EL FAR-ROQUES ENCANTADES

Avui hem fet un 100 cims d’una forma diferent, normalment l’objectiu de la ruta es arribar fins al cim escollit, aquest cop la ruta surt del mateix 100 cim, El Far.
El santuari del Far és al terme municipal de Susqueda, a l’extrem sud est del massís del Collsacabra, entre les comarques d'Osona, la Garrotxa i la Selva. Situat a la punta d’una impressionant cinglera a 1124 metres d’altura, amb unes extenses vistes sobre el pantà de Susqueda, els cingles de Tavertet, Les Guilleries i El Montseny. Té el poble de Sant Martí Sacalm als seus peus. Sobre la cinglera hi ha un extens altiplà de forma allargada, a l’extrem més elevat és on hi ha el santuari de la Mare de Déu del Far, al costat hi ha hostatgeria, restaurant, àrea de pícnic amb barbacoa i uns miradors des d’on gaudir de les magnífiques panoràmiques. Segons la llegenda, uns mariners estaven a punt de naufragar i van veure el cim del Far, es van comprometre construir una ermita si se salvaven.
Comencem a caminar per la carretera cap a l’ermita de Santa Anna del Grau, del segle XV. Darrere l’ermita hi ha el grau de Santa Anna, un dels més utilitats pels excursionistes i devots per pujar al santuari del Far, era part del camí ral de Sant Benet al Santuari del Far, és el PR C 222. Nosaltres no hi baixem perquè el nostre objectiu d’avui són les Roques Encantades. Entrem al bosc seguint un corriol que ens porta al Coll de la Malla, continuem pel corriol que travessa el bosc de Xorriguera, un bosc mixt de roure, alzina, amb clapes de faigs i boixos, direcció al Coll de Condreu.
Un cop al coll, pugem cap a Armadans, entrem al bosc de llegenda, on hi ha uns plafons explicatius de diferents llegendes d’éssers màgics que viuen en aquest bosc encantat. Pubilles, bugaders, Fades, dones d’aigua, follets…Un cop passat el mas d’Armadans anem al clot de Comes Mortes, una magnífica fageda on hi ha el paratge de les Roques Encantades o Encadenades, un laberint de roques encatifades de molsa, la natura a creat passos estrets, coves, ponts, un racó espectacular. és una zona molt humida i trobem alguns bolets, però no comestibles
La llegenda diu que el dimoni s’entretenia tirant grans roques als habitants de Sant Feliu, aquests van demanar a un àngel que ho arregles, aquest ho va resoldre encadenant les roques al bosc, al no poder llançar-les el dimoni va marxar. També hi ha la que explica que Serrallonga va amagar molts dels seus botins en aquest indret.
Tornem al coll de Condreu per la fageda i des d'aquí baixem al Pla dels Castanyers, després agafem el sender del cingle de Clarà cap al Coll de la Malla, retornem al punt d’inici pel mateix camí que hem vingut.