El mític puig de Bassegoda des de Can Nou

Ja era hora! Exclama un company amb cara satisfeta i bocabadat després  d'haver fet el cim del Puig del Bassegoda.

Portem anys donant voltes, arreu de les terres gironines i sempre hem tingut aquest puig com un far referència de terra endins: Mira el Bassegoda!, Radera el Bassegoda hi surt la serra de…, A peu del Bassegoda…i així permanentment fins generar un estat d'ansietat i desig als qui no hi havien pujat i que avui han pogut calmar i satisfer. 


La sensació que se sent quan es fa el cim,  tan pels primerencs  com pels repetidors, és personal i intransferible. Cadascú la viu d’una manera diferent, però el que és comú a tothom és la satisfacció per l’esforç realitzat i l'esglai de les panoràmiques exposades a 360°


Els últims metres fins arribar al cim cal fer-los grimpant. Una grimpada fàcil, un xic deslluïda per la instal·lació de dues cadenes que faciliten l'últim tram, però suficientment complicat com per alliberar la ment de cabòries mundanes. El cim és un ample altiplà retallat verticalment per les vores i que en Marià Vayreda va descriure a La Punyalada com   "un canapé de blanissima herba i sòlid respatller de pedra"


L'Alta Garrotxa és una zona sorprenent, on tot i la proximitat tens la sensació d'estar fora de la civilització, en un entorn salvatge i feréstec i avui l'hem trepitjat des de Can Nou per enfilar-nos al Puig, primer per un corriol GR que passa pel refugi, antiga escola del poble i a on avui una parella de joves anglesos han passat la nit la mar de bé i arriba al Coll de Bassegoda on uns formosos pinatells ens trencaven el ritme de pujada fins el Pla de Batería, un impressionant balcó obert a la vall de la Muga. D'aquí per un costerut corriol que arriba fins la base del Cim, iniciem la divertida grimpada final.

La tornada, després de desfer el camí fins al Coll de Bassegoda, hem seguit la pista que baixa a Can Nou, però que hem abandonat per prendre el corriol que passa per les ruïnes de Can Cureia i ens mena fins Sant Miquel de Bassegoda, una església romànica que destaca per la seva senzillesa, elegancia de proporcions i sorprenents  blocs de pedra perfectament tallats i polits. 

Aquest territori ha estat poblat pels prehistòrics vivint dins de coves i baumes i es a l'edat mitjana quan es comencen a construir unes quantes masies i l'ermita de Sant Miquel formant-se el poble de Bassegoda i on el seu nucli principal estava a Lliurona. Ara, tot  molt deshabitat i adscrit a  Albanyà i molt lluny de l'època de la febre minera on s'explotaven les mines de ferro obertes entre Sant Miquel i el refugi de Bassegoda.

Ja només ha quedat retrobar el camí d'anada a l'alçada del refugi i tornar al nostre punt d'inici a Can Nou.