El Montgrós i l’Esfinx pel Pas de l’Esfinx, i el PR C-78 pujant i baixant per la Canal del Miracle

Preciosa caminada, especialment tota la part que porta des de la Creu del Regatò, lloc d’on surt la ruta, per la Canal del Miracle, el Camí dels Ecos ( recorregut del Pas de l’Esfinx), la pujada i baixada a l’Esfinx, la forta baixada per la canal que va pel darrere de la Paret del Migdia i la Salamandra i la pujada al Montgrós. He gaudit de les continues pujades i baixades, dels continuats i a vegades llargs i inclinats flanquejos, caminant quasi sempre per sobre de roca. Les vistes son magnífiques però el recorregut del Pas de l’Esfinx totalment ferèstec i solitari a on la qualitat de la roca demostra que hi passa molt poca gent per aquí, fan que et sentis com un aventurer. No ho ets, es clar, però la questió es que per moments hi penses. No es un camí extremadament difícil, nomès demana bon calçat i estar acostumat a caminar per Montserrat a on els flanquejos son frequents i moltes vegades tenen molts metres de buidor a sota seu. Però la roca, si està seca, es molt bona i segura ( un exemple d’això es que aquí no he relliscat enlloc mentre que al baixar pel petit coll que hi ha a sota del Montgrós, a on la roca està totalement esmolada he petit una relliscada important). A continuació donaré una mica més de detalls sobre el recorregut que he qualificat de difícil per la quantitat de flanquejos que cal fer i que poden suposar un problema per a gent amb poca confiança amb aquest tipus de roca o amb vertigen. En realitat per a gent acostumada a Montserrat el recorregut no sería mès que moderat
(Br)
Canal del Miracle Es tracta d’una canal curta, situada a la cara nord de Montserrat. Per arribar-hi vaig sortir del petit aparcament que hi ha a la Creu del Regató, punt situat entre Can Maçana i el Monestir de Santa Cecília. Es comença una lleugera pujada que et porta al Camí de l’Arrel. Un cop arribat aquí es tracta de continuar en direcció a Can Maçana fins que es veu el cartell indicador de Canal del Miracle ( es el segon que hi ha amb aquesta capçalera però s’el reconeix perquè estàs a 810 mts d’alçada).S’entra a la canal seguint marques de color blau. Al peincipi es puja amb bastanta suavitat seguint un camí fresat. Mica en mica però la canal es va tornant més ferèstega i guanya desnivell fins que aquest es realment molt fort. Es una canal molt bonica però quan estàs a la part més dreta i mires enrere et comences a preguntar si seràs capaç de baixar-la. Feia mesos que ja l’havia pujat i no recordava masses detalls de la canal perquè aquell dia no anava sol i pujavem xerrant, però em va fer l’afecte de que les tormentes d’aquests últims dies l’han netejat una mica de manera que no trobes terra solta ni fulles ( tret de la part superior), cosa que et permet de caminar amb mès seguretat. No té cap pas equipat i només es tracta d’anar pujant o baixant amb cura, perquè es fàcil fer rodar pedres avall i aquestes, donat el desnivell, rodolen molts metres i podrien causar lesions importants als que vinguin al nostre darrere. Val a dir que no vaig trobar ningú en tota la ruta, cosa que va ser una sort en aquesta canal perquè vaig fer caure algún roc de tamany considerable. En el tram central de la canal es camina sobre roca pel que cal anar en compta si aquesta està mullada. Ahir no ho estava i em va facilitar le pujada ( la baixada ja va ser una mica més delicada). Com a tantes canals monserratines els punts mès delicats es superen agafant-se de les arrels o branques d’arbres i vegetació, o amb l’ajuda de les mans, tot i que no hi ha grimpades ni desgrimpades destacables. Es una canal que impresiona però molt bonica


