EL PLA DE MANLLEU - PLANA DEL GORI - COLL D'OMET - PONTONS - TURÓ DE S. JOAN - SAPERA I MAS DE LA RIERA - EL PLA DE MANLLEU

Ruta circular molt agradable que des del Pla de Manlleu (Alt Camp) i a través de part del PR-C150, i altres camins i corriols, que passen pel costat de moltes masies i les seves vinyes, part molt important de la identitat d'aquesta zona, ens porta fins la població de Pontons (Alt Penedès) per des d'allà, i a través d'un paisatge molt similar al de l'anada, tornar al nostre punt de partida al Pla de Manlleu.
Aquesta és una ruta sense cap dificultat tècnica si s'està preparat físicament, ja que l'única dificultat del traçat és al seu desnivell ja que passarem dels 442 metres sobre el nivell del mar del Pla de Manlleu als 760 metres aproximadament del Turó del Guix i els 766, del Turó de Sant Joan de la Muntanya.
Ruta molt bonica i agradable, molt ben senyalitzada i que posant atenció i cura a seguir el traçat que s'ofereix al Wikiloc no hi ha d'haver possibilitat de pèrdua.
Que tingueu un bon camí i gaudiu de la ruta!

EL PLA DE MANLLEU:

El Pla de Manlleu és un poble del municipi d'Aiguamúrcia, a l'Alt Camp. Està situat a l'extrem oriental del terme, a la riba dreta de la riera de Marmellar, afluent del riu de Foix, i al nord-est de la serra del Montmell.
És de formació relativament recent, tot i que està voltat de diverses masies la majoria de les quals conserven restes medievals. En una d'aquestes masies hi ha un celler per a l'elaboració de vins i caves i d'altres estàn dedicades al turisme rural.
Al sud-oest del poble, enmig del bosc, es troba la capella romànica de Sant Miquel, del segle XIII.

En part, el Pla de Manlleu es va formar amb famílies procedents del nucli, ara abandonat, de Selma, proper al poble. Selma va ser el cap d'una comanda templera i, més tard, arran de la dissolució de l'orde, hospitalera. En aquest llogaret s'hi poden trobar les ruïnes de l'antic castell i les de l'església gòtica de Sant Cristòfol.

PONTONS:

El municipi de Pontons és situat al límit de l’Alt Penedès amb les comarques de l’Anoia i l’Alt Camp. D’una extensió de 25,95 km2, és accidentat per la serra de la Plana d’Ancosa a septentrió, on el puig de les Solanes (914 m) fa de partió entre el terme de Pontons, el de la Llacuna (Anoia) i el de Querol (Alt Camp), i per les elevacions que separen la riera de Pontons de la riera de Marmellar, on hi ha el puig de Fonoll (818 m) i les Roques del Salt, per on passa el límit meridional amb Aiguamúrcia (Alt Camp). A llevant, pel puig d’Espanya, es troba el límit amb Torrelles de Foix. A ponent, Pontons confronta amb el municipi de Querol (Alt Camp). A part del poble de Pontons, cap de municipi, el terme comprèn diverses urbanitzacions com la Ponderosa i la Rimbalda. Hom pot accedir a Pontons tot prenent la carretera local que surt de Vilafranca del Penedès i travessa Torrelles de Foix.

Les garrigues i el bosc ocupen la major part del terme. El municipi és drenat per la riera de Pontons, que neix al solell del puig de les Solanes i aflueix, per la dreta, al riu de Foix, dins el municipi de Sant Martí Sarroca. El riu de Foix passa pel límit nord-oriental del terme, a llevant de Maspontons, procedent de la Llacuna, on té la capçalera al vessant occidental de l’Espinagosa.

El poble de Pontons és situat a 632 m d’altitud, a la riba dreta de la riera de Pontons. Presenta les característiques del poblament de la muntanya mitjana. Des de la Restaura- ció, el centre del terme deixà de ser l’antiga parròquia de Sant Joan de la Muntanya i es desplaçà a la nova població fortificada de Pontons, sorgida als peus de l’església de Santa Magdalena, que abans de ser parròquia havia estat sufragània de Sant Joan. Jaume I va concedir a la vila de Pontons el privilegi de celebrar-hi mercat el dimarts.

L’església parroquial de Santa Magdalena de Pontons es troba a l’esquerra de la riera, dalt d’un cingle que domina el poble. És un edifici d’origen romànic, que va ser reconstruït al segle XIII i modificat posteriorment. Conserva a la façana de ponent la porta romànica, amb doble arquivolta i impostes.

QUADRA DEL PUIGLLORET (EL PLA DE MANLLEU):

A l'edat mitjana va ser una casa forta que centrava la denominada Quadra de Puiglloret, que a mitjan segle XIV tenia uns deu focs. Va ser el casal d'una branca menor dels castlans del castell de Selma, Entre els segles XIII i XV estava en mans de la família Montagut, en feu de l'orde del Temple. A la fi del segle XIV Joan de Montagut es va casar amb Blanca Lloret i van deixar la casa a Bernat Rofes, tot mantenint-ne la possessió. El darrer membre d'aquesta nissaga, Joan Jacob de Montagut, va morir sense descendència i la casa forta, ja llavors convertida en un mas agrícola, va acabar en mans dels Boixadors de Pontons, que la van mantenir fins al segle XIX.

El que podem veure ara és una masia amb alguns elements antics però molt transformada ja en època moderna, que conserva, també molt alterada, una torre antiga, de planta quadrangular, feta amb maçoneria irregular, tret de les cantoneres, on hi ha carreus més grans toscament treballats.