El Pasteral - El Gallissà - Crestes de Ca la Mora - Serrat de les Saleres Velles - Pedreres i Mines de Marbre de Can Blanc

09/04/2022 Petita ruta circular de descoberta i exploració de la zona d'explotació minera de Can Blanc (Amer).

Deixem el cotxe aparcat al Pasteral, just al costat de l'antiga estació del carrilet Olot-Girona. Agafem la via verda en direcció a Amer, i creuem l'antic pont sobre el riu Ter i seguim cap a Amer començant a guanyar desnivell. Just en una petita corba trobem un cartell indicador on hi posa "Ruta la volta al Terme - El Gallissà". Girem a l'esquerra i deixem la pista pavimentada i tot seguit ens trobem amb les ruïnes del Gallissà. Passem per darrere d'aquest antic i abandonat mas per seguir per una pista forestal en ascensió. Fem un parell de corbes a dreta i esquerra i continuem pujant fins a trobar la següent corba tancada. En aquest punt trobem l'inici d'un corriol obert recentment i que està marcat amb pintura vermella (una mica esborrada).

Aquest corriol és espectacular pel que fa a vistes panoràmiques. Tenim diferents punts on podem visualitzar l'embassament del Pasteral, la mateixa presa, la plana que fa el Ter en deixar el congost, el turó de Canet al davant, les muntanyes de Puigdefrou, Plantadís i Sant Gregori, i a la llunyania la cinglera de Sant Roc.

Seguint el camí arribem a un sobresortint pedregós que sembla que és el final del corriol (el mirador) on haurem de recular uns metres, baixar i creuar un petit torrent, i pujar i planejar fins a enllaçar amb les Seleres Velles i inici de la Cresta del Castell d'Estela. A la dreta i pujant aniriem al Puig Estela, la torre de Sant Silvestre i arribaríem a Sant Martí Sacalm.

Nosaltres girem a l'esquerra i baixem en un petit corriol nét i evident que a poc a poc es va perdent, embardissant fins al punt de no saber ben bé per on passar. En aquest punt es fa necessari seguir les indicacions d'un GPS amb el track prèviament descarregat. Fins a trobar una antiga pista que porta a les pedreres es passa bosc a través i amb fort pendent. És possible sortir-ne amb esgarrinxades pel que us adverteixo que aquesta no és una ruta de "passeig".

Trobem la pista i la seguim a l'esquerra fins a localitzar una esplanada en forma de queixalada a la muntanya on hi ha una boca d'una de les mines de Can Blanc. És la mina superior i d'aquesta se'n extreia marbre. De fet, tota aquesta zona havia estat una pedrera a cel obert d'aquest mineral blanc tot i que poc productiu, ja que aquest marbre tenia molta granulometria i a l'extreure'l amb explosions controlades sortia bastant trencat i amb moltes fissures.

Després de visitar aquesta mina, seguim per la pista i arribem a una gran esplanada que fa de nucli central d'aquesta zona de pedreres. Hi podem veure algunes estructures de formigó que servien de zona d'acumulació de material i rampes formigonades tipus "tolves" per a fer arribar el material extret fins a la carretera situada a una cota bastant més baixa.

Voregem la cresta de Can Blanc que tenim al davant pel costat esquerre i davallem per un corriol brut i poc vistós fins a trobar una franja neta de sota una línia elèctrica. Estem sobre de Can Blanc, però no cal aproximar-nos-hi més.

Seguim per sota la línia cap a l'esquerra i baixem amb forta pendent fins al pla on hi ha situades les dues boques inferiors. Estem davant d'una gran pedrera retallada a la muntanya. Les dues entrades queden al fons i estan mig amagades per una gran espessor de bardissa. Per accedir-hi ho farem pel costat dret, sempre enganxats a la mateixa paret de la muntanya.

Visitades aquestes dues cavitats que estan unides entre elles per un petit esvoranc, retornem fins al capdavant de l'esplanada.

Saltem o baixem el marge del costat de la carretera pel punt on veiem que pot ser més fàcil. Potser en caldrà l'ajuda d'alguna branca o haurem de saltar com les cabres. Arribats a la carretera que porta a Susqueda, seguirem la carretera asfaltada passant pel costat de l'embassament del Pasteral i retornarem al punt d'inici on tenim el cotxe.

Salut, descobertes i espero que si us animeu a fer aquesta ruta, no en sortiu gaire esgarrinxats!

PD: el material que podem trobar-hi és la calcita, calcopirita, pirita i malaquita i possible wol·lastonita.