Recorregut del Pas de l’Esfinx. M’ha costat molt de sapiguer que es exactament aquest recorregut. Trobo moltes referències a que en el passat estava equipat, però que ja feia anys que s’havia tret tot l’equipament però no no he trobat molta més informació. Al final he vist que al mapa de l’Alpina 1:5000 sobre Montserrat el marca pràcticament des del Coll del Miracle, punt a on acaba la Canal del mateix nom. La realitat es que el que veus al cap de pocs metres del coll es una fletxa blava pintada a la roca que et marca la direcció cap als Ecos. Sigui com vulgui però la realitat es que nomès començar el recorrregut, de fàcil orientació perquè està farcit de marques de color blau, ja comences a pujar i a baixar, a fer flanquejos, alguns d’ells amb una forta inclinació i un bon pati a sota, quasi sempre sobre roca. Es un recorregut que m’ha semblat magnific. Té molt bones vistes de la muntanya i un punt de risc que fa que vagis sempre ben concentrat en el que fas. Hi ha flanquejos que et fan dubtar una mica però si la roca està seca i portes un calçat amb bona sola es passen sense cap mena de problema, això si, moltes vegades amb una mà apoiada a la roca per assegurar una mica més el pas. El que té de bo aquest recorregut es que hi passa poca gent i això afavoreix un molt bon estat de la roca, que no està gens polida i en la que sempre trobes bons punts a on posar els peus. Ignoro si el recoregut acaba al punt en que hi ha una curta i fàcil canal que et porta a la gropa de l’Esfinx o no ( imagino que aquest ha de ser el Pas de l’Esfinx) tot i que probablement el recorregut continui fins que s’arriba a conectar amb el PR-C78 que puja al Montgròs . Passat el que imagino es el Pas de l’Esfinx, el camí continua passant a tocar les roques dels Aurons fins que veus un altre fletxa blava que diu Ecos. A partir d’aquí tens l’oportunitat de pujar cap a la Miranda dels Ecos per les canals que et porten a la famosa cadena dels Ecos o continuar cap al Montgrós. Es a partir d’aquesta fletxa quan el camí ja canvia les seves característiques i deixes de caminar se forma habitual sobre roca.


Cim de l’Esfinx Un cop passada la curta i fàcil canal que et deixa a la gropa de l’Esfinx, una zona plana que jo diria que no tè més d’un centenar de metres, quedes sota el cap de l’Esfinx. Per pujar-hi has d’anar cap al seu costat dret i allà acostar-te a la seva base a on es veu una petita escletxa, d’uns quatre o cinc metres d’alçada. Per aquesta escletxa es pot grimpar ja que hi ha molt bones preses. Et planteges si la baixada serà fàcil mentre puges però la veritat es que també es bajxa sense masses complicacions. Un cop superada aquesta escletxa cal fer un curt flanqueix sense massa exposició per agafar una petita canaleta que ja et deixa al cim. Les vistes son espectaculars, del nivell de les que tens des del Montgròs, pel que val la pena l’ascensió.


La canal de baixada per darrere de la Paret de Migdia i la Salamandra fins a trobar el PR-C 78 que puja al Montgrós. Una vegada has baixat del cim de l’Esfinx camines per la seva gropa en direcció a la Miranda dels Aurons i a la Roca dels Aurons. Aquesta última es una agulla espectacular, que com més t’hi acostes més t’impresiona. El camí continua amb pujades, baixades i flanquejos sobre roca passant per sota de les Roques del Salt de la Nina i de l’Agulla Lluis Estasen, fins que arriba a un punt en que pots optar per pujar als Ecos per la seva cadena o continuar en direcció al Montgrós que es el que vaig fer jo. Arriba un moment en que arribes a un collet a partir del qual comença una forta baixada per una llarga canal. Si puges a unes roques que et queden un metre sobre teu ( no tenen cap dificultat) tens una preciosa panoràmica dels Aurons, els Ecos, les Talaies que queden just uns metres per sota del punt en el que estàs, de Sant Jeroni, de la Salamandra, dels Plecs del Llibre, d’una part del Montgrós, etc. Es un preciós mirador que sembla, pel que he vist al mapa de l’Alpina que està situat sobre la Paret de Migdia.
A partir d’aquest collet comença la baixada per una dreta canal terrosa en la que arriba a un punt en que una oportuna corda t’ajuda a baixar. Es una corda curta, que no crec que passi de 10 metres de llargada però que va molt bé. Fins aqui la baixada no presenta cap problema d’orientació ja que la canal es clara però arriba un moment en que dubtes sobre cap a on cal anar. No hi ha les marques blaves que t’han acompanyat durant quasi tot el trajecte i has d’anar seguint el camí que er marquen les fites que vas trobant. Seguint aquestes fites surts al PR-C78 que està ben marcat amb les ratlles grogues i blanques que ja et guiaràn fins al cim del Montgròs.


Retorn al Coll del Miracle El camí de retorn cap al Coll del Miracle el farem continuant pel PR-C78 que passa pel Coll de les Comes. Es un tram del PR que comença amb unes fortes baixades per terreny molt descompost en el que s’ha d’anar ben concentrat per evitar les caigudes. Es un camí molt transitat ( tot i que jo no vaig veure ningú) i això es possiblement el principal motiu de la seva baixa qualitat. Hi ha un punt en que has de grimpar per la roca a on hi ha una creu de ferro. Es puja bé tant per la pròpia roca com per l’escletxa que la separa en dos troços. Anys enrere hi havia una corda en aquest pas, que no es difícil i menys de pujada. Passat aquest petit obstacle el camí ja no ofereix altres riscos destacables més enllà d’alguna baixada com les que he esmentat abans. El que cal destacar que aquest PR passa a tocar del Cilindre o Roca del Cabrit que es una altre agulla preciosa.
Arribats al Coll del Miracle toca baixar per la Canal del Miracle per concloure aquest espectacular i preciós recorregut per Montserrat