El Montalt des de l'area de lleure de la Nostra Senyora de Lourdes d'Arenys de Munt (100 cims)

Partint de l'area de Lleure del Santuari de Nostra Senyora de Lourdes d'Arenys de Munt farem cap al cim del Montalt en ple Parc Natural del Montnegre i el Corredor, pertanyent a la llista dels 100 cims de la FEEC, en un ascens ràpid per pista ben fresada i un corriol final força "divertit", tant de pujar com de baixar.

Deixem el cotxe aparcat a la mateixa area de lleure i seguim endavant per dins la zona del berenador o per la pista adjacent que travessa la zona i que seguim tot planejant durant mig quilòmetre, punt on agafarem una desviació a l'esquerra per una altra pista una mica més estreta i que s'enfila força des d'un bon començament. Guanyarem alçada sense parar resseguint els revolts del camí fins anar a petar en una cruïlla amb una altra pista que creua la que portavem de forma transversal, i que seguirem a la nostra esquerra, no sense seguir encara guanyant alçada, tot i que d'una forma més tímida en algun tram, com quan passem a tocar de les restes del Corral d'en Forn, però que en altres trams torna a enfilar-se de valent fins força tros més amunt, quan ja estem a punt d'arribar al coll sota el Montalt, punt conegut com a Pedra de Ferradura. Des d'aquest punt agafem una pista que puja tímidament, però que deixem de seguida per prendre un estret corriol que puja ben dret durant uns 250 metres per deixar-nos al cim del Montalt, fregant els 600 metres d'altitud sobre el nivell del mar.

Cal destacar del cim del Montalt, la presència d'una pila de pessebres, fins a sis naixements diferents vaig poder comptar, tots a tocar del vertex geodèsic que trobem dalt de tot. Les vistes, he de dir que ni idea, les boires no em van deixar veure res de res des de dalt del cim, però en tot cas és un cim força tancat. Un cop reposats, fem la baixada del cim per el mateix corriol de pujada; heu d'anar molt amb compte, sobretot en dies humits, ja que és fàcil patir alguna relliscada.

Un cop arribem al coll, de la Pedra de Ferradura, seguirem per la pista que portavem abans, ara ja davallant des d'un primer moment, i la seguirem poc més de mig quilòmetre. Hem d'estar atents per veure l'entrada d'un corriol a la nostra dreta que haurem d'agafar, és un tram que també es podria fer per la pista, però és molt més amè fer-ho per aquest bonic corriol de baixada que no deixarem fins a creuar amb una pista gairebé a l'alçada de la Creu de Rupit, punt de cruïlla de molts camins.

Nosaltres agafarem la pista que fa més baixada i la seguirem no massa estona, ja que després de menys de 400 metres, prendrem la pista que surt fent un revolt cap a la dreta encara fent més baixada que la que portàvem. Aquesta pista ens apropa a vegetació cada cop més frondosa, de fet és vegetació totalment de ribera i l'humitat és deixa sentir més i més a mesura que davallem ver el torrent. Abans però passarem per un parell de fonts, una de primera sense nom, de la que en rajava aigua, i una segona, coneguda com la de l'Aigua Roja, de la que no en queia ni gota.

Ara ja som a tocar del torrent de la Riera de Sobirans, pràcticament sense res d'aigua en aquesta època, però amb l'humitat ben present i en reseguirem paral·lelament el curs fins a ser altre cop en la pista que ens porta fins el punt inicial de la ruta.

El temps de l'excursió és per un ritme força ràpid, sobretot en la baixada, ja que l'he feta corrents en la seva pràctica totalitat, menys les parades per fer les fotografies.