El poble abandonat de Peguera (Berguedà) i cim del Roc de Peguera.

Peguera és un poble abandonat que dorm a l'ombra d'un roc immens, el Roc de Peguera. Els anys de màxima activitat del poble es van viure a finals del segle XIX i fins passada la meitat del XX gràcies a la forta activitat minera. L’abandonament de les mines de carbó d'aquella zona va accentuar el despoblament de Peguera fins a deixar-lo en l’estat actual en què la majoria de les cases es troben en un estat ruïnós. L’any 1968 es va tancar l’última casa habitada, Cal Penjorell. Només Cal Gran resta dreta i amb coberta, i fa d'Aixopluc als excursionistes que hi volen passar una nit o resguardar-se d'alguna tempesta.
Per arribar-hi hem de deixar la carretera C-16 venint de Berga en direcció al túnel del Cadí, tot just passada la central tèrmica, en direcció a Fígols. Un cop hem deixat Fumanya enrere, trobarem un indicador a l'esquerra que posa Peguera.
Nosaltres hem deixat el cotxe a la mateixa bifurcació, al costat de la carretera. Hi ha una pista que baixa 1 km amb força en direcció al poble. Si us voleu estalviar aquesta pujada, a la tornada, també podeu anar amb el cotxe per la pista i aparcar al revolt de la Font del Coix, o al mateix poble. La pista és molt bona per a qualsevol vehicle. Però com que del que es tractava era de fer una caminada, hem preferit baixar-hi a peu.
Un cop a baix ens hem trobat amb la Font de Cal Coix, amb un abundant raig d'aigua que va a parar a un safareig. Aquí venien a rentar les dones del poble.
Després de la font ja es comencen a trobar restes de cases: Cal Gordo, Cal Sec, Cal Coix...
En arribar al poble hi ha un panell informatiu amb una mica d'història del lloc. El que més sorprèn és el gran roc que hi ha sobre les cases. En el seu cim hi hagué el Castell de Peguera que a partir del 1390 fou el centre de la Baronia de Peguera. Si ens hi fixem, es poden veure les restes d'una paret, és tot el que queda del castell.
Per començar la visita ens dirigim a l'única casa que resta dempeus: Cal Gran. Hi ha una balda però està oberta. En cas de necessitat serveix de refugi pels excursionistes.
Tot seguit anem passejant entre les ruïnes de les cases del poble: les Closes, Cal Pons, Cal Jan, Cal Pau, Cal Parta, Cal Penjorell, i altres. Tot és una ruïna perquè la gent se'n va emportar les teules i sense teules, les cases s'ensorren de seguida.
En una de les cases, a Cal Peron, hi va néixer el 1908 el darrer dels maquis catalans, en Ramon Vila Capdevila “Caracremada”, que va caure mort per les bales de la Guàrdia Civil en una emboscada el 7 d'agost de 1963.
Sortint ja del poblet, per la banda nord anem seguint un corriol que voreja el Roc de Peguera i que ens va enfilant fins al cim del Roc. A dalt hi ha una senyera i vistes formidables de la Serra d'Ensija al nord i dels Rasos de Peguera al sud.
Baixem del Roc pel mateix corriol de pujada, i ens dirigim a l'entrada del poble a on hi ha la Rectoria, el cementiri i la petita capella de Sant Miquel.
Ara anem seguint un camí que comença al darrere de l'ermita i que ens portarà fins a les ruïnes de la Cantina, antic hostalatge dels miners, casa de queviures i posterior casa de colònies del 1956 a 1978 i l’annexa casa del director de l’explotació.
L’any 2003 el paratge va ser comprat pel xeic àrab Butti Bin Maktoum per tal de construir-hi un complex turístic de luxe que comprèn tot el poble i la cantina. Aquest projecte, però, no s’ha portat a terme, de moment, a causa dels tràmits administratius, jurídics, oposició de grups ecologistes i un llarg etcètera.
I ara anem seguint una pista que ens portarà de nou fins a la Font de Cal Coix i d'allà hem de pujar per la mateixa pista que hem vingut, cap al cotxe.
Aquesta que hem fet avui és una ruta curta perquè jo sortia d'una petita lesió, però es pot fer més llarga a voluntat perquè hi ha moltes possibilitats d'itineraris.