El Pla d'Urgell: Lo Tossal (347m), des de Tornabous. Passant pel Tossal de l'Espígol

Aquesta setmana sembla que va de sostres aprop de Casa. I avui, ja a migdia i veient que les prediccions eren de tempestes a partir de les 18:00 h de la tarda, he dit: tirem cap a Lo Tossal que encara el podem fer.
El punt d'inici és al poble de Tornabous, a una mitja hora de Lleida. Un cop allí, espai per aparcar fàcil, motxilla, i a caminar, poc pujar, ja que el desnivell d'aquest sostre és poquet.
Iniciem primer per una carretera estreta, d'aquestes d'entrepobles, i en una estona, després d'algun desviament, ja trobem la pista de terra que ens acompanyarà durant tot el camí.
En una estona, hem trobat el poblat ibèric del Molí de l'Espigol. No s'hi pot entrar però hi ha hagut senyals i un cartell que venen a dir que és quelcom important. Mirem una mica desde fora i seguim.
Seguim el track per pista i en un moment s'ha de trencar a la dreta per fer el primer turó: el Tossal de l'Espígol. Ens trobem un vèrtex geodèsic i unes vistes que fan justícia al nom del Pla d'Urgell. Tot molt pla, i ara molt sec. Em fa un punt de tristor, però suposo que sempre ha estat així, i la gent dels pobles i camps s'hi ha adaptat de la millor forma. Una volta visual, unes respiracions concients, i a desfer el camí pujat per seguir per pista.
El Life avui ha caminat poc ja que hem trobat un munt de conills que sortien de tot arreu. El seu instint el fa còrrer darrera d'ells per pastorejar-los. Ara, també he de dir que quan portava un un bon grapat de persecucions infinites sense cap èxit, crec que el seu raciocini ha decidit deixar-los fer sense cap necessitat d'ordre. Passat un temps, reiniciava la seva labor frustrada, ja més puntualment, per tornar a arribar a la mateixa conclusió. Tot plegat em fa pensar que aquest fer ens ha passat i ens passa a molts...
Total, que entre conills i pista hem tornat a trobar el punt on trencar a l'esquerra per anar a trobar Lo Tossal. Pujada breu i suau fins trobar el punt més alt. I un pelet més abaix, un piló de pedres amb la placa del 100tenari. Moment bunic, amb molta pau per mi, perque necessitava aquesta caminada d'avui. Tocar pedra, peus a terra seca, mirada als voltants i al cel que entreveu pròxima tempesta, i a desfer camí per agafar pista.
Per aquesta tornada hem passat per l'ermita de Santa Maria de l'Aguilella. Volta i seguir.
I ja arribant, una creu de pedra ens dona la benvinguda, reseguim uns carrers, i a puesto altre cop amb les primeres gotes de pluja. Hem fet molt bé! A temps just, ritme que m'ha fet gaudir, i el 18è sostre.
Sortint he parat a l'agrobotiga Cal Passa-Pius per comprar prèssecs, nectarines, productes de proximitat, i un suc de Cal Valls que m'ha vingut molt de gust.
Sortides per Cuidar-nos el cos, la ment, i l'ànima!