El Moixer
near les Salines, Catalunya (España)
Viewed 516 times, downloaded 9 times
Trail photos
Itinerary description
Dicen que la marcha atrás es un buen sistema para evitar situaciones embarazosas, es la teoría, a la que hemos tenido que recurrir este martes, con una predicción meteorológica de 12 grados sin viento, nos hemos encontrado con algo menos de 4 grados, niebla cerrada y en las crestas ráfagas de viento frío y molesto para caminar. Después de unos días con lluvias torrenciales que habían anegado parte de los caminos y senderos, una tregua nos sedujo a la idea de poder llevar a buen término esta salida.
El Santuario de la Mare de Deu de las Salinas, está situado al pie de la montaña del mismo nombre a 1100 metros de altitud, para llegar a él, se tiene que salvar desde el pueblo de Maçanet de Cabrenys, los 12 km de pista, generalmente en buenas condiciones para toda clase de vehículos, construida su capilla en 1271, adosado a ella vemos las estancias del refugio donde se pernocta libremente, está en una zona privilegiada con unas vistas de excepción, en los días claros. Por un pequeño sendero bajamos a la fuente de la cueva, nunca la había visto con tanta agua, sobre ella se encuentra una cueva con un altar y una imagen de la virgen, por detrás un sendero ascendente con marcas amarillas, nos ayuda a vencer los primeros metros de ladera, vamos dirección del Coll dels Pous, en silencio, pensativos , sufriendo las gotas de agua que por su propio peso se sueltan de las ramas de los arboles, haciendo que suframos una lluvia tardía e incómoda, grandes goterones con dispares sonidos que agravan la estampa fantasmal, de unas figuras grises con capuchas, desapareciendo en la niebla, paisaje melancólico y triste que envolvió nuestra ilusión, ahora rota, en estas situaciones adversas, te tienes que agarrar a un clavo ardiendo, y disfrutar de los lugares que te rodean, eres senderista, estas en medio de la naturaleza y una senda por andar, que más debo pedir , recuerdo que gire la mirada y entre la bruma mis compañeros luchaban por conseguir unos metros más, siempre me acompañan a todas las salidas, se dejan guiar, unas grandes personas, que se hacen querer. Ellos se harán cargo y me apoyaran cuando cerca del Roc del Comptador la cumbre del Alt Emporda, tenga que abortar la salida.
Cerca del coll dels Pous en unas rocas vemos una pequeña cruz de hierro, debajo una inscripción, a los hombres y mujeres que tuvieron que huir por el fascismo cruzando este collado. Un poco más arriba encontramos la pista que sube al Moixer, tenuemente aparecen las dos colosales torres de hierro rodeadas de un viso blanco, antenas monstruosas necesarias en nuestra sociedad, este monte de 1443 metros y cima rocosa, es el único que vamos a coronar hoy, por su cresta tratamos de esquivar las ráfagas de viento del norte, una tramontana gélida e insensible abofeteando nuestros rostros, empezamos a pisar nieve, la ilusión de las primeras huellas gravadas sobre ella, se transforma en preocupación, al pegarse en nuestras suelas y formar un zueco de hielo, el camino se transforma mas rocoso y resbaladizo, llegados a una pequeña canal estudiamos la situación, en estos casos la responsabilidad me fluye por las venas y decido abortar la excursión, somos un grupo numeroso, de distintos niveles, demasiado riesgo, todos lo han entendido, buscaran otra diversión en la vuelta, fotografiando cada rincón de estos hayedos esplendorosos entre la neblina, imágenes artísticas, con tonos muy suaves, magnificas fotografías.
Hemos andado juntos Neus, Rosa S, Rosa C, Montse, Joana, Carmen, Dolors, Merche, Angels, Elena, Juan A, Juan V, Antonio, Pablo, Carlos y Julian. SENDA VIVA
Diuen que la marxa enrere és un bon sistema per evitar situacions embarazosas, és la teoria, a la qual hem hagut de recórrer aquest dimarts, amb una predicció meteorològica de 12 graus sense vent, ens hem trobat amb una mica menys de 4 graus, boira tancada i en les crestes ràfegues de vent fred i molest per caminar. Després d'uns dies amb pluges torrencials que havien anegat part dels camins i senders, una treva ens va seduir a la idea de poder portar a bon terme aquesta sortida.
