El Castell de Montbui i el torrent de la Verneguera

Centre Cívic de Bigues

La Baliarda (El Tenes)

El Tenes neix als altiplans del Moianès, a la serra de la Sauva Negra, rebent en els seus orígens el nom de riera de Castellcir, ja que passa just per davant de l'església romànica de Sant Andreu de Castellcir. Per la pròpia natura del terreny (roques calcàries fàcilment erosionables), s'encaixa molt ràpidament, formant pintorescs gorgs i saltants d'aigua, els més destacats dels quals es troben entre Sant Quirze Safaja i Riells del Fai, destacant els de l'entorn de Sant Miquel del Fai, on rep, per l'esquerra, després de tres espectaculars saltants d'uns centenar de metres d'alçada en el seu conjunt, el Rossinyol. A partir d'aquest punt s'obre a la depressió del Vallès, a través de la vall de Sant Miquel, per unir-se per la dreta al Besòs entre Montmeló i Mollet del Vallès, destacant el torrent de Vallderròs, tributari per l'esquerra a l'alçada de Riells, després de la unió de diversos torrents que baixen del Bertí i zones properes en el Gorg de Vallderròs, lloc d'una singularitat especial i font de moltes de les llegendes del lloc, com la típica de les dones d'aigua.

Can Tesà / Can Curt / Can Cisteller

Can Tesà és un conjunt format per tres cases adossades d'un sol cos i de diferent alçada, però de la mateixa època. Configurant una L construïda davant un pati d'accés. Les façanes estan emblanquinades i pintades, emmarcant les obertures per un regruix d'obra. Can Curt i can Cisteller són un edifici entre mitgeres, de dos cossos, de planta baixa i pis i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta façana s'hi poden veure les obertures emmarcades amb pedra arenisca treballada amb motius renaixentistes, especialment en les finestres del primer pis. Adossat a la façana principal hi ha un pou, amb elements de ferro forjat.

Can Maspons

Can Maspons és una de les masies històriques del poble de Bigues. L'edifici actual està conformat per diverses construccions adossades. Destaca l'edifici central, de planta baixa i dos pisos, de tres cossos perpendiculars a façana i la coberta de teula a quatre aigües. L'accés es fa per un portal adovellat amb un arc de mig punt, i la resta d'obertures, emmarcades en pedra, tenen carreus rectangulars, sense ornamentació en les llindes planes. En la porta d'accés s'hi pot llegir la data de 1682. En el segle XVII moltes grans masies van veure incrementat el seu poder en terres i beneficis, i va ser una època de reformes i ampliacions dels edificis familiars. Annexa al costat meridional la capella de la Mare de Déu del Pilar. Al costat sud de l'era hi ha un safareig, en vies de restauració, i a sobre la masia, al costat esquerre, la bassa, parcialment enrunada. També, prop del safareig, es conserva l'arcada del rec que hi portava l'aigua. Can Maspons és la casa pairal dels Maspons, família vinculada al moviment de la Renaixença: Francesc, Marià i Maria del Pilar Maspons i Labrós, la darrera coneguda com Maria de Bell-lloc, que destacaren en les facetes d'escriptors i folkloristes en el seu moment, a més de Marià, que fou un destacat polític (fou diputat del Partit Liberal Conservador a les Corts de Madrid). Francesc de Paula Maspons i Anglasell (Barcelona, 1872 - Bigues, Vallès Oriental, 1966) fou un jurista català, fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i el 1897 obtingué la càtedra de dret civil a la Universitat d'Oñati, a Guipúscoa. S'especialitzà en dret català, del 1918 al 1920 fou escollit president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i treballà com en l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on defensà el dret català. Del 1925 al 1931 també fou president del Centre Excursionista de Catalunya i el 1930 el primer president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

Font de can Granada

La font de can Granada es troba a la capçalera del torrent de can Maspons, nissaga a la qual es troba molt relacionada, a la que pertanyien tant Francesc Maspons i Labrós com Maria de Bell-lloc, pseudònim de la germana d'en Francesc, Pilar, i el jurista Francesc Maspons i Anglesell. Tot i aquesta relació, l'aprofitament directe de la font el feien, per proximitat, els habitants de can Granada, i d'aquí el nom.

