El Gat i el Serrat de les Garrigoses pujant per la Drecera de Fra Garí i baixant per la dels Graus

per veure més rutes meves per Montserrat, posar montserratjsg al cercador de Wikiloc




Avui he tornat a Montserrat, aprofitant que ens deixen sortir de la comarca i que, si parlem de senderisme, jo soc l’únic integrant de la bombolla familiar. Cap problema doncs, ni necessitat de portar un certificat d’aurorresponsabilitat. Volia accedir al Serrat de les Garrigoses pel camí que surt a la dreta de la drecera del Fra Garí i que travessant el Torrent d ela Font Seca porta a la part alta del Serrat de les Garrigoses, seguint en els seus últims metres les ziga-zagues que comencen en el punt d’arribada de la Canal del Xacó. Volia comprovar que podia caminar pel Serrat de les Garrigoses per corriols més clars dels que vaig seguir la primera i última vegada que hi vaig estar. M’he emportat una molt grata sorpresa ja que més o menys al punt en que el camí creua el Torrent de la Font Seca, m’he trobat amb una persona que feia manteniment del camí. N li he preguntat el seu nom, un error ue cometo amb molta frequência, però m’ha explicat que ell va ser qui va fer possible que s’utilitzés aquest camí cap a les Garrigoses quan treballava per al Patronat de la Muntanya de Montserrat. Ara, ja jubilat, es dedica a fer feines de manteniment dels camins de forma gratuita. Un 10 per a persones com aquesta. Hem estat parlant molta estona, i la consequência negativa ha estat que he hagut de modificar, escurçant-lo, l’itinerari que tenia previst. Però també n’he tret experiêncies positives. Com que coneix molt bé la zona, m’ha explicat com podia accedir al Serrat de les Garrigoses per un corriol marcat amb fites que em portaría a sota mateix del Gat. També m’ha parlat de petits corriols que em permeterien gaudir d’excelents miradors de les espectaculars canals que hi ha en aquesta zona. Com que jo volia, precisament, fer una aproximació diferent a la que vaig fer a El Gat l'única vegada que hi havia estat, m’ha agradat força el seu consell. El problema es que tinc molt mala memòria i al final ja no recordava en quina marrada començava el corriol que em portaria a l’esmentada i curiosa muntanya. El resultat es que he arribat a dalt del Serrat sense haver vist el corriol que cercava; per això veureu que he tornat a recular uns centenars de metres fins que he trobat una gran fita que em semblava era la que marca a el començament del meu desitjat corriol. L’he encertat i seguint fites per un tram a vegades no massa clar he aconseguit sortir a sota mateix de El Gat. Primer objectiu aconseguit. Des d’aquest punt he anat seguint les restes de corriol que hi ha cap a la dreta per arribar al cim més allunyat del Serrat, el que està pràcticament a sobre de les Coves del Salnitre. Des d’aquest indret, que ofereix unes magnífiques panoràmiques he tornar carenejant cap al Gat, cim al que ara he rodejat pel seu cantò dret.he tret el ca per l’obertura característica que hi ha al centre de la roca i he tornat enrera fins localitzar, no sense algún petit dubte, el punt del camí cap a les Garrigoses en que m’havia desviat per anar cap al Gat. Un cop al caminet he fet per segona vegada les marrades que porten cap al Serrat. El cami , exceptuant el corriol que porta al peu del Gat, sempre estar marcat amb senyals verds; per tant només cal anar seguint - les ja ue n’hi ha un bon grapat per arribar al Coll de les Garrigoses primer i al Camí de les Bateries després.




La tornada l’he fet anant pel Camí Vell de Collbató cap al Monestir, però així com per pujar havia agafat la Drecera de Fra Garí, he optat per baixar per la Drecera dels Graus


La caminada ha estat curta però bonica. No té cap pas exposat, tot i que al tractar-se de Montserrat sempre quasi sempre hi ha més exposició i riscos que en una sortida típica de senderisme. S’ha de portar un bon calçat, i no tindre por de caminar per corriols en que el terreny no es senzill i en els que hi ha sectors, curts, però amb pendents fortes.