EL LLUÇANÈS: De Sora al Castell de Boixader i la Serra de Sovelles, per Sant Sadurní de Sovelles i Sant Martí de Vinyoles

PROGRAMA “EXCURSIONS SELECTES” – 14

ITINERARI (circular):
Sora (al camí de Portavella a Sora, 725 m): cruïlla de camins (0,250km; 739 m) – Turó de Sora (0,7km; 791 m) – el Castell de Boixader (1,8km; 946 i 952 m) – Coll de Boixader (2,3km; 818 m) – Coll de la Bassa (3,9km; 1010 m) – Mas el Puig (4,9km; 1001 m) – St. Sadurní de Sovelles (5,2km; 961 m) – cruïlla a Les Muntades (6,0km; 966 m) – enllaç amb GR-1 (6,6km; 930 m) – St. Martí de Vinyoles i mas de Portavella (8,8km; 1031 m) – Rec de les Falgoses i fageda de Portavella (10,3km; 960 m) – Coll Joanet (11km; 932 m) – mas el Boixader (12,0km; 775 m) – Font del Boixader (12,5km; 753 m) – mas de Rocafiguera (12,8km; 772 m) – seqüoia Bella Antonia (12,8km; 775 m) – retorn al punt d’inici.

Excursió circular pel sector més oriental de la comarca natural d’El Lluçanès des de la població de Sora a la comarca administrativa d’Osona, però a cavall amb la del Ripollès, ja que caminarem també pel terme de Les Llosses. És una ruta en un entorn apartat i encerclat de muntanyes, però amb una vall molt ampla, plena de masies disperses i de prades i pastures per a gaudir del paisatge rural. Entre els indrets més interessants que visitarem hi ha el cim del Castell del Boixader que forma part de la llista dels 100 Cims de la FEEC separat al sud de la serra de Sovelles, l’església de Sant Sadurní de Sovelles, la de Sant Martí de Vinyoles i la Sequoia monumental de Rocafiguera (anomenada “La Bella Antonia” per deformació de Wellingtonia). A més passarem per una serie de grans masos (Boixader, Rocafiguera, Puig de Sovelles, Hostal de Sovelles, les Muntades, el Grau, les Falgoses, la Devesa i Portavella), testimonis de la petja humana encara força viva en aquesta raconada que tan bé preserva la vida rural i que duri.

FITXA TÈCNICA:
 Distància recorreguda: 15,2 km
 Altura máxima : 1047 m
 Altura mínima : 725 m
 Desnivell acumulat: +/- 607 m
 Temps total: 7:01 h
 Temps efectiu: 4:57 h
 Ritme de marxa: 3,0 Km/h
 Dificultat física: Moderada, és una ruta circular amb pujades i baixades relativament suaus, hi ha un tram llarg de pista asfaltada entre St. Sadurní de Sovelles i St. Martí de Vinyoles i també a destacar que segons la presència de bestiar (en vam trobar just als prats sota St. Martí de Vinyoles) cal fer algun rodeig per evitar de causar molèsties.
 Dificultat tècnica: Baixa, només caldrà estar a l’aiguait en alguns trams on els corriols són poc fressats i a la dreta pujada i baixada del Castell de Boixader entre el bosc. En particular en aquest punt, entre les dues fites que formen el rocós promontori hi ha dos cadenes a mode de passamans que ajuden a superar un curt esglaó però que no revesteix cap dificultat important (compte si es troba húmit o mullat).
 Índex d’esforç (IBP) = 72. Veure anàlisis complet a:
https://www.ibpindex.com/ibpindex/ibp_analisis_completo.php?REF=39151678649628&LAN=es&MOD=HKG

 Aproximació: Hem d’arribar al poble de Sora. S’ha de prendre la C-17 i passat Sant Quirze de Besora sortir-ne per la sortida del km 85 i seguir la BV-4655 que després de només 5 km arriba i acaba al bonic poble de Sora. En arribar-hi, girem, per l’únic carrer que hi ha a la dreta, passem per davant de l’Ajuntament i de l’església de Sant Pere i seguim per la pista que mena fins a Rocafiguera. Pocs metres després de sortir del poble, en el primer revolt pronunciat a la dreta, a l’esquerra hi ha un ampli espai per deixar-hi el vehicle..
 Cartografia: Alpina 1:30000_Lluçanès, 2013 i edicions posteriors.

