El Castell de Burriac, la Creu de Montcabrer i les Fonts d'Argentona des del Parc de la Font Picant.

Avui hem fet una excursió per les terres del Maresme per conèixer per fi el Castell de Burriac, on ja fa temps que tenia ganes d'anar a petar. Així que amb l'excusa de poder compartir una sortideta amb un amic i antic veí ara traslladat a Vilassar de Dalt, ha tocat visitar aquestes contrades.

L'inici de la sortida l'hem feta però, des del Parc de la Font Picant d'Argentona. El cotxe el podem deixar en qualsevol lloc prop del Parc, tot i que hem vist que hi ha lloc per aparcar dins, nosaltres hem preferit deixar-lo fora. En començar hem seguit pista amunt per l'extrem més occidental del Parc, en un principi la pista planeja per anar agafant verticalitat poc a poc, i en deixar-la uns 300 metres més endavant per agafar un corriol que trenca a l'esquerra, la cosa ja es posa més seriosa, amb trams força verticals. Aquest perfil és una constant tot el tros que anem seguint corriol amunt ben bé durant 1 quilòmetre, punt on anem a petar altre cop en una pista ben ample just en un punt on tornarem a passar després en la tornada.

Seguirem aquesta pista, on ja podrem veure cartells indicadors del Castell de Burriac durant uns 400 metres, on el perfil tot i seguir guanyant alçada ens permetrà un petit respir. Deixem la pista en un trencall a l'esquerra, a l'alçada del Collet de Burriac, per atacar el darrer tram de pujada fins el Castell, fent un rodeig en la muntanya amb uns darrers metres molt verticals fins arribar a un tram d'escales que ens porta fins l'accés al Castell de Burriac, gairebé a tocar dels 400 metres d'altitud.

El Castell de Burriac, que forma part de la llista dels 100 cims de la FEEC, data del segle XI i al haver estat restaurat cap a finals del segle XX presenta ara un molt bon estat. Cal gaudir-ne de les vistes al Maresme i fer volar la imaginació de com devia ser quan s'hi feia vida, segons explica en un cartell explicatiu, fins ben bé el segle XIX.

Després de gaudir una estona de les vistes i fer una mica de fotografia, deixem el Castell per la via més directa, un empedrat ben vertical que s'ha de baixar amb molt de compte i que ens porta de forma molt directe altre cop a la pista per la que anàvem abans, just a l'alçada d'un monòlit dedicat al Maresme. Allà, seguirem a l'esquerra per seguir baixant avall per la pista en direcció a la Creu de l'Avellà, una cruïlla de molts camins. En aquest punt agafem un corriol que s'endinsa en la pineda. De seguida aquest corriol ens deixa en una altra pista que seguim fins un revolt on seguirem els cartells que menen a la Creu de Montcabrer, el nostre proper objectiu.

El corriol que agafem aquí ens torna a fer suar una mica per un tros amb força desnivell, que s'acabarà pràcticament en creuar amb una pista més ampla que ens deixa a tocar de les antenes del Montcabrer, nosaltres hi passarem a tocar per seguir endavant, despenjant-nos per un petit rocaller per poder arribar a la fi fins la Creu de Montcabrer, que gaudeix de fantàstiques vistes sobre la part més meridional del Maresme, fins al Barcelonès. Aquí fem un altre petit alto en el camí per immortalitzar el moment, i iniciar el que podríem qualificar com la tornada.

El primer tram el fem desfent el mateix camí fet fins la pista on hem començat a veure cartells de la Creu de Montcabrer i aquest cop en comptes d'agafar el corriol que ens duria fins la Creu de l'Avellà, seguirem la pista que ens fa davallar una mica més fins una masia força propera.

Deixem enrere aquesta masia per la pista que fa pujada i en arribar al següent revolt, agafem el corriol que s'endinsa en la boscana. Tot aquest tram, que passa rodejant per sota tota la mola que corona el Castell de Burriac, planeja força, i passa a tocar de les restes del que fou el poblat ibèric d'Iluro, en un estat força deplorable, així que el deixem enrere de seguida per seguir planejant per el corriol que pop a poc, ja acabant el rodeig, torna a guanyar pendent fins que desemboquem en la pista que porta al Castell de Burriac en un punt on ja havíem passat.

Seguim la pista en direcció descendent durant uns metres, per terreny que ja havíem fet en l'anada, però pocs metres després agafem un trencall a l'esquerra en un corriol que es dirigeix avall cap al Torrent de Burriac. El corriol té algun tram de baixada una mica tècnic; aneu amb compte i ajudau-vos dels arbres en aquests punts. Quan la baixada es fa més fàcil ens apropem a la primera de les quatre fonts per on passarem en poc tros, la Font del Ferro. Un cop hem deixat la font del Ferro ho hem fet per la pista, que una mica més endavant deixarem per baixar fins a la Font de l'Esquirol, amb un bonic pont de pedra. Sortirem d'aquesta font per el corriol que segueix dins del torrent per anar a petar de seguida a la font de les Sureres, que ja deixarem enrere per el corriol que puja fins anar a petar altre cop a la pista per on baixàvem abans. És en el següent revolt d'aquest pista on trobem la darrera de les quatre fonts, la del Camí, i ja en deixar-la enrere desemboquem en el darrer carrer asfaltat d'Argentona, força prop del Parc de la Font Picant, en l'indret on hem deixat el cotxe per començar l'excursió d'avui.

Nota: Hem fet molts trossos de l'excursió trotant, així que tingueu en compte això a l'hora de valorar els temps que surten.