El Castell de Milany i Santa Magdalena de Cambrils des de Vallfogona del Ripollès ( 2 x 100 cims )

Amb l'objectiu d'assolir dos nous cims de la llista dels 100 cims de la FEEC, vam fer quilòmetres fins el petit, però preciós poble de Vallfogona del Ripollès per prendre'l com a punt de partida per fer una ruta circular que passés per els cims del Castell de Milany i de Santa Magdalena de Cambrils.

Varem deixar el cotxe al carrer del Prat de l'Om, ben a prop de la carretera N-260a, just en la cruïlla amb el carrer de Puig Estela, que és el carrer que haurem de seguir per començar l'excursió.

Tot rodejant el nucli antic, arribarem a la cruïlla amb el GR-3, que seguirem fins arribar al Coll de Milany, primer en descens per anar a buscar el pont medieval de Vallfogona, sobre la Riera del mateix nom, i a partir d'aquí en forta pujada, superant vàries feixes fins a trobar la pista del Camí del Bac de la Portella.

Seguirem la pista, que va pujant constantment però de forma moderada, durant més de 2 quilòmetres, quan la deixarem, just deprés de creuar el curs del Torrent de Cal Cuc, per seguir un corriol que surt a l'esquerra pujant amb molta més força.

De seguida passarem a tocar de les ruïnes de l'antiga masia de Can Gallard, i sempre prop del marge del torrent, seguirem remuntant metres per estrets corriols, sempre sobre terreny ben ple de fullaraca.

Després de no massa estona, creuarem la pista que porta al Coll de Milany, però nosaltres farem marrada, sempre seguint el recorregut del GR-3, i en forta pendent arribarem finalment al Coll de Milany, i ja girant el cap a la nostra dreta, veurem molt a prop, el cim del Castell de Milany, a 1527 metres d'altitud. Només ens queden per remuntar els darrers metres per un prat, creuar el filat (no electrificat) que trobarem i cercar el pas d'accés al capdamunt de la muntanya, que per cert queda força ocult rera els arbres i arbusts; el tram final és força escarpat i fins i tot trobem tres grapes per ajudar-nos, però no té complicació tècnica.

Al capdamunt, hi trobem les restes de l'antic castell, cal dir que molt malmeses. En tot cas, ens serveix per imaginar com devia ser en la seva època d'esplendor, perquè la forma de les estances queda força clara.

Podem pujar dalt del que queda de la torre del castell gràcies a unes escales de cargol metàliques que s'hi han instal·lat i des del capdamunt gaudir d'una de les millors panoràmiques muntanyenques de Catalunya. Si trobeu un dia prou clar, podreu veure bona part de les muntanyes interiors de la terra, com el Montseny, els cingles de Collsacabra, del Bertí, de Sant Llorenç i Montserrat; així com també gaudireu de muntanyes dels Prepirineus, com el Taga i el Puig Estela , la serra del Cadí des del Pedraforca al Comabona, la Tosa d'Alp i més enllà el Canigo, el Puigmal i bona part dels Pirineus; en definitiva, un gaudi absolut per la vista.

Un cop baixem del Castell, retornem fins al Coll de Milany i seguim avall per la pista tot seguint encara les marques del GR-3, que ens fa deixar-la de seguida per seguir corriols de puja i baixa constants enmig dels arbres; la veritat és que el recorregut del GR és força curiós, i no deixa de sorprendre'ns la bellesa dels paratges per on passem en cap moment. Més o menys, seguim el camí de la carena, ara per trams de prats oberts, ara per trams més ombrívols. Anirem trobant, per aquest ordre, el Pla de la Bronza, el collet de l'Amorriador, la Plana Vidala, el Puig de l'Obiol (punt on deixem el GR-3, que es dirigeix al sud, cap a Vidrà), al qual accedim en un tram curt però dur, un xic perdedor i una mica complicat, on el millor que podem fer és seguir en tot moment el recorregut del filat que anem trobant; i ja en un tram més senzill, i ara seguint sempre les marques grogues i blanques de PR, la Collada Fonda i la Creu de l'Espinal, per seguir amb el puja i baixa fins arribar al coll de Trebija, on ja prenem una pista que en pujada constant, però no massa forta, ens apropa al capdamunt de Santa Magdalena de Cambrils, a 1547 metres d'altitud. Per arribar a l'ermita que corona el cim però, tornarem a fer un tram de corriol que s'enfila amb força fins deixar-nos a l'esplanada on ja trobem finalment la petita ermita de Santa Magdalena de Cambrils, que podem visitar per dins si així ho desitjem.

El que podriem qualificar com a tram de tornada cap a Vallfogona serà sempre seguint les marques de PR i fins pràcticament arribar a la Masia de Puigvassall, serà per fantàstics corriols sempre entre els arbres, amb molt fulla a terra i en forta baixada. Creuem pistes en diverses ocasions, però sempre anem retallant per corriol seguint el recorregut del PR, fins que trobem finalment una pista que ens deixa ja en una zona més planera de prats des de la qual arribem de seguida a la Masia de Puigvassall, amb plena activitat ramadera.

Passada aquesta masia, el camí torna a davallar amb força per un corriol enmig de la vegetació, ara una mica més humida, i és que ens estem apropant a la Bauma, una zona de cases molt arreglada, regentada per un matrimoni holandès, que rep visites de campistes d'aquelles terres des de ja fa força anys. En passar La Bauma, arribarem a la riera de la Bauma, que baixava amb força a la nostra visita. En aquest tram seguim una pista asfaltada, però nosaltres la deixarem un xic més avall, a l'alçada de la Font dels Burros, punt on creuarem a l'altra banda de la riera per un pont, i després la seguirem per l'altra banda tot seguint un caminet que desenvoca en un preciós gorg que paga la pena visitar.

Una mica més endavant el camí ens deixa en els terrenys d'unes cases de colònies de fusta, ja força aprop de Vallfogona, a la qual arribem després de tornar a entrar en una pista asfaltada que ens retorna en una mica més d'un quilòmetre al nucli urbà del poble i així, al punt inicial de la ruta.