El Pago ( Subirats) , vinyes de Can Sala, Cova Miserachs, Can Mata del Racó, el Pago

Curta volta circular per una zona plena d’elememts d’interès. La vaig complicar una miqueta al arribar a Conxes Portes però hi ha alternatives que eviten aquestes complicacions sense que es perdi l’oportunitat d’accedir als llocs d’interés de la caminada.


Els elements de més interés de la ruta son els següents:

Vinyes de Can Sala

En aquest indret podem observar uns precioses feixes que esgarrapen la pendent d’un turó assegurades amb marges de pedra seca. Netes com estàn la dotzena de feixes que hi ha , amb els ceps començant a treure els seus pàmpols, perfectament escalades a la vessant de la muntanya, donen una imatge espectacular. Es tant tan ben fets els marges que inclús hi ha uns graons que permeten passar d’una feixa a una altre. Preciós aquest lloc, fins al punt de que uns centenars de metres més enllà s’acaba d’inaugurar una obra feta de pedra seca que imita els marges de Can Sala.

Cova Miserachs i el seu entorn

A la Cova Miserachs sembla que s’hi han fet troballes de ceràmica del Neolític; té un recorregut d’uns 70 metres en galeries. Però el que la fa una cova especial es la creu que hi ha gravada junt a la seva entrada que hi va fer posar Isidre Mata del Racó en record d’un jornaler seu que va ser ferit i deixat moribund pels soldats francesos durant la Guerra del Francès.


Però aquest racó té na cosa mès que el fa especial, les roques s’han esberlat i han deixat uns passos interiors molt bonics en els que a l’estiu si genera un microclima que genera una diferència important de temperatura amb l’exterior. Aquest es un bonuc racò

Can Mata del Racó
Es una masia que té els seus origens al segle XII, tot i que ha tingut reformes posteriors. Es una bonica masia, però a Subirats n’hi ha tantes se boniques i grans que resulta díficil de destacar-ne una sobre les altres. El que crec que la fa diferent, tot i que no soc capaç de trobar informació, son les restes d’una instal-lació de pedra que sembla, segons la Diputació de Barcelona, era un molí d’oli

Barraques I marges de pedra seca

Veurem unes quantes barraques en aquesta ruta, totes en molt bon estat de conservació. Aquesta es una zona que n’està plena, com també de marges de pedraseca. Ja he parlar abans dels marges de Can Sala. Son els més ben conservats però n’hi ha molts més, alguns perfectament visibles i la majorís mig amagats entre els pins dels boscos. Quan camines pel Penedès pots constatar que no es cert que els boscos disminueixin sinò el contrari, que moltes zones que avui son de bosc, fa un o dos segles que eren terres de conreu.

La part complicada (evitable) de la caminada

Deixo pel final la part més complicada de la caminada. Com ja he avançat al arribar al coll de Conxes
Portes podía haver continuat per la pista que ve de Can Gori i que passa per les Vinyes del Sabater en direcció a Sant Pau d’Ordal. Jo vaig optar per seguir un corriol que havia vist a l’Open Street Map. Em va costar molt de trobar, ja que està mig perdut, però es un corriol que passa dos metres per sota de la part alta de la cinglera del que penso es la Muntanya de Can Mata del Racó ( perdoneu-me si vaig errat) i que es pot anar seguint sense massa problemes. Té dos punts complicats; el primer el d’accés ja que costa de veure i a més t’obliga a baixar uns dos metres per un punt força dret; el segon està al seu final quan s’han de baixar uns 10-15 metres per anar a conectar amb la pista que seguirem a partir d’aquest moment. A mí em van agradar les vistes que tenía de la plana que hi havia a sota meu, així com l’aspecte de la pedra de la cinglera, plena de petits forats, però no recomanaría aquest itinerari a gent que només surti a passejar i que no vulgui passar per moments un xic aventurers

Video

Adjunto el vídeo que he penjat a Youtube que espero ajudi a tindre una millor interpretació de les parts més interessants de la ruta