PRC-161 RUTA DE LA TORRASSA
near Sant Vicenç dels Horts, Catalunya (España)
Viewed 519 times, downloaded 14 times
Trail photos
Itinerary description
Aquest fet, junt amb la disponibilitat d’espai al capdamunt on establir-se, hi ha atret els humans a assentar-s’hi en diverses ocasions. Es creu que hi va haver-hi un poblat ibèric. El que hi ha documentat es que a finals del segle IX hi hagué una fortificació que en el segle XIII es coneix com el Castellnou de Cervelló.
Del castell en queden restes (marges d’opus spicatum), una cisterna que s’intueix al mig de l’esplanada, i rocam divers que deuria ser aprofitat per a construir l’antiga ermita de Sant Antoni. Pel corriol que baixa pel costat de Sant Vicenç, a uns centenars de metres, s’hi troba el basament d’una antiga torre albarrana, coneguda amb el nom de La Torrassa o La Torratxa. D’aquí el nom de la ruta PR C-161.
Sant Vicenç dels Horts. Estació FGC (31 m). Ens situem al costat de ponent de l’estació, en el carrer de Ferrés i Costa on prenem rumb al SE paral·lels a la via del tren.
Aquest tram coincideix amb el GR-92 i anirem seguint els senyals blancs i vermells. Per damunt un pont travessem la carretera BV-2005 i la riera de Torrelles. El camí s’eixampla i aviat arriba a el Punt informatiu del Camí de Can Mallol de la Muntanya.
El camí gira al W i comença a enfilar-se lleugerament, primer entre camps d’oliveres i després bosc. Arriba al barri de Sant Roc (110 m). Entrem en un tram urbà que s’enfila per el límit de la urbanització fins arribar al Coll del Bon Punt.
Ja fora de la urbanització, anem per pista dins el bosc fins arribar al Punt Informatiu del Serrat de la Torrassa.
Serrat de la Torrassa (178 m). Primera decisió. Montpedrós pel solell o Montpedrós per la obaga.
Els senyals grocs de PR mes visibles son els del solell i es per on seguim la ruta. A pocs metres deixem el GR i seguim pel PR que s’enfila vers el S. Fa una petita ziga-zaga i cal fer atenció perquè un cop superada comença un corriol que segueix enfilant-se vers el S (el senyal de PR no el trobem fins uns metres mes endins).
Dins d’un dens i bonic bosc, anem pujant. Trobem les indicacions de la Ruta de la Font de l’Artiga i la Roca Dreta. En arribar a la segona indicació, ens trobem que el PR C-161 s’enfila al S, per anar directe al Montpedrós. Com que volem passar per la Torrassa, seguim les indicacions Montpedrós per la Torrassa. En arribar a la carena, girem al S i en 50 m som a la Torrassa.
La Torrassa (308 m). Antiga Torre albarrana del Castellnou de Cervelló. Bones vistes del Baix Llobregat i dels límits del massís del Garraf. El camí segueix per la carena. Una nova cruïlla de camins on recuperem de nou els senyals de PR, i a pocs metres el Petroglif del Montpedrós: una pedra gravada amb un sol, unes línies amb una espiral doble i damunt 5 cassoletes anulars que s’hi hi posem els dits de la ma dreta s’hi acoblen perfectament.
Malauradament uns brètols el varen destruir parcialment la nit del 11 de setembre del 2020. Seguim pujant i en pocs metres assolim el cim del Montpedrós (352 m). En el punt mes alt hi trobem l’ermita de Sant Antoni (raó per la que aquesta muntanya també se la coneix com la muntanya de Sant Antoni). A l’extrem sud de la gran esplanada hi ha una Senyera.
En aquesta esplanada es ho hi havia el Castellnou de Cervelló. En el marge de llevant hi podem veure unes restes (marges d’opus spicatum). Des del Cim tenim una ampla panoràmica del delta i la vall del Llobregat, amb Montserrat tancant-la. Mes al fons el Prepirineu, i darrera Sant Llorenç de Munt hi treu el Cap el Puigmal. Mes a llevant albirem fins el Montseny. Al S el delta del Llobregat i per ponent la Serra del Garraf. Baixem del cim per la pista fins arribar a la Bassota on tot girant al W baixem al Pla de les Bruixes.
