El Grony de Miralles ( 100 cims ) des de Santa Maria de Miralles

La Serra de Miralles, al sud-est de la comarca de l'Anoia, forma part de la serra prelitoral catalana. El seu cim culminant és el Grony de Miralles, amb 866 metres d' altitud, que forma part de la llista dels 100 cims de la FEEC.

Cercant una excursió que em permetés, a més d'assolir el cim, poder conèixer un petit tast d'aquesta contrada, vaig trobar la proposta del company jspdetera, a qui li agraeixo la ruta, que aporta indrets com la visita al Castell de Miralles i l'ermita de Santa Maria de Miralles, el cim de la Ferriola i l'Agulla Grossa i el Balç de Fontanilles.

De fet el punt de partida és una esplanada que trobem sota mateix del Castell de Miralles, ben be al costat de l'ermita de Santa Maria i a tocar de les antigues torres de defensa fora castell, de les quals se n'està rehabilitant una, a la qual podem pujar-hi al capdamunt.

El Castell de Miralles, just al capdamunt d'un petit turó sobre nostre, és originari del segle X i actualment, només en resten dempeus parts de les quatre parets exteriors, però serveixen per fer-nos una petita idea de les seves dimensions.

L'ermita de Santa Maria de Miralles, original dels segles XII i XIII, resta en molt bon estat de conservació, suposo que degut a obres de restauració força recents.

Així doncs, des del mateix lloc on deixem el cotxe, i abans de començar el que podríem dir "la caminada", podem fer la visita a aquest conjunt històric, i un cop fet, cal cercar un petit corriol força desdibuixat que surt de la mateixa esplanada, però que un cop trobat, ja es fa més fàcil de seguir, en el seu recorregut que davalla fins anar a trobar una pista que passa transversalment, a l'alçada de la Font de Can Gol, que trobem rere una portella metàl·lica amb balda.

Agafem la pista i la seguim girant a la dreta ben bé durant un quilòmetre, en que passarem, ja en pujada, a tocar de diversos camps de conreu, i que deixarem llavors, en un corriol, que surt a l'esquerra pujant tot endinsant-se en el bosc.

Aquest corriol que torna a pujar amb força, ens apropa ràpidament cap a la carena de la serra, que en trobar-la haurem de seguir, aquest cop tombant cap a l'esquerra.

El recorregut que farem per la carena és ben atractiu i entretingut, ja que ens ofereix vistes a les valls d'ambdues bandes, i també dels cims que ens esperen més endavant. Durant el recorregut per la mateixa, passarem per el Coll de Tresserres, just abans d'encarar un tram ben costerut que ens deixa al capdamunt de La Ferriola, una mena de cim coronat per una gran creu metàl·lica i un bonic pessebre en la seva base.

Un cop deixem La Ferriola enrere, el camí carener té tendència a perdre alçada, i fins i tot es separa un tram de la carena, per anar a cercar-la altre cop més endavant, ja prop de trobar la cruïlla amb una pista que haurem de seguir cap a l'esquerra en baixada i que ens portarà a petar a una altra pista encara més ampla, on veurem cartells indicadors del Grony de Miralles.

Seguim aquesta ampla pista cap a l'esquerra i ara planejant, arribem al Coll de Ca la Llebre, punt d'unió dels corriols que ens portaran per una banda cap al cim de l'Agulla Grossa i per altra banda cap al del Grony de Miralles.

Ambdues pujades són ràpides de fer, jo vaig anar primer a l'Agulla Grossa, cim que és força estret en el seu punt més alt, i que ens ofereix bones vistes de la vall i del cim del Grony de Miralles, al qual vaig pujar tot seguit. En el seu cim, més ampli que el de l'Agulla Grossa, hi trobem un vèrtex geodèsic i un cartell indicador de l'orografia i de la fauna característica de la zona.

Baixem altre cop al Coll de Ca la Llebre, casa de la qual en trobem les ruïnes en el mateix coll, i aquest cop en sortim per la pista que davalla, i que seguirem fins a trobar una cruïlla amb una altre pista més ampla que trobarem de seguida. Nosaltres però, no seguirem per la pista, cercarem un corriolet que neix una mica a l'esquerra marcat amb pintura vermella, i que baixa amb força prou estona fins anar a creuar amb una pista força més avall.

Passarem, ara sempre per pistes, prop de camps de conreu. Veurem que la vegetació va canviant una mica, perquè ens apropem a una zona més humida, on hi ha el Balç de Fontanilles, una balma força espectacular, on hi ha la font que en pren el nom, i de la qual en raja força aigua en la meva visita.

Sortim del Balç i retornem a la pista, que ara seguirem tota l'estona, passant altre cop a tocar de diversos camps de conreu, des dels quals podrem veure que ens tornem a aproximar al turó del Castell de Miralles, que quedarà per sobre nostre.

Deixarem la pista que portem en una cruïlla on agafem una pista que puja a l'esquerra i que ja ens portarà en poca estona fins la cruïlla de la Font de Can Gol, punt des del qual només ens queda remuntar un parell de centenars de metres fins el punt inicial de la caminada