El Codó, Roca Roja, Penya Aguda i Puig d’Espies pel Pas de Finestres, la Cova de l’Ormini, la Canal Llovera i la Casa Santa

Salvatge, feréstega i solitaria ruta d’aventura en la que sortirem del bonic poble de Cabó i ens enfilarem pel cami vell fins el Pas de Finestres, des d’on iniciarem un panoramic tram sense cami pel fil de la carena-cresta tot assolint el Codó, la Roca Roja, la Penya Aguda i algunes cotes secundaries. Seguirem sense cami baixant pel Pas de les Òsses i enfilant-nos al Puig d’Espies, des d’on baixarem un tram força emboscat fins la Casa del Pitarell. Un tram de pista per l’Obaga de Fontfreda ens portarà a la interesant Cova de l’Ormini, des d’on anirem a buscar la Canal Llovera, inici d’una feréstega baixada en la que pasarem per la Casa Santa i una llarga tartera de bon baixar que ens deixarà en la Font dels Aigols.

***RECORREGUT: Església Nova de Cabó-Cal Bollic-Cal Simon-Cami del Carro (ruta dels Dólmens)-Barranc de Boixedera-Clot de la Coma-Pas de Finestres-El Codó (1626m)-Pas de la Creu-Cota secundaria (1585m)-Collada de la Cajola-Roca Roja (1553m)-Cota secundaria (1492m)-Penya Aguda (1523m)-Pas de les Òsses-Collada d’Espies-Puig d’Espies (1502m)-Carena Oest del Puig d’Espies-El Pitarell-Font Freda-Obaga de Font Freda-Cova de l’Ormini-Canal Llovera-La Casa Santa-Tartera-Font dels Aigols-Rantell-Creu de la Duella-Cal Simon-Cal Bollic-Església Nova de Cabó.

***CRONICA: Arribats a Organyà trenquem a l’esquerra per una carretera indicada fins arribar a Cabó, aparquem en un petit espai al costat de l’esglesia nova, que es troba una mica separada del poble. Iniciem la caminada per un carrer asfaltat al S pasant al costat de les masies i granges de Cal Bolic i Cal Simon. Just pasades les instalacions de Cal Simon, deixem la pista asfaltada i girem a l’esquerra (E) per una pista secundaria (la Ruta dels Dólmens o Camí del Carro) gairebe planejant que sempre amb tendencia E/SE i obviant els pocs trencalls que ens van sortint travessa la Llau de Maçanes i la Llau de Reguer. Un cop creuada la Llau del Reguer o de la Boixereda, a la primera cruilla que trobem, deixem la pista secundaria que portem i girem a la dreta (SO) per una pista encara mes secundaria i pujant suau. La pistota aviat es redreça al S i va a buscar la Llau de la Boixedera, que mantenim a la nostra dreta i a certa distancia fins sortir a uns prats, on deixem una pista secundaria a la dreta i seguim al S cap a l’evident cim del Codó, que veiem imponent just al davant. Als pocs metres arribem a uns extensos prats on trobem una bifurcacio i seguim a l’esquerra travessant els prats al S, aviat deixem una altre pista secundaria a l’esquerra i seguim pujant amb tendencia al S i despres a l’E pasant a prop d’un cortal o borda fins sortir a una bifurcacio, on anem a la dreta (SO) i pujant per una pista secundaria que aviat s’endinsa en un bosc de pi i arribem a una nova bifurcacio on seguim la de la dreta, en direccio cap al Codó i, segons pujem, cada vegada per una pista mes atrotinada i bruta. Poc mes amunt creuem la Llau de la Boixedera i despres ens redreçem al SO en una pujada forteta i, alredeor de la cota 1046m, deixem aquesta pista-cami atrotinada i pujem a l’esquerra (senyals vermells i fites) per un corriol un xic perdedor que s’enfila fort enmig d’un bosc de pi amb boix amb tendencia a avançar al SO i fent diverses llaçades. Mes amunt sortim a una clariana i seguim una pista abandonada amb tendencia a l’O i cap a l’evident fractura de la cinglera que forma el Pas de Finestres fins trobar la continuacio del corriol (senyals taronja o vermells), que novament s’enfila fort enmig d’un espes bosc de pi i boix tot serpentejant i travessant petites tarteres fins arribar a l’embut que forma el Pas de Finestres, al que arribem en un ultim i costerut tram. Un cop a la carena tombem a l’esquerra (E/NE) sense cami evident, buscant el millor pas i sempre a prop de fil de la