Can Ribas

Can Ribas de Montbui és una casa pairal del segle XV, propietat de la família Oliver Parellada, restaurada i convertida en casa de colònies i escola de natura des de 1982 amb 23 hectàrees d'espai natural. També es dedica a la restauració per a esdeveniments. És fruit de la unió de diverses edificacions durant el temps. Sembla que la torre i l'edifici principal són les construccions més antigues, i conserven les obertures emmarcades amb pedra treballada d'estil renaixentista. La torre és de planta quadrada, de planta baixa i tres pisos d'alçada, i actualment està coberta amb una teulada a quatre aigües de teula àrab. L'edifici adossat a la torre té la composició d'una masia de dos cossos, de planta baixa, pis i golfes. En el fogatge de 1533 apareix Elionor Riba Fort, però ja durant aquest segle deixen de ser-ne propietaris. Les reformes més importants es van fer abans de l'any 1936, per la família Vila.

Castell de Montbui

El castell de Montbui està ubicat al cim d'una muntanya entre les poblacions de Sant Feliu de Codines, de Bigues i Riells (municipi al que pertany) i Caldes de Montbui. Al seu costat hi ha l'ermita pre-romànica de Sant Mateu de Montbui, edifici d'una sola nau amb un absis de planta de ferradura. Del castell només resten alguns murs construïts amb una estructura d'opus spicatum. El castell, documentat des de 987, era la residència de la baronia de Montbui. En 995, els comtes de Barcelona li assignen en feu a Gombau de Besora. Aquest morí al 1050 i traspassà el castell de Montbui a la seva filla Guisla de Besora, segona esposa de Mir Geribert, príncep d'Olèrdola. Mir estava enfrontat amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, qui s'oposà a aquest traspàs de domini, fins que l'any 1059 fan les paus i el comte donà en alou a Mir Geribert les terres que formarien la baronia de Montbui. Aquestes terres eren les parròquies de Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudàries, Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Genís de l'Ametlla, Sant Andreu de Samalús i, es pensa que també, Santa Maria de Caldes. Més tard foren propietaris els Bell-lloc, senyors de la Roca del Vallès, els Cabanes i Pere de Sentmenat, que el 1178 el comprà a Ramon de Cabanes. El 1240 passà sota domini del bisbe de Barcelona, qui manà reconstruir-lo el 1308. Entre 1381 i finals del segle XV la propietat s'alterna entre la corona i altres nobles com Ramon de Planella o Ramon de Torrelles, senyor de la Roca del Vallès. Finalment, en 1490 hi va haver un canvi de jurisdicció i la baronia de Montbui va passar, pel Privilegi de l'Entrega, a la jurisdicció del Consell de Cent de Barcelona, considerant l'indret com un carrer de Barcelona. La nova jurisdicció suposava pagar una redempció al baró i formar el seu propi govern (el Consell de la Baronia), que va tardar a funcionar correctament. Amb tot, els Torrelles varen mantenir la possessió del castell i, més tard, ho passaren als Sentmenat. Els consellers de Barcelona, mantingueren la baronia fins el 1714. El castell es va abandonar a partir de mitjan segle XIX. L'any 1949 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Bifurcació

Bifurcació de corriols. Seguir a la dreta, en direcció a la torre de tensió.

Barraca de la Font de la Patets

Petita barraca agrícola de planta rectangular, de parets de paredat i coberta a una aigua de rajola ceràmica. La porta està emmarcada per maó massís.

Can Duran

Can Duran és una construcció del segle XX al sector nord-oest del terme municipal de Bigues i Riells, prop del límit amb Sant Feliu de Codines, al sud-est de la urbanització dels Saulons d'en Déu, a l'esquerra del Xaragall de Can Duran al nord del Sot de Santa Elvira.Està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals de Bigues i Riells. En aquesta zona hi ha molt bones vistes dels Cingles de Bertí.

Can Pont Pla

Can Pont Pla és una construcció del segle XX al sector nord-oest del terme municipal de Bigues, prop del límit amb Sant Feliu de Codines, al sud-est de la urbanització dels Saulons d'en Déu. És a l'esquerra del Xaragall de Can Duran, a prop i a llevant de Can Duran. Està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals de Bigues i Riells.

Torrent de la Verneguera

Creuem el torrent de la Vernaguera, habitualment sec, a gual, i seguim pel corriol a l'altra banda.

Fort Dakota

Antic restaurant braseria, però el nom en el lloc perdura. Tornem a l'asfalt.

IES Maria de Bell-lloc

Ca l'Espasa

Casa de planta baixa i pis, de planta rectangular, amb coberta de teula àrab a dues aigües, i el carener paral·lel a la façana principal. La composició de les obertures de façana és simètrica. El tipus constructiu és de principis de segle XX, amb les obertures emmarcades en maó massís i la resta de panys de paret són de paredat, amb carreus a les cantonades. A la part posterior hi ha un cobert i un pou d'aigua de pedra, molt ben conservat.