El Cogulló, Roca dels Arcs i Puig de Meià

Ruta senderista pel Montsec de Meià, amb un xic d'exploració.

Fins al mirador del Cogulló seguirem senders marcats i panells informatius, passant per la font de l'Hedra i dues baumes (Cova del Castejon i Cova del Pansot). Per anar cap al vèrtex geodèsic del cim del Cogulló també trobarem corriols senyalitzats. Penseu en visitar la cova Macià si voleu, a la cara sud de la paret just sota el vèrtex. Seguim sense problemes fins al dolmen i d'allà baixem fins la pista al coll de Cabeces.

Pugem ara cap a les parets per anar a buscar la Cova de les Monges, però abans em fixo en construccions i més baumes a la base de l'altra paret i decideixo acostar-m'hi. Passem després per la Cova de les Monges i les restes de Sant Serni. Des dàllà seguirem un corriol que va resseguint el cingle per dalt, a la part de baix del cingle sembla que també hi ha un altre corriol i més baumes. El corriol va fent una mica de pujada fins arribar a un replà on la muntanya canvia de vessant i el corriol es desdibuixa. Cap avall tenim la carretera, i sembla com si el que queda de corriol l'anés a buscar baixant per terreny rocós una mica tarterós. Al costat tenim els cingles del Pelat, i sento veus d'escaladors a la paret. Penso que si la gent hi escala, l'accés a la base de la paret ha de ser prou net. Així que decideixo fer-hi una ullada i m'hi acosto sense camí però amb vegetació que deixa fer (waypoint "Anar a peu de cingles"). Quan arribo a la base dels cingles, es confirma el que pensava. Sembla que faci com un corriol per la base, a estones una mica tapat de vegetació, però en cap moment hem de barallar-nos ni patir, així que el vaig seguint, a estones tocant la paret a estones uns metres dins del bosc. I arribo al peu d'una pujada per roca equipada amb cables i veig els escaladors a la paret de dalt. Des d'aquí ja es marca molt més el corriol que ens porta a la carretera.

Arribo a la carretera i la segueixo cap al nord. Espectacular congost entre parets ben verticals. Vaig rodejant la Roca dels Arcs intentant buscar per on pujar-la des de la cara nord, doncs sé que els escaladors solen baixar a peu. Com tot sembla tenir bastanta vegetació, intueixo que si segueixo l'aresteta que va gairebé fins la carretera serà més net. Encert! Als pocs metres de començar a pujar "per on em sembla" veig una fita davant meu i em porta a un corriol que va remuntant fins la carena superior.
A la part superior hi ha un moment on trobem un mur davant nostre i sembla haver dos opcions de corriol, esquerra o dreta. Segueixo a l'esquerra primer. És una feixa cada vegada més estreta i amb tota la caiguda lliure al nostre costat fins la base de la roca, deu ser el final de diverses vies d'escalada. impressiona però és molt maca! La segueixo pensant que potser en algun moment permet pujar al cim, però cada vegada la paret sobre meu és més alta i més dreta, i la feixa es fa més estreta... Mitja volta fins a la bifurcació, però ha valgut molt la pena. Ara passo per la dreta, sota el mur, fins que trobo un punt on una grimpadeta senzilla em permet tornar a enfilar-me a la part superior, i d'allà al cim de la Roca dels Arcs.

Des de la Roca dels Arcs seguim el corriol al Pas de Nerill i que segueix després una ampla feixa sota la Roca Alta, amb vistes molt maques a les parets. Arriba a una intersecció amb marques de pintura que si seguíssim amunt ens durien al cim de la Roca Alta. Com ja l'havia visitat en una altra ocasió i comença a ser tard, ho deixo córrer i tiro avall. A partir d'aquí, torna a ser tot sender marcat o corriol, passant pels dolmens de la Lloella del Llop i l'ermita i castell del Puig de Meià, i acabant fent una baixada bastant dreta fins al poble.

TEMPS TOTAL: 6h 30min amb parades