El castell i masos de Vidreres.

Ruta per veure el castell de Vidreres i alguns dels masos de la zona. Hem seguit per pistes i també per algún camí pel mig del bosc. Ruta força planera sense cap dificultat.
El desnivell és suau, no feu cas de la gràfica, no ho ha gravat bé.
Hem començat a Can Raig, masia que ara està caient amb una llinda del 1.786, quina llàstima!.
Hem passat pel davant, entre altres, de Can Pau Andreu, de Can Serra, Can Ginesta, Can Súria Negre, Can Massa Súria, Can Vall-llosera amb el búnker del camp d'aviació Republicà que havía hagut en aquesta zona, la hípica de Can Massa, Can Gener, fins arribar al Castell de Sant Iscle.
El castell està documentat des de l'any 1194 (castrum Sancti Aciscli). Integrat dins el vescomtat de Cabrera, l'any 1241 va ser cedit als templers però va retornar als Cabrera el 1310. Sembla que va ser construït en dues fases. La més antiga (segles XII-XIII) ens ha deixat una torre de planta circular, de tres pisos. La segona fase constructiva (segle XIV) comprèn un recinte amb murs atalussats i torres, on hi havia la porta d'entrada.
D'època romànica és també la capella dedicada a sant Iscle i santa Victòria, de la qual en resta només el basament i una part de l'absis.
Des de l'any 2004 s'estan realitzant campanyes d'excavació que han permès netejar l'entorn i que han posat al descobert parts de l'estructura fins ara amagades, així com sitges i objectes de ceràmica medievals.
Després de visitar el castell hem continuat la ruta passant per Can Morell, Can Baster, Can Mallorquí i el seu pantà.
Passat Can Mallorquí ens hem endinsat al bosc per una drecera, molt bonica per cert, i hem anat a parar a una altre pista a on entre altres hi ha Can Pitof, Cal Coix i Can Cua i finalment hem arribat al cotxe, de nou a Can Raig.
Interessant ruta per conèixer les moltes explotacions agràries que encara queden per aquests indrets.