Pla de les Bruixes (247 m). Nova decisió. Seguim el Track de la FEEC que segueix per pista al W i baixa també per pista fins al Pont de Camanyes, o seguim els senyals blanc i grocs i baixem -rumb al N- per corriol dins el bosc?. Prenem la segona opció. Baixem entre mig del bosc de pins i alzines, amb la sort de trobar un parell d’esquirols i sentint la fressa d’algun senglar. En arribar prop de la carretera de Torrelles, a l’altura del Pont de Camanyes es on hi ha l’embolic de camins. Uns metres abans d’arribar a una dreta baixada a la carretera fem atenció a unes fites de pedra
Pont de Camanyes (87 m).Aquí hi ha tres opcions: La primera es, encara dins el bosc i uns metres abans d’arribar a la dreta i lliscosa baixada a la carretera (es on hi ha les fites de pedra), seguir un corriol a la dreta -direcció E- que transita de forma paral·lela a la carretera i uns 30 metres per damunt. Acaba baixant a la carretera i tan sols cal creuar-la i seguir per pista fins a creuar la riera de Torrelles.
Es la ruta que hem seguit. Es un camí poc transitat i que en tres punts hi trobem arbres caiguts que dificulten el pas. Malauradament el camí s’està perdent. La segona i tercera opcions son baixar fins a la carretera, on ja no trobem cap senyal de PR. La segona opció -la mes perillosa i poc recomanables- es seguir 350 m pel voral de la perillosa Carretera de Torrelles en direcció Sant Vicenç, fins a trobar el camí que baixa a la riera. Finalment la tercera opció (no explorada per nosaltres, però es el que marca el plànol de l’Alpina), es un cop a la carretera, creuar el pont de Camanyes en direcció a Torrelles i tot seguit prendre uns camins que ens portarien al Bosc de Can Ràfols, on retrobaríem el PR.
Riera de Torrelles (51 m). Cal creuar-la a gual i girar al W enfilant-nos per uns camins malmesos per l’aigua. Ens endinsem en el Bosc de Can Ràfols. Seguint els senyals de PR, passem per camins, pistes, dretes pujades a la zona de la Contraselva i entre boscos i pistes arribem al Camí de Mas Vila.
Camí de Mas Vila (112 m). Pista ample on els senyals es perden de nou. Sembla que el PR segueix creuant la pista i endinsant-se entre matolls per un camí malmès per l’aigua. En no veure-ho clar hem baixat uns metres per la pista i a pocs metres la deixem per endinsar-nos en el bosc i anar pujant per corriols intentant anar al NE. Trobem algun senyal del PR, que ràpidament es perd, fins que en arribar a una ampla pista el recuperem definitivament.
Ara tan sols cal seguir els senyals blancs i grocs, primer per pista, tot seguit un tram d’urbanització per el carrer Tremp, segueix un nou tram de bosc, ara per corriol, fins arribar a la carena que uneix el Puig Perdiguer amb el Puig Castellar. Estem en el Carrer d’Osca.
Carrer d’Osca (151 m).
Els senyals de PR son clars fins arribar a Gabriela Mistral/Borriana, on seguint les indicacions d’un Pal Informatiu, baixem per carrer Borriana, trobem un nou senyal informatiu que ens fa deixar l’asfalt i acabem baixant al capdamunt del Parc del Pi Gros (103 m). Baixem per dins el parc en direcció SE fins a trobar el camí de la Font de Sant Josep, per on davallem fins a entrar a Sant Vicens en el carrer Torras i Bages.
Paral·lels a la via del tren arribem al carrer Montjuic on aprofitem per creuar la via per damunt d’un pont i en pocs metres arribem a la Plaça de la Vila.
Plaça de la Vila (28 m). Per carrers de Sant Vicenç fem els 800 metres que ens separen de la Estació dels FGC.
CARTOGRAFIA**: No hi ha cap mapa que agafi la ruta sencera. Calen com a mínim 3 mapes.
