El Pasteral-Coves-Muntanya de Canet-Dolmen de Colldegria-La Ferreria-Font del Bassi-Can Torre-Pic de la Mamella-Mines.

Ruta a la zona del Serrat del Formigó, a la part baixa del Puigdefrou, molt entretinguda i amb moltes i variades coses per veure.
Deixem el cotxe al Pasteral, al costat de la carretera en una zona d'aparcament. Creuem la carretera i comencem a pujar fins a la Cova del Pasteral. És una pedrera-mina de marbres. S'explotava també de forma subterrània, hi ha dues grans entrades, ara tapades amb unes reixes contundents. Va ser un sepulcre funerari del neolític.
Seguim amunt, passem per una antiga pedrera i poc després hem d'agafar un corriol mig tapat per la vegetació, indicat en el meu track, però només son els primers metres, després el corriol és ben visible.
Anem pujant fins a trobar les restes d'un poblat Ibèric, molt descuidades, però amb alguns murs ben visibles encara, ja quasi a tocar del cim de la Muntanya de Canet, de 348m.
Baixem del modest cim fins a un indicador, a pocs metres hi ha el Dolmen de Colldegria, l'únic conegut dels voltants. Allà trobem un dels miradors més espectaculars de la zona.. Ubicat sobre un petit espadat, ofereix una visió privilegiada de la “ferradura” que forma el pantà del Pasteral poc abans d’arribar a la seva presa.
Seguim i trobem l'antiga Pedrera de Colldegria. Es pot fer una ruta seguint les antigues pedreres de la zona.
Continuem fins a La Ferreria ara enrunada. La Ferreria servia per ferrar els animals que s'utilitzaven per transportar la pedra que s'extreia de les pedreres més properes.
Anem seguint una pista i trobem dos pals indicadors per anar cap el Puigdefrou, però nosaltres seguim sempre recta per la pista direcció a la Font del Bassi.
A la Font del Bassi hi ha una zona de pícnic amb taules i barbacoa. La font raja molt amb aigua molt fresca i bona.
Seguim fins a Can Torre de Plantadís, masia de dues plantes. A la part frontal trobem una font i un safareig, mentre que en la part del darrere trobem una construcció de planta semicircular, coberta amb teula i que tot fa pensar que executaria les funcions de forn.
A cent metres hi ha el Pic de la Mamella, de 481m.
Continuem fins arribar a un mirador amb bones vistes del Ter. Al seu costat hi ha les restes d'una antiga construcció.
Ara reculem uns metres per agafar un corriol ben fressat, que ens baixarà fins a la boca de dues mines. La primera tant sols té un parell de metres, sembla ser que no van trobar el que buscàven. La segona mina és més fonda, uns cent metres, s'hi pot entrar amb comoditat, la galeria és alta i ample.
Passades les dues mines passem per un túnel, probablement fet per passar-hi el material extret de les mines.
Anem seguint per camins molt bonics fins a una pista que, vorejant la presa del Pasteral ens conduirà fins al lloc de sortida.