El Port de la Selva - Cap Mitjà - Cap Gros - Cales Tamariua, Cativa, Fornells, Talabre i Tavellera - Sant Baldiri - El Port

Platja de la Ribera

Platja amb àrea per a gossos. Els gossos són responsabilitat dels seus propietaris i/o de les persones que els porten. Recordeu que: - Tots els gossos han d'estar censats al municipi on resideixen habitualment. - És obligatori recollir els excrements dels gossos i llençar-los a la brossa. - Tant a la sorra com a l'aigua el gos ha d'estar controlat en tot moment per la persona que el porta. - Els gossos de raça potencialment perillosa, o catalogats com a tal, han de portar morrió.

Sta. Maria de les Neus

L'actual església del Port de la Selva de Sta. Maria de les Neus és una construcció de la primera meitat del segle XX. El 1944 el bisbe de Girona inaugurà la reconstrucció de la postguerra, i el 1962 es reinaugurà l’ampliació i modernització. Es va fer en forma de creu llatina. Les parets de l’Altar major són d’obra vista, en forma de trapezi i els braços de la creu amb pedra vista del país. De fora estant, s’aprecien perfectament la nau antiga i les ampliacions fetes. Les capelles laterals, que es conserven de l’església antiga, no tenen altars llevat d’una, encara que es conserven les imatges en pedestals. Destaca per la seva antiguitat la imatge de Sant Pere, d’estil gòtic de pedra policromada salvada de l’espoli del Monestir i que es data al S.XV. A les altres capelles hi ha la Mare de Déu de les Neus, patrona del Port de la Selva, una imatge de la Mare de Déu del Roser, i a la capella de la Mare de Déu del Carme, patrona dels pescadors, hi ha una preciosa col.lecció de beneiteres donada pel matrimoni Sagarra i Trias. A l’Altar Major, un Crist de ferro presideix el temple, obra de l’escultor de Cadaqués, Demetri Kontos. Aquesta advocació a Santa Maria de les Neus apareix escrita per primera vegada el 1714 amb el nom del President de la Junta de Obras del Templo de Santa María de las Nieves, quan es començava a plantejar la construcció del primer edifici. El goig de Santa Maria de les Neus, de la Col•lecció "Editorial Políglota", núm. 14, de l'any 1929; fa referència a la llegenda que explica que es va aixecar una església en honor de Santa Maria de les Neus al lloc marcat per la "neu blanca senyal", recordant la llegenda original de la Santa, a Roma, quan el Papa veu, en ple estiu com cau una gran nevada en un dels set turons i en una clariana, al mig de la neu, apareix una petita imatge de la verge. En aquell lloc aixequen una església en el seu honor En Josep Mallol i Oriol explica a A un racó del Mare Nostrum, com les veus populars deien que al cap de poc temps d'habitar-se el poble, el 5 d'agost, va caure una calamarsada que ho va deixar tot cobert de blanc, sense perjudicar els conreus, al revés, aquell any van ser abundants. Quan van poder construir una església van triar la Mare de Déu de les Neus per patrona. Antigament, fins a principis del segle XX, simulaven una nevada dintre de l'església com a record. El programa de l'any 1926, amb una portada amb tots els trets noucentistes, d'Antoni Costa Vilanova i amb un poema de Josep Mª de Sagarra, demostra que era una festa consolidada i que hi participava tothom.

Punta del Bol Nou

Cala Tamariua

Aquesta platja rep el seu nom pels tamarius que creixen als marges. Per accedir-hi cal caminar al llarg d'un quilòmetre per un sender que surt del port de la localitat. No disposa de cap tipus de servei i s'hi practica el nudisme. El cap de Creus és un enorme bloc rocallós que s’endinsa en el Mediterrani formant una península i dóna lloc a uns paisatges impressionants i a un litoral bellíssim i accidentat. La cala Tamariua, anomenada així per la presència d’uns arbustos anomenats tamarius, és una de les poques platges de sorra que hi trobem. La platja està a gairebé un quilòmetre del nucli urbà del Port de la Selva i s’hi arriba per un camí asfaltat que s’inicia just al darrere del port. Està orientada al nord i queda molt protegida per dues parets rocalloses que la flanquegen. Té una longitud d’uns 79 metres, amb una sorra de gra gruixut, i hi és habitual la pràctica del nudisme. No disposa de cap servei, encara que a l’estiu s’hi sol instal·lar un petit quiosquet. Les aigües cristal·lines i el fons rocallós la fan idònia per al busseig.