PUNTS SINGULARS DE LA RUTA:
 El Castell de Boixader s’anomena també Duocastella. No obstant, no queden vestigis de cap castell. A la literatura consta que era un castell termenat d’entre les possessions del comte de Besalú, amb un fort lligam amb els Castells de Besora i Curull i va ser ocupat fins a l’any 1628.
 La “Bella Antonia” és una gran sequoia de Wellington d'uns 30 metres d'alçària i 5 d'amplada situada al costat del Mas de Rocafiguera. És un dels 28 arbres monumentals d'Osona. Calen com a mínim tres persones per abraçar-lo. Fins al 1988 va ser la sequoia més alta de Catalunya, però el 1990 li va caure un llamp i va perdre part de l'alçada. La van plantar el 1880, ja que a mitjans del segle XIX va estar de moda, entre certes classes socials, plantar aquesta espècie forastera d’arbres en les proximitats de les grans cases pairals del país.

DESCRIPCIÓ:
Iniciarem la ruta en un revolt del camí de Sora a Portavella, seguint la pista en direcció nordoest. Al cap d’uns 250 m i arribats a una primera cruïlla de pistes, caldrà abandonar-les totes i encarar vers al nord per un corriol que remunta el vessant meridional del Turó de Sora i el Castell de Boixader. Inicialment el corriol és una mica difús i perdedor però al cap de pocs metres es fa més evident i esdevé un sender (algunes fites de pedra) que va sempre amunt per una ampla i panòramica llomada. Fem una primera fita al Turó de Sora que ja ens permet contemplar unes magnífiques vistes de la vall entre muntanyes on s’ubica el poble de Sora amb boires baixes que cobreixen el panorama. Seguint amunt enllaçem amb una pista més ampla (algunes fites) que es va redreçant i al final torna a convertir-se en un sender que ens mena a a l’allargassada i estreta muralla que forma el Castell de Boixader. Hi ha dues puntes separades per una petita bretxa on hi ha un curt pas equipat amb una cadena que ajuda a salvar un esglaó rocós fàcilment assequible tot i l’efecte aeri de l’indret. Les vistes són espectaculars i albirem tota la contrada que trepitjarem durant el dia, amb la serra de Sovella estesa d’est a oest al davant nostre (nord). Aquesta serra es continua vers l’est i a l’altra banda del Ter amb la Serra dels Bufadors i cap a occident té continuïtat fins al Puig Cornador, que és la màxima elevació d’aquest sector del Lluçanès. S’endevinen als nostres peus els masos dispersos entre les mates de bosc i els camps. Des del cim el sender davalla en forta pendent per entre bosc tancat fins assolir la plana a l’entorn del Coll Boixader. Sortim a la pista per abandonar-la gairebé de seguida passant al costat d’uns porcadisses amb una edificació que sembla gairebé de disseny (mòduls prefabricats). El corriol remunta el llom tombat de la Serra de Sovelles en direcció nord-est de forma suau en tot moment (algunes fites isolades). A la part alta de la serra s’obre el paisatge i sortim a un terreny de pastures a la vora del Coll de la Bassa. Prenem una pista en direcció nord que passà a toca del mas El Puig i ja veiem les edificacions de St. Sadurní de Sovelles a sota nostra. Ens aproparem per un sender mig tancat entre el bosc (guiats pels tres gosso d’El Puig) fins a l’edifici de l’església i la rectòria que sembla habitada. Ens trobem davant d’un gran planell entre muntanyes (Pla de Muntades) solcat per una pista asfaltada que mena als diversos massos aïllats (Hostal de Sovelles, Les Muntades, el Grau, la Devesa). La seguirem en direcció oest fins arribar a l’enllaç amb el GR-1 que travessa aquest sector en sentit nord-sud. El prendrem vers el sud cap a St. Martí de Vinyoles remuntant ara el vessant nord de la Serra de Sovelles també per pista asfaltada. Arribats al punt més elevat de la serra deixem la pista i fem dreçera per un corriol (seguint els senyals del GR-1) que ens menarà directament a St. Martí de Vinyoles i el veí mas de Portavella. En aquest darrer hi ha una centre de desenvolupament rural. Descansem a la vora de la petita església i l’adosada casa del campaner abans de prendre camí avall cap al sud-est (abandonem el GR-1 a la dreta) per pista de terra que fa giragonses vers el rec de Falgoses i la Fageda de Portavella. Evitarem el bestiar que pastura als prats i trobarem el corriol que s’endinsa per enmig del bosc al vessant sud del rec. Aquest sender ens mena al Coll de Joanet, d’on davallarem fins al mas de Boixader. Passada aquesta casa sortirm a la pista principal de Sora a Portavella on hàviem iniciat la ruta. Abans però d’acabar l’excursió ens desviarem a la dreta vers el gran mas de Rocafiguera per contemplar i admirar la seva gran seqüoia (de fet hi ha també altres dues de més petites). La raconada és curiosa amb la maquinària agrícola als seus peus i el grandíssim mas, potser el més espectacular de tots els que hem vist aquest dia. Finalment en poc més de vint minuts farem cap a l’inici de la ruta i completarem aquesta selecta volta senderista. Que no faltin cames per la següent caminada!