El Montmell - circular per la carena i l’obaga

PROGRAMA D’EXCURSIONS SELECTES, EPISODI 2 (03/01/2019)

Itinerari (circular): Àrea recreativa forestal del Montmell (601 m) – cruïlla de senders (668 m) – Ermita de Sant Miquel (706 m) – Castell del Montmell (780 m) – Creu del Cap de la Serra (782 m) – Puig de la Talaia (861 m) – bifurcació Coll de l’Arca (815 m) – Bifurcació Vall de Sant Mar (632 m) – Pista de Cal Saumell (604 m) – Cal Saumell (581 m) – Coll de Cal Magí Vidal (627 m) – Sant Marc de la Muntanya (716 m) – Coll de Cal Magí Vidal (627 m) – Cal Magí Vidal (616 m) – Camí Vell de la Torrossolla (602 m) – Cruïlla de senders 2 (665 m) – Cruïlla de senders 1 (668 m) – Església Nova de Sant Miquel (630 m) – Àrea recreativa forestal del Montmell

Temps efectiu: 3h20’
IBP = 59
Veure anàlisi completa: https://www.ibpindex.com/ibpindex/ibp_analisis_completo.php?REF=37558979399253&LAN=es&MOD=HKG

Sorprenent i gratíssima descoberta d’El Montmell. Serra cobejada des de feia molt de temps, contorns albirats centenars de vegades des de l’autopista travessant la plana del Penedès... Quantes vegades ens demanarem a nosaltres mateixos quan caminarem de cap a cap per aquests relleus esbelts que sorgeixen com una massa compacta de la plana i que semblen detinguts en el temps que per nosaltres s’escola tan veloçment?

I per fi, ha esdevingut! Hem encetat l’any nou al Baix Penedès deixant la nostra petja al Montmell. Muntanya calcària de contorns compactes, encimbellada per cingleres vers el sud i envoltada de boscos de pi profusos (tret de la cicatriu deixada per l’incendi de 2001 a l’espatllar vers el norest). Es tracta d’una de les estribacions a mode de blocs estructural aixecats (horst en terminologia geològica) en el sector central de la Serralada Pre-litoral, a cavall entre la fossa del Penedès i la plana de l’Alt Camp. Ens aproparem precisament pel sud, des de la Bisbal del Penedès i la Joncosa del Montmell, d’on surt una pista molt ben condicionada fins a l’àrea forestal del mateix nom. Al peu de l’esperó airós coronat pel castell del mateix nom i per la primera gran descoberta, l’ermita de St. Miquel, balcó excels vers les terres del migjorn català.

L’itinerari permet moltes combinacions (molt recomanable el plànol de la Piolet), nosaltres volíem resseguir la carena principal vers el punt culminant de la serra a la Talaia del Montmell però també fer una ruta encerclant la serra per la seva obaga i ampliant amb alguna incursió pel seu entorn on també destaquen les serres que li fan de contraforts (com el Puig de Sant Marc a l’oest o la carena vers el Coll de l’Arca al norest) així com la vall de Sant Marc al nord. Trobarem edificacions molt interessants, destacant dues ermites i una església, la vegetació amb les pinedes a tots els vessants, el matollar adalt de la carena i el bosc més humit a la banda d’obaga. Finalment, destaquen els conreus de vinya i els masos a peu de serra, sobre tot a la banda nord a la Vall de Sant Marc.

Les úniques dificultats a ressenyar en aquest itinerari són al tram que separa el castell de Montmell i la Creu, on cal agafar-se a les mans entre l’ermita de St. Miquel i el coll. No obstant, per gent avesada a la muntanya no han de suposar cap obstacle. El recorregut carener es troba molt ben senyalitzat (marques de sender local blanques-verdes) i hi ha diversos pals indicadors molt ben ubicats. Els camins principals es coneixen com a carrerades i servien per a comunicar els masos i ermites dispersos per l’entorn.

La primera meitat de la ruta consisteix en l’ascensió per la carena del Montmell, en primer lloc vers l’ermita de St. Miquel. Com dèiem més amunt és aquest un lloc senzillament prodigiós, per les vistes i per la pròpia bellesa del racó on s’emplaça aquesta edificació tan ben reconstruïda. Seguirem amunt vers un collet que separa les runes del castell del Montmell i l’airosa Creu. Grandíssimes vistes vers ponent, llevant i migjorn amb unes envistes del mar que inviten a la relaxació. En un dia d’hivern clar i fred com era el cas el panorama és d’encís, es contempla pràcticament mitja Catalunya. A partir d’aquest punt la ruta no te pèrdua, tot dret direcció nord-est resseguint el llom de la serra (Esquena del Mular) entre el matollar mediterrani, obrint-se les vistes cap a les serres del sector central i nord de Catalunya. Arribats al Puig de la Talaia (861 m), sostre comarcal, novament més i més vistes que conviden a aturar-se i deixar anar la imaginació. Panorama destacat vers Montserrat, St. Llorenç del Munt i Montseny i al rerefons el Pirineu (Cadí a l’esquerra, muntanyes del Puigmal a la dreta) encara amb les restes de neu de les primeres nevades del passat novembre.

Continuarem la segona part de la ruta vers el sud-est en direcció al Coll de l’Arca però sense arribar-nos-hi. Travessarem una zona de terreny desforestat que va ser la més afectada en els incendis que va haver al 2001. Resseguint en suau descens el llom que fa de contrafort a la serra vers el Coll de l’Arca ens desviarem a l’esquerra en un replà (pal indicador) vers la vall de Sant Marc. S’albiren al lluny alguns masos (Cal Jepot, Vallflor) i camps de vinya i de fruits secs. No obstant, nosaltres seguirem per una pista que gira al nord i es dirigeix a Cal Saumell i el Coll de Cal Magí Vidal. Haurem entrat a l’obaga de la serra, on el camí es trufat de panells informatius de la flora característica. Fa fred, tot es gelat encara per què no hi arriba la llum del sol en ple hivern. Per tal de tornar a escalfar-nos des del Coll de Cal Magí Vidal, decidim fer una digressió i remuntem la muntanya que ens queda just davant i al capdamunt de la qual se situa l’ermita de St Marc. El sender torna a ser molt bo (una altra carrerada) i en poc més de 20 min ens diposita a l’ampla carena on s’emplaça l’ermita de St Marc de la Muntanya. Novament un indret idíl·lic, solitari i força ben conservat (pel que fa a l’ermita, la casa adossada de l’ermità es troba en ruïnes). Perspectiva inèdita vers el sud de la Serra del Montmell i tot el seu vessant d’obaga. Tornarem al Coll de Cal Magí Vidal pel mateix camí de pujada i ja només ens queda retornar al nostre punt d’inici de la ruta resseguint to el vessant nord-oest de la serra del Montmell. Hi ha dos possibilitats: passat el mas de Cal Magí Vidal podem continuar per la pista que poc a poc es transforma en un sender força tapat per la vegetació però transitable o bé cercar un altre sender tot just passada una construcció auxiliar de Cal Magí Vidal i que discorre a més alçada. En el nostre cas vam ser més pràctics i vam fer la primera opció, potser no tan maca com deu ser la segona (on el sender a més ens va semblar que estava més cuidat i fàcil per caminar).

Tot arribant a l’àrea recreativa forestal del Montmell encara ens aproparem a l’Església Nova de Sant Miquel que es troba just al seu costat. L’indret és ideal per fer una bona calçotada en família o amb els amics.

Segona escapada entre setmana amb en Vid, un bon costum que no sabem si continuarà però s’intentarà. Salut a tothom i molts camins.