carena-cresta, que es on trobem menys matolls i l’avanç es mes “comode”. En alguns punts cal fer algunes grimpades facils (Iº, evitables pel matollar del vessant S), aixi com flanquejos aeris i exposats (evitables pel matollar del vessant S). No triguem en assolir el cim del Codó (1626m), que no te ni fita cimera pero si una bona panoramica. Continuem davallant per la carena-cresta a l’E, ara mes neta de vegetacio i recolçant les mans com a molt en algun punt i, poc abans d’arribar al Pas de la Creu, cal fer una desgrimpada (IIº) una mica incomoda i exposada (evitable obrint-se pas en un matollar molt espes). Just en el Pas de la Creu trobem un gran avenc (comte) i començem a pujar de nou sense cami evident i fent servir les mans en diversos punts (Iº) fins assolir de nou el fil de la carena-cresta, a la que arribem despres d’una grimpada de IIº (evitable pel matollar del vessant S). Un cop a la carena-cresta l’anem resseguint amb tendencia a l’E fins assolir una cota prou destacada (Cota 1585m), des d’on continuem pel fil de l’estimball i, poc despres, cal obrir-se pas enmig d’un tram de vegetacio força espes que, en acabar-se, dona pas a un tram molt comode que ens deixa en la Collada de la Cajola. Continuem carenejant bastant comode fins assolir el poc destacat cim de la Roca Roja (1553m), sense fita cimera. Seguim la planera carena a l’E en suau davallada, bastant comode i gaudint de les vistes fins arribar a un collet, des d’on pujem una mica fins assolir una aplanada cota secundaria (Cota 1492m). Continuem resseguint la carena fins una clariana-collet previ a les primeres puntes de la Penya Aguda, des d’on tornem a pujar una mica evitant l’incipient bosc fins assolir la cota O de la Penya Aguda (1522m), des d’on seguim per la cresta facilment caminant fins el cim principal de la Penya Aguda (1523m), per mi el millor cim del dia, amb una amplia vista panoramica. Des del cim de la Penya Aguda desfem un curt tram de cami i despres començem a davallar pel vessant S amb tendencia al S/SO i sense cami cap al Pas de les Òsses, que es el coll de bosc esclarissat amb matolls que veiem just avall. Arribats al Pas de les Òsses seguim amb tendencia al SO buscant el millor pas enmig d’un bosc una mica espes i resseguint i deixant a la dreta una mena de “valleta seca” fins acabar sortint a una pista secundaria, que seguim a la dreta (S/SO) i baixant. Aviat aquesta pista secundaria s’incorpora a una altre just quan aquesta fa un revolt, que seguim tot pujant (SE) fins arribar a la Collada d’Espies, on deixem la pista i enfilem al S resseguint un filat i sense cami (tram de bon fer) enmig d’un bosc de pi i boix fins assolir la carena-cresta, que seguim a la dreta (O/SO) resseguint el fil i buscant el millor pas fins assolir el cim del Puig d’Espies, coronat amb un vertex geodesic i una vista dominant sobre Montanisell. Continuem carenejant a l’O i en suau baixada seguint un rastre d’animals i aviat ens desviem uns metres a l’esquerra fins un espero que forma un bon mirador. Seguim carenejant prou comodes pero poc a poc la vegetacio comença a guanyar terreny i aviat començem a tombar una mica cap a la dreta de la carena i davallem fort al NO cap a la casa del Pitarell obrint-nos pas enmig d’una espessa boixeda tot buscant el millor pas fins arribar al fons del Barranc de l'Obaga de la Xuta, que seguim a l’esquerra (O) per una senda que ens acaba deixant en la Casa del Pitarell. Continuem per la pista que dona acces a la casa seguint-la a l’O, aviat deixem un trencall a la dreta i, tot seguit, trobem un nou trencall on seguim a la dreta cap a les “Coves” (indicat) per una pista bastant monotona que sempre amb tendencia a l’O va pujant suaument per l’Obaga de Fontfreda. Poc mes endavant ens desviem apenes uns metres a l’esquerra fins la Font Freda (que a dia d’avui hi surt un rajoli) i despres reprenem la pista, que seguim fins trobar una bifurcacio en una petita clariana, punt