El Castell d'Estela des de Lloret Salvatge

Ruta de pretemporada tranquil·la que comença a la pista de Lloret Salvatge, en la primera bifurcació que hi ha.

Es deixa el cotxe en aquesta bifurcació i es puja per la pista de l'esquerra. De seguida hi ha un rètol que indica la drecera que porta, amb poc menys d'un minut, a l'ermita de Sant Agustí de Lloret Salvatge.

Es dóna la volta a l'ermita i es torna a la pista. Uns metres enllà, quan a la dreta es veuen granges, cal estar atents perquè a l'esquerra hi ha una fita, i una entrada difícil de senderó. Quan es troba ja no hi ha cap problema. Només cal anar pujant, sempre seguint marques vermelles i rètols que indiquen el camí de Coll de Bou (o Collet del Serrat de les Sorres). La drecera puja, però és fàcil i, de tant en tant, hi ha algun mirador del pantà de Susqueda, de les Guilleries i de les cingleres del Collsacabra. Poc abans d'arribar al collet també hi ha una mina abandonada. És poc profunda i s'hi pot entrar tranquil·lament.

Un cop s'arriba al Collet del Serrat de les Sorres, hi ha senyals indicadors de Sant Martí i del Castell d'Estela. Ara cal seguir cap a la dreta, camí del Castell d'Estela. En aquest tram s'abandonen els senyals vermells i cal seguir els grocs. No hi ha pèrdua, el camí és carener, tot i que d'antuvi protegit per la natura espessa, cosa que provoca que el Puig de les Sorres, el cimalt de la carena, no tingui cap mena de visibilitat i, per tant, no cal aturar-s'hi.

Després d'una altra cruïlla de camins, es troba una fita de pedres enorme. Cal respectar-la perquè indica que allà hi ha l'Esquerda de l'Infern, el senyal, les restes dels terratrèmols que al segle XIV van enderrocar i arruïnar Amer i Olot, sobretot. Si s'hi baixa es pot captar la potència del terratrèmol a l'hora de partir la muntanya pedregosa. Impressionant.

Des de l'Esquerda i tot seguint sempre els senyals grocs s'arriba a la Torre de Sant Silvestre, primer i al cap de cinc minuts a les restes pobríssimes i inamaginables del Castell d'Estela, l'objectiu principal d'aquesta caminada.

La Torre de Sant Silvestre devia ser una torre de vigilància del Castell i, tant la torre com el castell són dues talaies gegantines de la província de Girona: des de la zona de Finestres, passant per Rocacorba i Sant Roc i la plana gironina i part de l'empordanesa; així com, les Guilleries, Susqueda i l'imponent i poderós Collsacabra. Un lloc màgic si es té en compte que la seva altura és de 664 m, la Torre i 641, el Castell.

Es baixa del Castell per una desgrimpada insignificant i de seguida es veu un rètol que indica Coll de les Saleres Velles. Cal agafar-lo i seguir ara els senyals liles. Si no s'agafés aquest camí i es continués per la drecera de baixada s'arribaria a Amer.

Entre natura espessa i miradors apaivagats s'arriba al Coll de les Saleres Velles amb una vista extraordinària del meandre del Riu Ter i del pas del Ter per la presa del Pasteral.

En aquest coll el camí es torna a dividir. La caminada baixa pel camí de la dreta, seguint ara els senyals vermells, i després de caminar poc tros per una drecera s'arriba a un tram brevíssim de pista bruta però transitable i, de seguida, a la pista principal que sense més problemes torna els caminants a la bifurcació inicial per cloure la ruta.

Com he dit al començament és una ruta de pretemporada o de posttorrons de Nadal; però val la pena perquè presenta bones vistes malgrat la poca altura dels seus cims.

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!