El Mir - Salt del Mir- Santuari de Bellmunt - Tosca de Degotalls - Salt del Molí - Pont de Salgueda - Vidrà 2015-04-07 10:16

El Mir - Salt del Mir- Santuari de Bellmunt - Tosca de Degotalls - Salt del Molí - Pont de Salgueda - Vidrà 2015-04-07 10:16

En aquesta ocasió ha preparat les dues rutes de la jornada en “Perepedrito”, i les hem fetes en format de trio juntament amb l’Enric –un altre caminador empedreït –.

I una vegada feta la primera, i després d’un mos, hem anat a El Mir. Allà hem començat una ruta que podríem dir que “l’aigua et tomba a sobre”, veureu que hem vist i gaudit de tres magnífics salts d’aigua.

El primer és el Salt del Mir, realment impressionant, a varis metres l’aigua t’esquitxava de veritat. Aquest salt era aprofitat per tres molins (un darrera l’altre) amb quatre moles. Sembla que no fa tant que es va aturar doncs encara hi ha algunes peces en bon estat i sembla que es va reparar ja en èpoques properes. Per tal de conduir l’aigua varen tallar la pedra. La resclosa encara està dempeus i es poden veure els forats a la roca que hi ha a la llera del riu on la reforçaven o la tenien més gran. El matí havia començat bé i estava anant molt bé.

Per un corriol molt bonic hem arribat al Collet del Bosquet. Anàvem un xic perduts i buscàvem com a referència el Santuari, que finalment hem vist allà a la llunyania. Hem passat pel Coll d’Hi-era-de-massa –explica la llegenda que un dia varen trobar un noble, perepunyetes, estimbat i donat el seu tarannà estava clar que “Hi era de massa” ;-)

Des del Santuari de Mare de Déu de Bellmunt les vistes són esfereïdores, quin paisatge. Hem anat baixant, i els meus companys ja badaven i miraven als marges del camí per trobar bolets, concretament múrgules –deien que n’era una terra propicia–, i finalment asseguts esmorzant hem trobat un bon exemplar.

També hem anat a visitar la Tosca de Degotalls, feta per la constant caiguda d’aigua que surt directament d’un forat a la roca de sobre.

I més a vall ens hem banyat al Salt del Molí, l’aigua no estava freda ... estava gelada!! Just al costat hem vist el Molí del Salt, més modest que els anteriors, però també amb les marques a la llera de la riera, on hi construïen la reclosa.

Hem caminat per sobre el Pont de Salgueda, un bell exemple del romànic, i hem arribat a Vidrà.

D’aquest punt tan sols ens cal retornar al cotxe per la carretera asfaltada –hi passen molts pocs cotxes, però és un xic cansat–.

Renoi Pere, quina magnífica jornada amb una ruta molt ben preparada i una magnífica companyia. Hem acabat amb unes birres, una taula d'embotits i uns "xupitos". Fins la propera.

Salut i Cames!!