El Montcabrer ( 100 cims ) des de Picamoixons

Aprofitant que estava a Coma-ruga pels volts de Sant Joan, i fet el fet que feia molts mesos que no feia cap 100 cims, vaig tirar de mapa per veure quin tenia a prop en la llista de pendents, i em vaig decidir pel Puigcabrer, que essent a tocar de Valls, no suposava gaire tirada de cotxe. El punt de sortida ideal, un petit barri tot sortint de Picamoixons. Allà podem deixar el cotxe sense problemes i prendre un corriolet que tot fent marrada va a parar just a l'entrada del túnel que passa per sota la línia de Ferrocarril Barcelona - Lleida.

Estem en una pista asfaltada que seguirem en lleuger ascens durant uns dos quilòmetres. Aquesta pista passa a tocar d'alguna vinya, però sobretot camps d'oliveres i algun d'atmetllers. En el seu transcurs, ens portarà a passar per la Font del Poetó, a tocar de la masia del mateix nom. Finalment deixarem la pista, que va cap a Fontscaldes, en un revolt a la dreta, on nosaltres seguirem per un corriol de terra que segueix recte en un principi i de seguida deriva a l'esquerra, a tocar del torrent del Pedregal.

Seguim una estona per aquest bonic i ombrívol corriol, sempre prop del torrent, fins un revolt a l'esquerra on el corriol s'enfila amb força durant un tram. Aquesta pujada ens portarà a un graó superior, on la flora canvia per complert. Guanyarem panoràmica, veient davant nostre el Turó del Mas de Gínjol i estarem rodejats de turons arreu.

Nosaltres, de seguida, prendrem una desviació a la dreta per anar a rodejar el Turó del Mas de Gínjol, tot i que us diré que la meva primera intenció era intentar fer-ne el cim, però tot i que al mapa (OpenStreetMap) en marca un corriol que hi porta, jo no vaig ser capaç de trobar-lo, així que finalment vaig desistir i vaig optar per seguir rodejant-lo tot anar a buscar la cruïlla amb la carretera dels Moros.

Tot aquest tram va sempre guanyant altitud, i un cop entrem a la pista de terra més ampla de la carretera dels Moros, assolim el punt més alt de la ruta, just en una collada que podria servir de punt d'accés al cim del Turó del Mas de Gínjol. No havent-hi corriol marcat, i anant jo amb pantaló curt, vaig tornar a optar per no anar cap al cim, perqué veia que acabaria esgarrintxant-me fins i tot les idees. Així doncs, aquí començarem un ràpid descens per la revoltada carretera dels Moros, que seguirem aproximadament un quilòmetre fins que trobem un dissimulat corriol, marcat amb fites de pedra, i que surt a la dreta. Aquest corriol ens apropa en un moment a la carena de la Serra de les Guixeres, on tenim fantàstiques vistes de La Riba amb el riu francolí travessant el seu nucli.

Aquest tram carener és espectacular, us recomanaria que no us el perdéssiu, tot i que no és pas obligatori fer-lo, ja que va a parar altre cop a la carretera dels Moros, just en la cruïlla amb el corriol que puja cap al cim del Puigcabrer.

Prenem el corriol de pujada, en un tram dur, però curtet, i després de trobar un corriol que ve de la nostra dreta (concretament de La Riba), encarem el darrer tram de pujada, ja més suau fins el cim del Puigcabrer, on trobem les ruïnes de la Torre del Petrol.

La Torre del Petrol, a només uns metres del cim del Puigcabrer, és originària del segle XIX, construïda durant les guerres Carlines, amb l'objectiu d'exercir com a torre de guaita i de senyalització, i d'importancia per la seva situació entre el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà. Segons he llegit, el nom li ve de la fama de bevedor que tenia el comandant D. Manuel Orozco, que va manar construir-la i que en demanar aiguardent ho feia sempre anomenant-lo 'petroli'.

Comencem el descens per l'altra vessant, en una forta i pedregrosa baixada, que tot passant a tocar d'una barraca de pedra seca, ens torna a portar a trobar la Carretera dels Moros, que prendrem, encara en descens per un altre tram ben revoltat.

Entrem altra cop en una zona més planera de camps, nosaltres per estalviar una mica de camí, i no fer tram asfaltat altre cop, prendrem una desviació a la dreta que ens porta a una zona boscosa coneguda com Els Alzinarets, tot i que la majoria d'arbram és de pins. Seguirem un bonic corriol que en un tres i no res ens porta fins la pista asfaltada que havíem seguit en l'anada, pràcticament a tocar del túnel la sota la línia ferroviària. I en un moment arribem al punt inicial de la ruta.

Nota: els trams fàcils de baixada els he fet trotant, així que si feu tota la ruta caminant i amb calma, penseu que pot durat entre mitja i una hora més, per un total de 2h30 a 3h de recorregut total.