que vaig fer servir per baixar del Castell de Burriac i del Montcabrer. No son massa llargs, però tenen molta pendent i presenten certa dificultat tècnica. En molts moments t’has de recolzar en les branques dels arbres per frenar-te en la baixada per un terreny a on la terra està solta, a on hi ha arrels que sobresurten i a on hi ha roca que pot ser relliscosa amb humitat. Ho remarco perquè suposen un fort contrast amb la dificultat que presenta la resta de la ruta. Gent ben calçada i acostumada a anar per muntanya ho fará sense problemes però gent que fassi senderisme per terrenys molt fàcils, com ho son tots els d’aquesta ruta tret d’aquesta dos corriols, ho poden passar malament
E) ens els waypoints que segueixen hi ha més punts d’interés de la caminada
Waypoints
Construcció molt bonica
Només sortir de la zona “urbanitzada” em vaig trobar amb això. Sembla que forma part dels Jardins de Can Garí però no ho tinc clar i no he vist cap mena d’ informació que em pugui ajudar
Crec que estic devant dels Jardins de Can Garí, tot i que no ho tinc clar
Sigui Can Garí o no, el que es pot veure a travers de la barana permet intuir que darrera hi ha uns jardins molt grans i molt bonics. La glorieta que hi ha a les fotos 5 i 6 es molt bonica i aquesta si que forma part de Can Garí
Can Garí i Ermita de
Can Garí es un edifici magnífic obra de Puig i Cadafalch, però vist des de fora tot sembla indicar que els jardins potencien moltissim l’encant de l’edifici. Una grata sorpresa ja que desconeixia la seva l’existència.
La segona fotografia mostra l’Ermita de Sant Miquel del Cros. Aquesta no es una obra de Puig i Cadafalch
Tot el que segueix sobre Can Garí ha estat copiat de:
poblesdecatalunya.cat
Excepcional edifici modernista construït per Puig i Cadafalch els anys 1898-1899 per a residència d'estiueig del financer Josep Garí i Cañas. Posteriorment les obres van ser continuades per Lluís Bonet Garí. El gran casal s'inspira en el gòtic civil dels segles XV-XVI, si bé amb un lluïment ornamental i una fantasia propis del modernisme més florit. Té teulada a quatre vessants, de ràfec prominent, i una torratxa en un dels angles, mentre que als altres hi ha garites amb coronament de ceràmica. A banda del magnífic treball de pedra, especialment reeixit a la gran tribuna neoplateresca, les façanes es decoren amb esgrafiats florals i un destacat rellotge de sol a la torre. És igualment remarcable la tanca que voreja la finca, feta amb maó i elements decoratius de ceràmica.
Tot el que segueix sobre l’Ermita de Sant Miquel del Cros ha estar copiat de: poblesdecatalunya.cat
Als jardins de Can Garí hi havia hagut una antiga capella romànica que a la fi del segle XIX es trobava en estat ruïnós. El 1929 va ser substituïda per una nova església, obra de Lluís Bonet Garí, deixeble de Gaudí, l'empremta del qual es deixa sentir en la concepció de l'edifici. Va ser cedida al bisbat per la família Garí i ara està tancada i separada de la resta del jardí.
Masoveria de Can Garí
Tor el que segueix ha estat copiat de : poblesdecatalunya.cat
Es obra de Lluis Bonet i Garí.
Malgrat no admetre comparació amb la casa principal, l'edifici de la masoveria és igualment remarcable. Les seves dimensions i el seu estil són més propis d'una residència senyorial que d'una casa de masovers. Pren com a referència l'arquitectura rural popular, amb teulada a dues aigües i una galeria de solana al nivell superior. L'ornamentació, plenament modernista, utilitza com a recurs expressiu el maó vist, tant al voltant de les obertures com a la xemeneia o la terrassa, on també hi trobem els típics elements de ceràmica.