Collserola. Escala 1:20.000 Editorial Alpina
Garraf. La Morella-Eramprunyà. Escala 1:25.000 Editorial Alpina
Massís del Garraf. Escala 1:20.000. Editorial Piolet
Torrelles de Llobregat. Escala 1:15.000. Editorial Piolet
Waypoints
Ermita de Sant Antoni
L'ermita de Sant Antoni és un edifici de planta rectangular de nau única, amb la façana d'accés orientada a nord-est, coberta amb volta de canó una mica rebaixada i un acabat exterior ondulat fet de formigó armat, coronat per una creu. L'interior està arrebossat, pintat de blanc, i té un sòcol de pedra de més d'un metre d'alçada. Sota coberta hi ha una línia d'imposta composta d'una cornisa de petites mènsules d'on arrenca la volta de la nau. La pavimentació està composta per rajola ceràmica vermella. Exteriorment, les façanes són de maçoneria arrebossada amb morter de calç en alguns punts i, en d'altres, amb morter de ciment pòrtland fruit de reparacions que s'hi han dut a terme. Les cantonades són de carreus d'arenisca vermella vistos, que també són presents delimitant les dues portes d'accés a l'edifici i definint una línia sota la coberta de la façana principal. L'edifici està situat sobre una banqueta que es pot observar a la façana sud-est. Per accedir a l'interior s'han de pujar quatre graons i entrar per una porta amb arc de mig punt definit amb dovelles. Al damunt hi ha una inscripció amb la data 1958, any de l'última reconstrucció. A cada costat de la porta hi ha un banc de pedra adossat a la façana. Damunt la porta hi ha un òcul emmarcat amb pedra vista. A la façana posterior també hi ha una porta d'entrada, rectangular, delimitada per carreus de pedra que permet l'accés a una planta semisoterrada que correspon a l'antiga cisterna del Castell. Per sobre aquesta porta també hi ha i un petit òcul. A l'entorn hi trobem una zona formigonada amb unes escales amb baranes metàl·liques que permeten salvar el desnivell existent al sector sud i que esdevenen un mirador excepcional del territori. El 16 de maig de 1292, Guerau de Cervelló va fundar un benefici a l'altar de Sant Antoni del castell Vell de Cervelló. Al desembre següent, se'n funda un altre en honor a Maria, de Sant Antoni Abat i de tots el Sants, per tal que es resés per ell i els seus familiars a l'altar de Sant Antoni Abat de la capella de Castellnou de Cervelló. Per al manteniment del culte, va concedir la meitat del delme que rebia dels molins nous de Sant Vicenç dels Horts i altres censos. Sembla, però, que el Castellnou de Cervelló i la seva capella van quedar força malmesos durant la guerra Civil Catalana (1462-1472), o potser abans, a causa del terratrèmol de 1428, i després van quedar abandonats. En la visita pastoral del 17 d'agost de 1484 no hi havia ningú que servís la capella i s'esmentava com ermita ("capella heremitoriam"), tot i que encara conservava alguns elements. El 1498 la situació s'havia agreujat, ja que l'edifici amenaçava ruïna i es trobava sense cap altar ni ornament, per la qual cosa es va manar que es reparés. Tot i això, aquesta reparació no es va fer fins a finals del segle XVII. El 13 de maig de 1662, Dalmau d'Ivorra, baró de Sant Vicenç, donava permís per reconstruir la capella a instància de Jaume Mas, rector de la parròquia de Santa Coloma, i dels jurats Rafael Julià i Rafael Via. La capella va ser beneïda el dia 27 de juliol de 1664 pel vicari general del bisbat de Barcelona, el reverend doctor Pere Màrtir Febrer, que havia estat rector de Santa Coloma de Cervelló. Es va fer una processó des de l'església de Santa Coloma, s'hi va celebrar una missa, un dinar popular i es va ballar una danseta. Des de llavors l'edifici va estar en ús fins a l'any 1836, quan la capella va tornar a ser abandonada. Hi havia mantingut el culte diferents ermitans, el darrer dels quals va ser Oleguer Forgas (1817-1836). La capella actual és fruit d'una reconstrucció feta el 1958 per iniciativa popular i amb pedres de l'antiga església i del castell. De fet, està parcialment construïda sobre l'antiga cisterna del recinte defensiu. Actualment s'hi celebra l'Aplec anual de Sant Antoni, que té lloc l'últim cap de setmana del mes d'abril. El 2019 s'hi ha celebrat el 65è aplec. Observacions: Cada any s'hi fa l'aplec de Sant Antoni. A la teulada hi ha el vèrtex un punt geodèsic 285127001
Comments (5)
You can add a comment or review this trail
Que pasada como empiezas tus rutas !
Hola
Jorditoms.
Por qué motivo?
Por los escudos de los pueblos que pasas me.imagino que son verdad? De ven todas las rutas con ese tipo de escudos muy estéticos
Asi, son los escudos de todas o casi todas las poblaciones por las que transcurre la ruta. Son de verdad los oficiales. Algunas no tienen, otras si y luego los genericos de la provincia o comarca...
Es algo diferente 😜
Gracias por el comentario Jorditoms.
Salut y Montaña
Siii te digo que están chulisimos, y hace que se vean estéticamente lindo