El Pinell de Brai - Vall Closa

Seguint la ruta:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vall-closa-serra-de-pandols-71719719

𝗟𝗮 𝗩𝗮𝗹𝗹 𝗖𝗹𝗼𝘀𝗮, 𝗲𝗹 𝗣𝗶𝗻𝗲𝗹𝗹 𝗱𝗲 𝗕𝗿𝗮𝗶
Com el dia era força fresc vam començar anant al cafè a fer un cafè, desprès aprofitant que estàvem just al costat de la Catedral del Vi, vam donar-hi un tomb per refrescar la memòria que teníem d’aquest magnífic edifici modernista de Cèsar Martinell.
Immediatament ja ens vam dirigir cap a la muntanya, primer pista, poca, desprès un corriol pel mig del bosc, com no, ple de marges de pedra seca, recordant-nos altres èpoques on la subsistència obligava a plantar, ni que fossin un parell d’oliveres, allà on ès pogués.
Primer el sender anava paral·lel pel costat del barranc de Gandesa, un tros ben sorollòs, ja que hi passa la carretera pel costat, desprès ja és va anant amagant cap a la Vall Closa, una vall tancada sota la serra de Pàndols, com tots sabeu durant la guerra civil la Serra de Pàndols i la Serra de Cavalls varen ser l'escenari de violents combats entre diverses unitats lleials a la República i les tropes insurrectes.
Part de les tropes lleials en aquestes contrades estaven formades per les Brigades internacionals, entre elles el Batalló Lincoln, els voluntaris nord-americans que van vindré a lluitar en aquesta maleïda guerra.
Doncs bé, aquests batalló a finals d’agost del 38, quan no entrava en combat, descansava al recer de la Vall Closa.
No cal esmentar que bo i ningú vol la guerra, però sí vull ressaltar el valor d’aquesta gent, que per defensar els seus ideals, son capaços d’anar a lluitar a milers de quilòmetres de casa seva.
AIxì que just vam entrar en aquesta vall, envoltada per despenjats pràcticament inaccessibles, vam anar a veure el lloc de comandament del batalló, una petita balma, amb una taula, ben poca cosa.
Varem continuar vall amunt fins arribar a la zona on descansaven els soldats, uns quants forats a la muntanya i unes barraques evidentment desaparegudes, una cisterna, unes quantes llaunes de conserva amuntegades com a record, i un monòlit erigit el mateix mes d’agost en memòria dels trenta-vuit companys que hi havien deixat la vida.
Desprès altre cop muntanya amunt cap a la cresta de la serra, allí vam gaudir d’àmplies vistes sobre les muntanyes de la serra de Cavalls i molt més enllà cap a Gandesa, l’escenari de la batalla.
Per demostrar-nos lo dur que havia de ser la vida en aquells moments, quan ja estàvem tancant el circuit, me’n vaig adonar que no portava a la motxilla el meu apreciat drone, sóc un desastre. Els companys, amb bon criteri, van creure que lo millor era fer l’excursió a l’inversa, o sigui doblar-la. Va ser una dur, per adobar-ho ens va enxampar la beneïda pluja i la foscor. Amb el fred als ossos no em treia del cap lo que devia haver patit la gent que havia lluitat en aquell despietat conflicte i en les vides que s’hi havien sacrificat.