El Mont des de Falgars

Més informació a "Veure més" i a https://reptesmuntanyencs.cat/el-mont/

Comencem a caminar per la pista de terra en sentit N.O. en direcció a Falgars. Arribem en poc temps ja que està molt a prop. Es tracta d’un grup de tres edificis a cada qual més gran. Els dos de la nostra dreta són habitats. El de l’esquerra sembla abandonat, tot i que les parets resten en bon estat encara. No arribarem al quart edifici, que correspon a l’Anunciació ja que girarem a l’esquerra tot just passar una tanca pel bestiar. Allà neix un vell sender, sense cap tipus de senyalització, que ens fa pujar en sentit S.O. per camí precari. Trobem un trencall a la dreta que no seguirem i més endavant un altre a l’esquerra que ara si farem servir. És possible que el camí que continua recte, un corriol més precari, faci drecera per tal d’estalviar camí, però el recorregut que proposem és curt així que no vam fer provatures. Així vam seguir per una pista en perfecte estat seguint un fil de tancament de camp fins que vam trobar que aquest barra el pas, tallant la pista. En aquest punt, una fita ensenya el camí a seguir per fer més curt, seguint de nou el fil de tanca, fins enllaçar de nou amb una altra pista que passa per una cota superior. Continuem caminant sense cap rastre de senyalització, tret de la fita anterior. Seguirem aquesta pista, molt còmoda de moment, en sentit N. Quan la pista comença a fer lleugera pujada deixem a la dreta un trencall i seguim per l’esquerra, per la pista. Continuem en pujada i deixem a l’esquerra una altra pista que gira en sentit S. Continuem pujant i tornem a deixar una altra pista per la dreta que fa baixada ja que seguim per l’esquerra, en pujada, en sentit més al N.O. que la pista que fa baixada. De nou més endavant deixem una mena de sender, o vella pista, és difícil saber-ho ja que els porcs senglars tenen tot el terreny remogut, per la dreta i seguim pujant per la pista. Aquesta segueix pujant pausadament i de cop fa un fort gir a l’esquerra i deixem recte una altra pista més precària i amb el firme herbat. Prenem doncs orientació S.E. primer i ràpid la pista gira en sentit gairebé S. sense arribar-hi. De nou canviem d’orientació i girem fort a la dreta abandonant la pista per la qual transitem, que segueix en sentit S.O. i prenem orientació N.O. iniciant una forta pujada que ens portarà, sense descans i estrenyent les dents, al cim del puig del Far (978 metres) i a les restes del Castellot de Falgars. Visitat l’entorn i recuperats de l’esforç seguirem per un fonedís mirant de trobar les fites que ens mostren el camí per atènyer el coll de la Creu. Allà trobarem que el camí es bifurca. El de la dreta, pel Turó de Rocapastora, ens faria el brou, però en el nostre cas interessa el camí de l’esquerra, que ens baixa a trobar un nou desviament. Farem servir el trencall de la dreta que ens porta a trobar el pla Beret. Veurem moltes fites però haurem de seguir l’únic camí que no està senyalitzat, que és el que per l’esquerra inicia un descens en sentit N.E. De seguida però gira a la dreta per prendre orientació S.O. per anar seguint el vessant de la muntanya per passar per sobra del cingle de Rocapastora. En un punt d’aquest camí veurem una espectacular vista del cim del Mont, sempre que el dia ho permeta. Sense cap entrebanc arribem a la carretera asfaltada que puja al cim, a l’alçada de l’abadia benedictina de Salt Llorenç del Mont, actualment dita de Sous. Visita molt recomanable, de veritat.
De nou amb les forces renovades seguim camí. Es pot fer seguint tot l’asfalt fins dalt del tot però també hi ha camí senyalitzat que puja pel bosc. Ara ja tindrem tot el recorregut clar ja que tan sol ens cal seguir els senyals de pintura. Tenim la possibilitat de fer drecera per pujar més ràpid al cim però no sé si val la pena. Al cim, si el dia és clar, es pot fer una llarga estada contemplant gairebé tots els cims de la província de Girona i alguns de la de Barcelona. A l’hostatgeria es pot visitar la cambra en la qual en mossèn Cinto Verdaguer va escriure el seu poema Canigó. També, al costat de l’estàtua del mateix, es pot gaudir d’una taula d’orientació enorme.
De nou amb les forces recuperades haurem de desfer camí fins a l’últim cartell indicatiu que vam trobar a la pujada. Ens caldrà ara deixar el camí de pujada i seguir per l’esquerra en direcció N.O. El camí comença un descens continu fent diverses llaçades per prendre definitivament orientació E. Ara anem ja sempre seguint els senyals de pintura vermella i verda, o taronja i verda, no ho sabria dir amb certesa. Trobem en primera instància el roure de la Sort, més endavant, sempre seguint les esmentades marques i descartant altres camins, passem al costat del espectacular faig Gros. Seguim el descens per un bonic bosc i voltem els camps del Bac, torno a insistir en que cal seguir els senyals de pintura. Ens incorporem finalment a una pista i la seguim, passant per la Rajoleria, antic form de terrissa, una mica amagat al costat dret de la pista, en una corba ampla de la mateixa i amb unes espectaculars vistes al mar i la plana alt empordanesa. Seguin per aquesta pista passem també per l’aulina de les tres branques, per la font de Falgars, i per tres roures que sembla no són catalogats però que ben be es mereixen aquest etiquetatge. I sense adonar-nos ja som de nou a Falgars. Ara sí que visitem l’Anunciació, passem de nou entre els edificis de Falgars i acabem per arribar al punt d’inici de la caminada.