El Collbaix (100 cims) des de Sant Joan de Vilatorrada

He buscat la forma de pujar al cim del Collbaix, que forma part de la llista dels 100 cims de la FEEC, fent una miqueta de volta, tampoc res de l'altre món, però hi ha rutes molt curtes, que no arribem a 5 quilòmetres, i volia fer una mica més de camí per emmarcar aquesta muntanya.

Així que vaig preferir començar a Sant Joan de Vilatorrada, concretament al carrer Collbaix (ole tu), i rodejar la mola que corona el Collbaix per la dreta, buscar un preciós corriol que ens hi puja i després tornar per la ruta del Solell, més habitual per la pujada o baixada de la muntanya. En total m'han sortit 8 quilòmetres i mig, una cosa amb una mica més de pès.

Tot sortint del carrer Collbaix, entrem immediatament en pista de terra que tot planejant o pujant ens portarà revoltant una mica entre arbres fruiters i camps a cercar el GR-3 que discurreix una mica enllà. Quan hi entrem el seguim i anem a petar de seguida a una pista asfaltada, punt on nosaltres deixem el GR-3 i la seguim un centenar de metres, i la tornem a deixar per continuar per una pista de terra que surt a la nostra esquerra i segueix resseguint els contorns de la base de la muntanya.

De moment el perfil ha estat força planer fins aquest punt, on ens trobarem una cruïlla de camins, nosaltres hem d'agafar un corriol relativament ampla que s'enfila força a la nostra esquerra. Aquest corriol pedragós ens portarà a creuar amb una pista més ampla que seguirem i que ens deixarà en un perfil més planer per una curta estona.

De seguida arribarem a una altra cruïlla on veurem un cartell a l'esquerra que ens mena al Collbaix, és un corriol preciós de fer, amb marques verdes i blanques de Sender Local.

El corriol força obac en un principi s'enfila de valent i ens fa guanyar alçada amb rapidesa. És en el moment en que suavitza una mica que arribem en una cruïlla molt a prop de les restes d'unes antigues tines, punt on retrobem el GR-3 que pujava dret per la muntanya, i que nosaltres seguirem amunt per un terreny esgraonat que ens aproparà al cim del Collbaix en un tres i no res.

El cim del Collbaix, de 543 metres d'altitud, és format per un seguit de grans roques conglomerades que li donen un aspecte força curiós i ens ofereix unes vistes magnífiques de tota la plana del Bages amb la dominant muntanya de Montserrat al fons.

Paga la pena parar-se una estona a contemplar les vistes que tenim des d'allà, en el meu cas la visibilitat del dia no era massa bona, potser em tocarà tornar-hi un dia que estigui més clar.

Iniciem el retorn seguint el camí del GR-3 per la banda contrària a la que veniem, veurem que els cartells ara guien cap al Congost pel Solell, i nosaltres haviem vingut del Congost per les Tines.

Ja pràcticament des d'un inici, la baixada és per un corriol molt pronunciat, aneu amb una mica de compte per evitar relliscades indesitjades. I aquest pendent s'accentuarà sobretot en el moment en que ens separem del GR-3 per seguir els cartells que porten cap al Congost. Ja quan ens apropem a la falda de la muntanya, la pendent desapareixerà i el camí tornarà a planejar i fins i tot a picar un pèl amunt.

Passarem a tocar d'unes basses artificials, i anirem rodejant la muntanya apropant-nos altre cop al sender GR-3, al qual arribarem a l'alçada de la pista asfaltada on l'haviem deixat en l'anada.

A partir d'aquest punt, el recorregut ja és comú amb el de l'anada, així que només ens queda desfer camí per arribar al punt inicial de la ruta.

No feu cas del temps emprat en l'excursió, calculeu ben bé dues hores o dues hores i mitja de caminada, ja que aquesta vegada el cim l'he fet corrents en la seva major part.