El Pasteral-Puig Timbiri-Colldegria-Font del Bassi-Can Torres de Plantadís-Salt de l'Olla(torrent del Gorners)

El Pasteral és un nucli del municipi de la Cellera de Ter situat a la carena oriental del massís de Les Guilleries i envoltat pel riu Ter i la riera d’Osor, molt a prop de les comarques veïnes de La Garrotxa i del Gironès. És conegut per l’embassament que porta el mateix nom i pel punt de connexió ubicat a la mateixa zona, que distribueix l’aigua per tota la província de Girona i Barcelona. El pantà va entrar en funcionament l’any 1905, gràcies a la família Burés, que va ser qui va encarregar la presa del Pasteral per subministrar electricitat a la fàbrica d’Anglès de la mateix família. La construcció de la presa del Pasteral va suposar un revulsiu a la comarca i a la província de Girona, ja que va donar corrent elèctrica a les poblacions de la Cellera de Ter, Anglès, Estanyol, Salt, Cassà de la Selva, Llagostera, Palafrugell, la Bisbal d’Empordà, Palamós, Calonge i Sant Feliu de Guíxols.
L'inici d’aquesta ruta circular, és a l’aparcament que hi ha a l’antiga estació de ferrocarril del Pasteral per on passa la via verda del carrilet de Girona-Olot.
Travessem la carretera i caminem uns 250 metres per arribar a les coves del Pasteral. Aquestes coves artificials són realment la porta d'accés d'una mina de marbre, ja abandonada, però realment sí que hi havia una cova. Les dimensions d'aquesta cova natural, sumant-li les dimensions de les artificials, fan un total de 322 metres; fen la suma perquè en crear les mines d'extracció, es van carregar els passadissos naturals, que ara donen als passadissos de la mina. Però segons un estudi fet l'any 1967, en el que no s'esmenta la mina, els passadissos naturals feren un total de 290 metres.
Segons hem pogut saber, aquestes cavitats naturals foren utilitzades al Neolític antic com a hàbitat residencial, i foren reutilitzades durant el Neolític final i Calcolític com a necròpolis.
D'aquest jaciment s'hi van trobar restes d'un mínim de 22 individus, així com diversos materials, com ceràmiques, eines de pedra i d'os, i objectes d'ornament personal de petites dimensions. Les entrades (2 boques) es troben arran de terra i tancades per unes reixes molt reforçades. Per accedir a la cavitat cal fer-ho per la seva entrada natural que es troba penjada a uns cinc metres a mà esquerra, (es indispensable la ajuda de alguna corda per seguretat)
Visitat el lloc emprenem la marxa i a poc, deixem la pista per agafar un corriol que en constant pujada ens acosta al cim del Puig Timbiri, a la muntanya de Canet...però abans de fer el cim ens topem amb una barraca que devia de servir per acollir unes antenes de telecomunicacions, ates les restes d’antenes escampades pels voltants.
Al cim tenim molt bones vistes de la Cellera del Ter i del Pasteral. Ja de baixada passem per les restes de un poblat ibèric on s’ha fet diferents cates i estudis. Seguim carenant passant el Colldegria i arribant al dolmen que porta el seu nom, Colldegria, i ha la magnífica talaia que tenim sobre el gran meandre del Ter i els seus voltants. Fotos a dojo i continuem la marxa. Passem davant la pedrera de Colldegria per entre boscos mediterranis...pins, alzinars, arboços...sembla que caminem per les nostres Gavarres!!.
El corriol fineix en una ampla pista que seguim amunt. A pocs metres ens trobem les restes de la casa de la Ferreria, just al costat del Coll del Turó de la Palomera. El camí en suau pendent i envoltats de castanyers (podats recentment i amb nous brots), ens acosta a la Font del Bassi.
La font del Bassi va ser arranjada als anys setanta i posteriorment catalogada per l’Associació Arqueològica de Girona. Es troba situada a 45 minuts del nucli de la Cellera i al límit amb els termes d’Osor i Susqueda, a la vessant nord-oest de la muntanya de Sant Gregori. Antigament fou una font important per a tots aquells que el segle passat treballaven al bosc, ara és l’excusa per fer una llarga passejada en un espai privilegiat i ideal per gaudir d’una bona vetllada, ja que la zona es troba habilitada com a espai de pícnic i de barbacoes.
Seguim camí i al poc albirem el nostre següent punt de visita...el mas de Can Torra de Plantadís i sobre tot, la Roca (la Mamella de Can Torra), que és un penyal que sense gran esforç i amb una petita grimpada accedim al cim, des de on tenim molt bones vistes dels meandre del ter, la presa del Pasteral i la muntanya de Castell d’Estela, just al davant, la Plana d’Amer, els cingles de Sant Roc, Rocacorba...fantàstic!!
Esmorzem en un recó assolellat del mas de Can torre i continuem la marxa...tirant avall per un corriol que passa per sota de la Mamella i que davalla molt ràpidament fins el torrent del Gorners, però abans d’ arribar-hi ens trobem unes ruïnes que podrien ser un abeurador, continuant una miqueta més avall i arribem al torrent i al salt de l’Olla. Salt de 20 0 25 metres que en la seva base l'aigua ha fet com una banyera en forma d’olla bastant profunda. (com en les anteriors sortides amb visita d’algun salt d’aigua...per falta de pluja, no hem pogut gaudir del tot el seu esplendor). Caminem, resseguint el magnífic torrent amb diferents salts i gorgs fins arribar a una pista que seguim a mà esquerra. La pista es transforma en un corriol arribant a unes ruïnes amb el nom de Les Oficines, que servien com a caseta dels obrers, seguim baixant fins l'embassament de la pressa del Pasteral. Travessem l’embasament per el estret pont de la Casanova, caminant una estona per la carretera que duu a la presa del Pasteral fins la Casa Nova, que agafem un vell camí que va resseguint la carretera, guanyant alçària paulatinament fins al Collet de la Creu i la seva pedrera amb una cova d’excavació. Des de aquí tenim una nova perspectiva de l’embassament i el recorregut fet per l’altra riba del Ter.
Per sortir del Collet de la Creu hem de tornar sobre els nostres passos fins la carretera, però alguns valent...o diguem, una mica tocats del ala...en Pere, en Ramón i jo mateix, hem volgut fer drecera aprofitant que la carretera la teníem a tocar i hem pagat la intrèpida idea amb una monumental esgarrinxada.
Ja a la carretera l’hem seguit fins la presa del Pasteral i l’estació Antiga del carrilet ha on tenim els cotxes. Avui tocava anar a dinar a Can Co de La Sellera del Ter, que hem dinat i ens han ates molt bé...enhorabona parella.
Fins la propera...salut i bones caminades.

El Pasteral-Coves del Pasteral-Dolmen de Colldegria-Font del Bassi-Torrent del Gorners from Salvador Hidalgo Gámez on Vimeo.