El Santuari de la Mare de Deu de les Salines, està situat al peu de la muntanya del mateix nom a 1100 metres d'altitud, per arribar a ell, s'ha de salvar des del poble de Maçanet de Cabrenys, els 12 km de pista, generalment en bones condicions per a tota classe de vehicles, construïda la seva capella en 1271, adossat a ella veiem les estades del refugi on es pernocta lliurement, està en una zona privilegiada amb unes vistes d'excepció, en els dies clars. Per una petita sendera baixem a la font de la cova, mai l'havia vist amb tanta aigua, sobre ella es troba una cova amb un altar i una imatge de la verge, per darrere un sender ascendent amb marques grogues, ens ajuda a vèncer els primers metres de vessant, anem adreça del Coll dels Pous, en silenci, pensatius , sofrint les gotes d'aigua que pel seu propi pes es deixen anar de les branques dels arbres, fent que sofrim una pluja tardana i incòmoda, grans goterons amb dispars sons que agreugen l'estampa fantasmal, d'unes figures grises amb caputxes, desapareixent en la boira, paisatge malenconiós i trist que va embolicar la nostra il•lusió, ara trencada, en aquestes situacions adverses, t'has d'agarrar a un clau cremant, i gaudir dels llocs que t'envolten, ets senderista, aquestes enmig de la naturalesa i una senda per caminar, que més haig de demanar , record que baix girar la mirada i entre la boira els meus companys lluitaven per aconseguir uns metres més, sempre m'acompanyen a totes les sortides, es deixen guiar, unes grans persones, que es fan voler. Ells es faran càrrec i em recolzessin quan prop del Roc del Comptador el cim del Alt Emporda, hagi d'avortar la sortida.
Prop del coll dels Pous en unes roques veiem una petita creu de ferro, sota una inscripció, als homes i dones que van haver de fugir pel feixisme creuant aquest coll. Una mica més amunt trobem la pista que puja al Moixer, tènuement apareixen les dues colossals torres de ferro envoltades d'un aspecte blanc, antenes monstruoses necessàries en la nostra societat, aquesta muntanya de 1443 metres i cim rocós, és l'únic que anem a coronar avui, per la seva cresta tractem d'esquivar les ràfegues de vent del nord, una tramontana gèlida i insensible bufetejant els nostres rostres, comencem a trepitjar neu, la il•lusió de les primeres petjades gravades sobre ella, es transforma en preocupació, en pegar-se en les nostres soles i formar un esclop de gel, el camí es transforma mes rocós i relliscós, arribats a una petita canal estudiem la situació, en aquests casos la responsabilitat em flueix per les venes i decideixo avortar l'excursió, som un grup nombrós, de diferents nivells, massa risc, tots ho han entès, busquessin una altra diversió en la volta, fotografiant cada racó d'aquestes fagedes esplendoroses entre la boirina, imatges artístiques, amb tons molt suaus, magnifiques fotografies.
Hem caminat junts Neus, Rosa S, Rosa C, Montse, Joana, Carmen, Dolors, Merche, Angels, Elena, Juan A, Juan V, Antonio, Pablo, Carlos i Julian. SENDA VIVA
El Santuario de la Mare de Deu de las Salinas, está situado al pie de la montaña del mismo nombre a 1100 metros de altitud, para llegar a él, se tiene que salvar desde el pueblo de Maçanet de Cabrenys, los 12 km de pista, generalmente en buenas condiciones para toda clase de vehículos, construida su capilla en 1271, adosado a ella vemos las estancias del refugio donde se pernocta libremente, está en una zona privilegiada con unas vistas de excepción, en los días claros. Por un pequeño sendero bajamos a la fuente de la cueva, nunca la había visto con tanta agua, sobre ella se encuentra una cueva con un altar y una imagen de la virgen, por detrás un sendero ascendente con marcas amarillas, nos ayuda a vencer los primeros metros de ladera, vamos dirección del Coll dels Pous, en silencio, pensativos , sufriendo las gotas de agua que por su propio peso se sueltan de las ramas de los arboles, haciendo que suframos una lluvia tardía e incómoda, grandes goterones con dispares sonidos que agravan la estampa fantasmal, de unas figuras grises con capuchas, desapareciendo en la niebla, paisaje melancólico y triste que envolvió nuestra ilusión, ahora rota, en estas situaciones adversas, te tienes que agarrar a un clavo ardiendo, y disfrutar de los lugares que te rodean, eres senderista, estas en medio de la naturaleza y una senda por andar, que más debo pedir , recuerdo que gire la mirada y entre la bruma mis compañeros luchaban por conseguir unos metros más, siempre me acompañan a todas las salidas, se dejan guiar, unas grandes personas, que se hacen querer. Ellos se harán cargo y me apoyaran cuando cerca del Roc del Comptador la cumbre del Alt Emporda, tenga que abortar la salida.
