El Montbarbat (100 cims) i el Dòlmen de Montbarbat des de l'urbanització Lloret Verd

Un altre cim en un antic assentament dels ibers, i ja en són...

Altre cop la majoria de rutes que vaig trobar per assolir el Montbarbat eren de poc més de 2 quilòmetres, i que voleu que us digui, em semblava poc, manies meves!.

I després de barallar diferents opcions, em vaig decidir per deixar el cotxe al final de l'asfalt del carrer Montjuïc de la urbanització Lloret Verd, a la qual accedim des de la C-63 que va de Lloret a Vidreres, uns metres abans del cartell indicador del punt quilomètric 3 (direcció Vidreres).

El recorregut és gairebé en la seva totalitat per pistes de terra molt agradables de seguir i de fàcil fer, essent un puja baixa continüu, tot i que en l'anada sempre tendirem a pujar més i al contrari en la tornada, però en tot cas, no és un camí monòton de pujada o baixada en cada direcció.

La flora, una agradable companya, molta alzina i pineda i força sotabosc, però tot molt net i gens espès, les vistes de tant en tant molt bones cap a la banda de mar.

Passarem a tocar d'un circuit de salts per bicicletes o motos, que actualment està tancat, i seguirem per la pista més evident, però de seguida la trobarem cartells de la ruta de Montbarbat, que faran més fàcil saber quin és el camí a seguir.

A la nostra dreta podem contemplar el nostre objectiu ja no massa lluny, i que no destaca com un típic cim punxegut, ja que no ho és pas, si no com el capdamunt d'un turó allargassat.

Encararem cap a l'est i després de passar vàries cruïlles amb altres pistes, que venen i van a totes bandes, però que no ens han de fer perdre, gràcies als cartells indicadors, agafarem un corriolet que s'endinsa entre la vegetació per enfilar-se de seguida fins el capdamunt de Montbarbat, que no veurem fins a ser ben bé dalt de tot.

Al cim, hi destaca una gran torre de guaita de fusta, i el cartell ja una mica atrotinat del jaciment ibèric de Montbarbat, i evidentment, el propi jaciment ibèric, amb les estructures ben marcades del que eren els habitatges dels antics moradors de la zona.

Podrem gaudir de bones vistes cap a l'interior i també cap al mar i podrem veure les enormes roques que també marquen el caràcter paissatgístic d'aquesta zona i que un pèl després podrem confirmar amb l'estructura del dòlmen de Montbarbat.

Per arribar-hi, deixem enrere el cim per la banda contrària, per el que en seria l'accés més habitual, ara en baixada fins una cadena que n'evita l'accés amb vehicles, i agafem un corriolet que surt a la dreta i que va carenant a tocar ja de les darreres cases d'una urbanització que arriba fins aquest punt. No hem de trescar gaire per arribar a un punt on ja podrem veure a la dreta una estructura de grans pedres, que es coneix com el dòlmen de Montbarbat.

Aquí girarem cua per el mateix corriol però en un punt que se separa, agafarem la variant que va més a l'esquerra enfilant-se una mica i que farà que ara agafem un preciós corriol que transcorre una mica més avall de la carena, per una zona plena de grans roques que anem trobant de tant en tant i que va a trencar uns metres més avall de la cruïlla amb el corriol de pujada a Montbarbat.

A partir d'aquí farem el mateix recorregut que en l'anada en sentit contrari, però un cop arribats al circuit de bicicletes / motos, podem girar per la pista que surt a l'esquerra, per fer una mica de variant, però de seguida ens portarà a un punt comú de la ruta ja molt a prop de l'inici de la mateixa.

El temps de la ruta, no el prengueu com a referència, ja que la vaig fer corrents, i només parant per fer les fotografies i una estoneta al cim de Montbarbat i al Dòlmen, en tot cas no calculeu més de dues hores, ja que la ruta és força fàcil.