EL FERRAN: RUTA CIRCULAR PER LA VALL D'HORTMOIER

Ruta circular de mares i pares de l'AE MONELLS per la Vall d'Hortmoier. Els vehicles tot terrenys els deixem al costat de la Palanca del Samsó (si no es disposa de tot terreny els vehicles s'han d'aparcar abans del pont atès que la pista es troba mal estat).

RUTA: Després de deixar el cotxe ens dirigim al pont trencat (té un forat enmig del terra) i pràcticament al costat d'on finalitza el pont i el camí tomba cap amunt els indicadors ja ens assenyalen la direcció que hem d'agafar: la Mare de Déu de les Escales. Ens endinsem al caminet que ens fa baixar en un moment a la riera de Beget on un pont metàl·lic ens fa creuar la riera. Seguim el camí (ben senyalitzat per marques grogues i per fites), al cap d'una estoneta i després de fer petits puja-baixa ens condueix a l'església de la Mare de Déu d'Escales. El lloc és troba força ben conservat i fins i tot disposa d'un llit per a una estada d'emergència. Seguim al camí i ara virem cap sud i anem zigazaguejant en franca pujada fins al Coll de la Bassa. Des d'aquí virem cap a est i anem a buscar el Plansesserres des d'on gaudim d'unes vistes força espectaculars de Sant Aniol. Continuem en sentit nord, passem per davant del Puig de Plansesserres i continuem fins al Coll de Terres i abordem la part final de l'ascensió al Cim del Ferran. Després de passar pel costat de la Cova Foradada (no la vam arribar a veure) el camí va pujant fins arribar als plans del Ferran on ja anirem planejant i amb alguna pujadeta més fins al punt culminant de la nostra excursió, el Cim del Ferran amb els seus 985 metres d'alçada.
Des d'aquest punt gaudim d'unes vistes de 360º extraordinàries tant de la vessant nord (Vall d' Ulldeter, Puigmal....) com del sud. Busquem una ombra i engolim els entrepans i bevem el líquid que portem. Fotos de rigor i iniciem la baixada cap a Talaixà. Aquesta baixada és força dreta i relliscosa per moments atès que s'ha de perdre força desnivell en un tram no massa llarg. Sense ser un descens perillós, i pels que no estiguin acostumats, recomanaria baixar amb un bastó per ajudar-se.
Arribem a Talaixà i fem broma amb el fet que estaria bé que hi hagués un bar per prendre alguna cosa fresca i....OH SORPRESA!!!!! Resulta que la Junta Directiva del Centre Excursionista d'Olot han decidit fer una arrossada en el refugi de la seva propietat i ens ofereixen beguda fresca. SÍ SENYOR!!!!! De vegades els somnis es materialitzen. Ens refresquem i seguim el camí de tornada a la Palanca del Samsó. Comencem pel GR11 molt ben indicat i al cap d'un moment abandonem el GR i continuem per una mena de corriolet frondós i boscós que va paral·lel a la Cresta del Ferran. És una molt bona opció pels dies d'estiu perquè el GR té algun tram força assoleiat en aquest indret. Sigui com sigui, per moments el camí t'obliga a passar per sobre o sota de branques, arbres caiguts... Es nota que no és un camí que l'agafa molta gent i que precisaria d'un manteniment mínim, tot i que el TOPOPIRINEUS sí que el marca clarament aquest camí.
Arribem a la Palanca del Samsó i la riera de Beget porta prou aigua per banyar-nos en una mena de gorga. Ens hi llancem de caps i se'ns passen tots els mals i suors. Ens quedem una estona fins que decidim que estaria bé arribar al poble i fotre'ns alguna cervesa. A l'altra banda de la Riera hem deixat els cotxes, els agafem i en una estoneta arribem a Oix.
Magnífica sortida, potser un pèl calorosa, però sortosament el camí és força ombrívol i la banyota final ens ha fet oblidar la calor i xafogor d'alguns moments!