Cerca del coll dels Pous en unas rocas vemos una pequeña cruz de hierro, debajo una inscripción, a los hombres y mujeres que tuvieron que huir por el fascismo cruzando este collado. Un poco más arriba encontramos la pista que sube al Moixer, tenuemente aparecen las dos colosales torres de hierro rodeadas de un viso blanco, antenas monstruosas necesarias en nuestra sociedad, este monte de 1443 metros y cima rocosa, es el único que vamos a coronar hoy, por su cresta tratamos de esquivar las ráfagas de viento del norte, una tramontana gélida e insensible abofeteando nuestros rostros, empezamos a pisar nieve, la ilusión de las primeras huellas gravadas sobre ella, se transforma en preocupación, al pegarse en nuestras suelas y formar un zueco de hielo, el camino se transforma mas rocoso y resbaladizo, llegados a una pequeña canal estudiamos la situación, en estos casos la responsabilidad me fluye por las venas y decido abortar la excursión, somos un grupo numeroso, de distintos niveles, demasiado riesgo, todos lo han entendido, buscaran otra diversión en la vuelta, fotografiando cada rincón de estos hayedos esplendorosos entre la neblina, imágenes artísticas, con tonos muy suaves, magnificas fotografías.
Hemos andado juntos Neus, Rosa S, Rosa C, Montse, Joana, Carmen, Dolors, Merche, Angels, Elena, Juan A, Juan V, Antonio, Pablo, Carlos y Julian. SENDA VIVA
Diuen que la marxa enrere és un bon sistema per evitar situacions embarazosas, és la teoria, a la qual hem hagut de recórrer aquest dimarts, amb una predicció meteorològica de 12 graus sense vent, ens hem trobat amb una mica menys de 4 graus, boira tancada i en les crestes ràfegues de vent fred i molest per caminar. Després d'uns dies amb pluges torrencials que havien anegat part dels camins i senders, una treva ens va seduir a la idea de poder portar a bon terme aquesta sortida.
El Santuari de la Mare de Deu de les Salines, està situat al peu de la muntanya del mateix nom a 1100 metres d'altitud, per arribar a ell, s'ha de salvar des del poble de Maçanet de Cabrenys, els 12 km de pista, generalment en bones condicions per a tota classe de vehicles, construïda la seva capella en 1271, adossat a ella veiem les estades del refugi on es pernocta lliurement, està en una zona privilegiada amb unes vistes d'excepció, en els dies clars. Per una petita sendera baixem a la font de la cova, mai l'havia vist amb tanta aigua, sobre ella es troba una cova amb un altar i una imatge de la verge, per darrere un sender ascendent amb marques grogues, ens ajuda a vèncer els primers metres de vessant, anem adreça del Coll dels Pous, en silenci, pensatius , sofrint les gotes d'aigua que pel seu propi pes es deixen anar de les branques dels arbres, fent que sofrim una pluja tardana i incòmoda, grans goterons amb dispars sons que agreugen l'estampa fantasmal, d'unes figures grises amb caputxes, desapareixent en la boira, paisatge malenconiós i trist que va embolicar la nostra il•lusió, ara trencada, en aquestes situacions adverses, t'has d'agarrar a un clau cremant, i gaudir dels llocs que t'envolten, ets senderista, aquestes enmig de la naturalesa i una senda per caminar, que més haig de demanar , record que baix girar la mirada i entre la boira els meus companys lluitaven per aconseguir uns metres més, sempre m'acompanyen a totes les sortides, es deixen guiar, unes grans persones, que es fan voler. Ells es faran càrrec i em recolzessin quan prop del Roc del Comptador el cim del Alt Emporda, hagi d'avortar la sortida.
Prop del coll dels Pous en unes roques veiem una petita creu de ferro, sota una inscripció, als homes i dones que van haver de fugir pel feixisme creuant aquest coll. Una mica més amunt trobem la pista que puja al Moixer, tènuement apareixen les dues colossals torres de ferro envoltades d'un aspecte blanc, antenes monstruoses necessàries en la nostra societat, aquesta muntanya de 1443 metres i cim rocós, és l'únic que anem a coronar avui, per la seva cresta tractem d'esquivar les ràfegues de vent del nord, una tramontana gèlida i insensible bufetejant els nostres rostres, comencem a trepitjar neu, la il•lusió de les primeres petjades gravades sobre ella, es transforma en preocupació, en pegar-se en les nostres soles i formar un esclop de gel, el camí es transforma mes rocós i relliscós, arribats a una petita canal estudiem la situació, en aquests casos la responsabilitat em flueix per les venes i decideixo avortar l'excursió, som un grup nombrós, de diferents nivells, massa risc, tots ho han entès, busquessin una altra diversió en la volta, fotografiant cada racó d'aquestes fagedes esplendoroses entre la boirina, imatges artístiques, amb tons molt suaus, magnifiques fotografies.
Hem caminat junts Neus, Rosa S, Rosa C, Montse, Joana, Carmen, Dolors, Merche, Angels, Elena, Juan A, Juan V, Antonio, Pablo, Carlos i Julian. SENDA VIVA
Waypoints
You can add a comment or review this trail
Comments