El Pasteral, Puigdegria, dolmen de Colldegria, Roca de la Mamella i Salt de l'Olla (Serrats de la Palomera i del Formigó)

Ruta per les estribacions orientals del conglomerat muntanyós de les Guilleries que travessa els Serrats de la Palomera i i del Formigó. Ambdós serrats cauen transversalment sobre el curs del riu Ter pel sud, en un paratge bóscós de gran bellesa en què el riu, obrint-se pas entre l’accidentada orografia, ha excavat un tortuós meandre on a principis del segle XX es va construir l’embassament del Pasteral (1).

Es tracta d’un recorregut assequible, per camins i pistes ben marcats i sense gaire dificultat ni desnivell, amb un únic punt de dificultat, evitable, on cal grimpar per pujar-hi (la Roca de la Mamella de Can Torre). A més de l’interès pròpiament paisatgístic i excursionista, l’itinerari ofereix altres al•licients relacionats amb la intervenció humana al llarg del temps (cova i mina del Pasteral, vestigis d’un poblat ibèric, dolmen de Colldegria, font del Bassi, mas de Can Torre de Plantadís, Túnel del Canal Vell).

La ruta comença a l’antiga estació de tren del Pasteral (186 m), al llogarret del mateix nom pertanyent al municipi de Cellera de Ter (La Selva), que forma part de la Via Verda entre Olot i Girona, on trobarem una zona d’aparcament.

Travessant la C-63 aviat arribarem a dues boques d’entrada a la Mina del Pasteral, enreixades pel seu propietari. Es tracta d’una antiga explotació minera d’extracció de marbre que va alterar la cova original (l’entrada natural es troba 5 metres per sobre de l’accés enreixat) i on es van trobar restes d’ocupació d'època paleolítica i d’una necròpoli neolítica (2).

Continuant la marxa la nostra propera parada serà al Puigdegria (348 m), on trobarem alguns vestigis d’un poblat ibèric emmascarats entre la vegetació i, al caire d’una cinglera, unes magnífiques vistes cap al profund meandre del Ter que tornarem a albirar en altres punts de l’itinerari.

Des del Puigdegria davallarem fins al Colldegria (280 m), a curta distància del qual es troben les lloses d’un petit dolmen (311 m) i on novament, al peu d’un abrupte cingle, podrem contemplar noves i àmplies panoràmiques del curs del Ter.

A prop del Colldegria un cartell indicador informa d’una ‘ruta de les pedreres’ (passarem a tocar d’una) i, seguint el nostre camí, sortirem a una pista (el camí del Plantadís) on, després de passar pel Coll del Turó de la Palomera (390 m), trobarem la refrescant i abundosa Font del Bassi, ideal per una parada per recuperar forces.

Continuant per la pista arribarem al bell mas de Can Torre de Plantadís, a prop del qual es troba l’anomenat ‘Pic de la Mamella’ (‘La Roca’ segons el mapa del ICGC), en realitat un esperó rocós (481 m) on per enfilar-se cal grimpar curosament una desena de metres. Des de dalt de la Roca les panoràmiques en totes direccions de què gaudirem compensen amb escreix l’esforç: cap a l’est, el Serrat de la Palomera; en sentit nord, la Serra de les Saleres Velles, l’espectacular meandre del Ter i el tram final de l’embassament del Pasteral; cap a l’oest, la fondalada del Torrent del Gorners i el Serrat del Formigó i, finalment i en direcció sud, el proper mas de Can Torre de Plantadís, la muntanya de Sant Gregori i la Serra del Turonell.

Reprenent la marxa des de la Roca tornarem a la pista principal per travessar, a curta distància, el profund Torrent del Gorners i, poc després, davallar per un fressat corriol fins al Salt de l’Olla, en un frondós indret. Novament a la pista, recorrerem el tram final fins al peu d’una cinglera des d’on contemplar una vasta panoràmica de l’entorn, amb la desagradable visió de la Pedrera de l’Albó al centre del paisatge.

Retornant a continuació sobre els nostres passos, a la mateixa pista i a uns dos-cents metres trobarem una desviació a l’esquerra que prendrem per iniciar el retorn al punt de partida, paral•lel al d’anada però més avall i en sentit contrari. En aquesta part de la ruta trobarem les restes d’una canalització de principis del segle XX, inclòs un túnel excavat a la roca (3). Com que el camí es troba més avall i més proper al riu, tornarem a travessar diversos torrents per on havíem passat més amunt a l’anada (torrent del Gorners, de Can Riera i Torrent Fosc), ara amb un dipòsit més gran de materials rocosos entre vegetació exuberant, fins assolir finalment el punt de partida.

Tot plegat, en arribar a l’estació del Pasteral haurem recorregut uns 13 km i 500 metres de desnivell positiu d’una gratificant i recomanable ruta per un dels més bells paratges del Ter i de la part oriental de l’heterogènia, i també anomenada, Serralada Transversal.

-------

(1) L’embassament del Pasteral es va inaugurar el 1905 i, juntament amb els de Sau i Susqueda, forma part d'un sistema de tres pantans que uneixen la comarca d'Osona amb la de la Selva.
Té el seu origen en el projecte per subministrar aigua i electricitat a la fàbrica tèxtil Burés d’Anglès de finals del segle XIX i, al llarg del segle XX, va ser transformat per proporcionar energia hidroelèctrica a la zona i proveir d’aigua potable a Barcelona.

(2) Trobareu més informació en el següent enllaç: http://espeleobloc.blogspot.com/2010/06/cova-i-mina-de-el-pasteral.html

(3) Sembla que les obres del Canal Vell, de principis del segle XX i segons un projecte de l’enginyer Pere García Fària, serien per l’aprofitament hidroeléctric del Salt del torrent de Can Riera, però atesa la llargada i amplada del canal (més d’1 km amb dos túnels) probablement els sobrants de l'aigua podrien ser derivats cap a Barcelona. Sembla també que per la seva construcció es van destinar més de 200 operaris. Tot i el caràcter feréstec de la zona es poden observar part de les canalitzacions i túnels (algunes en aquest itinerari) així com casetes d’obres i restes de vagonetes. En canvi, no queden restes de raïls, que haurien estat aprofitats per gent de la zona durant la postguerra.