El Cogul (100 cims essencial FEEC)(IBP=37) i el Capolatell (Presó de Busa)

Senzilla excursió, que tracem de forma circular i que complementem amb una visita a la presó de Busa. Aparquem a l'aparcament del Pla de Busa, al qual arribem per una pista estreta però perfectament asfaltada. La primera part de l'itinerari no és més que una envolvent a la Masia del Rial de Busa que ens porta per pista forestal pràcticament planera fins a la Casa Vila, És allà on sortim de la pista cap a la dreta (rumb nord), tot seguint un corriol imaginari que trobem marcat al track de Wikiloc que estem seguint, però que no existeix: De fet, la part principal de l'ascensió consisteix en un camp a través que fem intentant seguir, per allà on es ho permet la vegetació (de sotabosc; essencialment boixeda). Progressem tot buscant-nos la vida pel pedregar, que està una mica descompost i fa de mal caminar, però que no té cap mena de complicació tècnica. Un cop arribem al Km.2 de la nostra ruta arribem a una carena, que prenem vers l'esta ara ja sí seguint fites i un corriolet encisador enmig del boix que ens permet copsar vistes al pre-Pirineu i que ens permet identificar ja la bandera del cim. Resseguim la cinglera i anem guanyant alçada sense cap dificultat fins el cim, a les rodalies del qual ens atansem amb cura al penya-segat, des del qual tenim unes vistes impressionants en primera instància a la Serra de Bastets i el pantà de la Llosa del Cavall. Ens fa molt il·lusió identificar des d'aquí uns quants dels 100 cims que ja tenim fets, o que ens estan esperant: d'oest a est (esquerra a dreta): Puig Sobirà, Pedro dels Quatre Batlles. Puig de les Morreres, Cap del Verd, Pedraforca, Tossal, de les Viudes, Cap de Gallina Pelada i Cogulló d'Estela. Una vegada copsat visualment el territori circumdant, podríem haver desfet el camí (opció prioritària si no es disposa de gaire temps i en pren per objectiu l'assoliment del cim del Cogul), però preferim completar l'excursió visitant el Capolatell i la històrica presó de Busa. Simplement seguim endavant tot resseguint la cinglera, fins que el corriol que ens dugué al cim ens desvia a esquerra, en baixada forta i descomposta, tot fent ziga-zagues i amb constants pujades i baixades. Durant el trajecte entre el cim del Cogul i el Capolatell no podem evitar tenir reminiscències de Montserrat, ja que tant la cobertura vegetal (essencialment el boix) com l'orografia com el tipus de pedra (conglomerat) tenen forts paral·lelismes. En arriba al punt més estret de la serra de Busa, la Creu de Capolat, intersectem amb la pista que uns kilòmetres abans havíem abandonat per fer drecera cap el Cogul, la prenem mantenint el rumb en direcció W, i en pocs minuts arribem al pont metàl·lic (la Palanca) que facilita l'accés al Capolatell tot salvant l'escletxa que el separa de la resta de la serra. Un cop visitat el cim i fets les fotografies de rigor, tornem dibuixant un cercle (aprofitat el traçat del camins), visitant un pictograma de 1971 d'un diable que assenyala la boca de l'avenc homònim, i emprenem el camí de tornada. Aquest el fem íntegrament per la pista, que no té cap mena de dificultat i que ens porta en poc més d3 30 minuts de nou a l'aparcament