Costat carretera
La foto mostra el petit corriol que hi ha en aquesta zona, en que vaig junt a la carretera
Castell de Burriac
Un lloc molt, molt maco. Llàstima que avui l’amenaça de pluja no afavorís la visió. Malgrat això he gaudit de les seves panoràmiques
Baixant del castell de Burriac
He decidit probar de baixar pel dret i a fè que ho és de dret. Per sort, tot i que amenaçava pluja, les pedres estaven seques. No es una baixada apta per a persones que no utilitzin calçat de senderisme o que no estiguin acostumades a caminar per muntanya. Caure o torçar-se un peu es improbable. Cal vigilar al baixar però si s’està acostumat a aquest tipus de terreny es disfruta. Després de km. de pista i asfalt aquest tram es fa pujar l’adrenalina
Bosc
Hi ha moments en que em semblava estar caminant pels boscos de laurisilva d’Anaga a Tenerife. Un bosc molt interessant
Surto per aqui
No tenia clar per a on baixar. No havia vingut mai al Montcabrer i no coneixia la zona. Jo pensava anar pel cantò contrari però no he vist vclar el cami, i al final he optat per aquest corriol que sembla una mica més evident que el que hi ha a sota la creu. També es tracta d’ un corriol amb molta pendente, amb terra solta que fa que rellsquis al baixar. Tampoc es aconsellable per a gent no acoatumada a caminar per la muntanya o que no vagi ben calzada.
Aspecte del corriol de baixada
Molt dret i relliscós. Si torno a fer aquesta ruta el faré de pujada ja que serà més senzill de fer.
Vistes del Castell de Burriac, del Montcabrer i de camí pel que anem des de Ca l’ Escarramant
El que segueix ha estat copiat de:
Poblesdecatalunya,cat
Masia potser originària del segle XVI però profundament reformada durant el segle XVIII, tal com ho demostra la típica façana barroca amb coronament ondulat. Té portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra, igual que les obertures del pis principal. A la façana i ha restes d'esgrafiats. Té cossos laterals porticats a l'altura del pis
Esglèsia de Sant Julià
Bonica plaça a Argentona amb la seva esglèsia gòtica .
El que segueix ha estat copiat de : wikipedia.org
És una església de planta de creu llatina, nau central i dues laterals i claus de volta esculpides. La façana està feta de pedra de Montjuïc. La portada és decorada per una bella rosassa i la flanqueja el campanar, quadrat i emmerletat, amb un rellotge. A la façana hi ha dos sarcòfags procedents de Sant Pere de Clarà.És un bell exemple del gòtic tardà.Actualment a l'altar major hi ha uns tapissos de la primera època de Grau Garriga, de tema eucarístic.Conté uns merlets i diversos elements decoratius que estan essent restaurats seguint l'estil del campanar
Vistes del Montcabrer, del Castell de Burriac i de l’Esglèsia
Estem devant l’Ajuntament des d’on tenim unes esplèndides panoràmiques
Un dels múltiples invernaders d’aquesta zona del Maresme
Feia molts anys que no hi passava a prop. M’ ha sorprès que estiguin tant ben conservats, jo els feia més desmantellats
Villa Bugatti
No he podido encontrar mucha información sobre este espacio que, al contrario de lo que aparenta su entrada parece ser muy moderno.
Lo que sigue ha sido copiado de : guiasingular.com
De estilo totalmente inglés, nace en el año 1992 como casa familiar y pasa a ser una finca para eventos centrada en cuidar cada detalle para ofrecer celebraciones elegantes, organizadas con sensibilidad y buen gusto.
El propietario es un coleccionista de coches clásicos, de las marcas más prestigiosas del mundo, y esto es lo que le da nombre, singularidad y su gran aportación especial al espacio. Tanto en una boda como en un evento de empresa, el hecho de poder disfrutar de joyas del automobilismo, es un factor añadido para ofrecer a nuestros invitados. Si os gustan los coches antiguos, os imagináis vuestro evento rodeados de coches clásicos de ensueño? ¡Es algo fascinante!
En su monento fue la sede de Caixa Layetana
Unos años antes de fusionarse con Bankia y desaparecer como entidad independiente, Caixa Layetana construyó este edificio donde estaban ubicados sus servicios centrales. Su característica principal reside en que la mayoría de sus plantas están por debajo del nivel del suelo
Vil-la Romana de Torre Llauder
La primera fotografia inclou un petit resum sobre aquest edifici
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
La valoració de l'entorn és de tres estrelles perquè hi ha bastanta zona urbana i sobre tot la tornada que es passa per la carretera amb gran volum de trànsit. Buscaré una via alternativa per tornar. La resta perfecte.
Gràcies Jordi. Com ja vaig dir al descriure la ruta, el tram del Camí del Mig va ser un error. Es el que passa a vegades quan camine per zones que coneixes poc