on deixem la pista i seguim per un cami barrat al transit a la dreta (NE) que aviat ens deixa en la “caseta” de l’entrada de la Cova de l’Ormini. La cova te un total de 160m de recorregut i un desnivell de -27m, esta habilitada amb escales metaliques i baranes i esta bellament concrecionada amb columnes, estalagmites, estalactites…. Consta de dues sales de grans dimensions (la sala final fa 36mx18m) i sembla ser que va ser un amagatall durant la Guerra Civil. Vista l’interesant cova continuem per un indici de senda que surt a la dreta de la “caseta” i tot seguit pujem al N i sense cami buscant el millor pas enmig d’un bosc prou dens fins arribar a la capçelera de la Canal Llovera, des d’on iniciem una forta i relliscosa baixada cap al vessant N (l’inici es molt dret) arrapant-nos a les parets i als arbres per tenir mes estabilitat. Poc mes avall, alrededor de la cota 1620m, començem a tombar una mica cap a l’esquerra (NO) i, poc despres, trobem un rastre de senda (animals) que va vorejant les parets verticals de la cara N amb tendencia a l’O en el limit entre els arbres i les cingleres, amb algun pas penjat. Despres ens desviem a l’esquerra i pujant uns metres per veure uns arbres singulars i una petita cavitat i despres continuem flanquejant les parets calcaries a l’O sense cami evident fins arribar a una petita cavitat i, inmediatament, a la Casa Santa, un conjunt de cavitats penjades de la paret de les que no e trobat informacio, on per arribar-hi cal fer algun pas d’escalada. Reprenem la senda d’animals al costat de les parets i, poc despres d’un tram baumat, la senda es comença a diluir i arribem a l’inici de la tartera, punt des d’on es orientem al N i tirem avall per una tartera amb molts trams de pedra petita que permet davallar rapid tot “derrapant”. L’ultim tram de la tartera esdeve mixta (pedres de tot tipus) i l’avanç ja es mes feixuc, pero aviat trobem un cami abandonat que seguim al N/NE que als pocs metres surt a una pista abandonada, que seguim a l’esquerra i baixant i, al poc, sortim a una altre pista que seguim a la dreta i baixant pasant al costat d’una construccio en ruïnes fins desembocar en una pista mes bona, que seguim a la dreta (E) i als pocs metres ens deixa en l’abeurador de la Font dels Aigols. Seguim sempre aquesta pista principal tot resseguint la falda de la muntanya una estona amb tendencia al NE i en suau baixada, despres al N i, un cop pasats una serie de revolts marcats (Revolts de Rantell), deixem aquesta pista i prenem una antiga pista abandonada a la dreta que s’orienta amb tendencia a l’E/NE i ens estalvia una enorme marrada de la pista principal. Poc mes avall la pista quasi desapareix i seguim el rastre d’un antic cami bastant brut que continua davallant i acaba sortint a una nova pista abandonada, que seguim tot davallant fins sortir novament a la pista principal que portavem abans, que seguim a la dreta obviant tots els trencalls fins al punt d’inici.

***NOTA: Gran part de la ruta es sense cami, recomanable tenir una mica d’experiència en orientació i a obrir-se pas pel bosc. Recomanable portar el mapa alpina de la “Muntanya d’Alinyà”. El track ressegueix el fil de la carena-cresta des del Pas de Finestres fins la Penya Aguda, majoritáriament sense gaires problemes, pero cal fer algunes grimpades fácils (Iº i una de IIº) i una desgrimpada de IIº abans d’arribar al Pas de la Creu, evitables pel vessant S on trobem el matollar espès. Passos exposats i aeris que son tots evitables sempre pel vessant S, aixó si, si no es va pel fil cal obrir-se pas enmig de matollars espessos i punxents. Trams enmig de bosc espès en la baixada fins la Casa del Pitarell i en la pujada de la Cova de l’Ormini fins la capçelera de la Canal Llovera. Baixada en fort pendent en la Canal Llovera i algun tram penjat en el flanqueig fins arribar a la tartera. La tartera está en bon estat i, si tenim la técnica adecuada, es baixa rapidísim.