Cap Mitjà

Cala Cativa - Barraca de pedra vora el mar

Les Covasses

Cala Fornells

Cala Fornells està situada al nord del Cap de Creus, a 8 quilòmetres de la població del El Port de la Selva. És una cala de dimensions reduïdes, formada principalment per pedres. Sol ser freqüentada per parelles i senderistes, i és ideal per fondejar i practicar-hi esports nàutics.

Cala Torta

Cala Corquell

Memorial naufragi 2006 - 18 d'abril

Un catamarà francès va naufragar la nit de dilluns prop del Cap de Creus, quan es dirigia a Cannes (França). Efectius dels bombers i de Salvament Marítim van localitzar ahir els cossos sense vida de dos dels quatre desapareguts. A l’embarcació, de 14 m d’eslora, hi viatjaven cinc homes i una dona.Dos homes, entre ells el patró de la nau, van aconseguir sobreviure després d’agafar-se al monocasc del catamarà i posar-se el xalec salvavides. La mar els va portar fins a la costa del Port de la Selva. El catamarà va bolcar per un fort vendaval.

Punta de la gata

Punta del Boc i la Cabra - Aquí el camí es perd, algunes fites de pedres ens guien, però està força embardissat

Turó d'en Llaures

Pla Puig gros

Puig gros 170,9 mts

Solà de la Figuerola

Els Llaures

Mar d'Amunt - Cap Cerbere

Barraca de vinya

Búnquer

Construcció militar portada a terme per l'organisme franquista denominat "Servicio Militar de Construcción". Aquestes fortificacions pertanyen a l'extensa i àmplia xarxa de búnquers i nius de metralladora, bastides entre els anys 1940-45, que s'estén tot al llarg de les terres properes a la frontera i al litoral nord de l'Empordà. Aquesta va ser nomenada "linea P" o "linea Peréz", encara que també és coneguda com a "línia Gutierrez", potser pel fet que el coronel d'enginyer Manuel Duelo Gutiérrez, va participar en una reunió relativa a la fortificació d'aquesta línia. Realment, l'origen del nom ve donat per la posició geogràfica de la línia en qüestió que abastava tota la part del Pirineus, d'aquí que s'anomenés P. Totes aquestes construccions foren bastides després d'acabar-se la guerra del 1936-39 pels serveis de l'exèrcit del govern dictatorial, en resposta a una possible invasió procedent de França. L'any 1985 es va decidir suprimir els regiments de defensa i desmantellar les bateries.

Cala Galera

La Galera construida l'any 1961

Racó de Dalt de Talabre

Cala Talabre - Baixada i Grimpada (atenció risc)

Cala Talabre

Puig de Moro

Barraca de Vinya

Cala i Platja Tavellera

En ple Parc Natural del Cap de Creus, a 5 quilòmetres de la població de El Port de la Selva trobem Cala Taballera. Compta amb la particularitat que s'endinsa molt en la terra i això permet que molts vaixells hi fondegin. De fet, la millor opció per tal d'accedir-hi és per mar. Amb el cotxe és pràcticament impossible arribar-hi, i si volem fer-ho a peu, ens espera una llarga caminada de dues hores enmig de formacions rocoses. Està formada per pedres i grava, i tot i que té una gran longitud no sol ser molt freqüentada.

Barraca de Vinya d'en Macau

Dreta

Torrent de Talabre

Sant Baldiri

L’ermita de Sant Baldiri de Taballera forma part d’un conjunt arquitectònic format per l’església, la casa del capellà i altres dependències annexes, tancades dintre d’un recinte parcialment fortificat i una torre circular de vigilància. Al conjunt s’hi podia accedir per dues portes, una que portava a la casa del capellà i una altra que portava a l’església atravessant un pati interior. Les dues portes tenen accès a través de dos petits ponts sobre una canalització d’aigua paral.lela al costat sud del conjunt. L’església i la torre són els elements més significatius del conjunt. La torre circular data del 1558, compta amb la catalogació de BCIN, i el seu estat de conservació és parcial, per bé que s'ha consolidat la part existent. La part sud de la torre es va ensulsiar cap el 1963 i els restes en grans blocs han quedat acumulades al costat, donat el pendent de la muntanya, una part s’ha acumulat a l’espai que ocupava la casa del capellà. Al interior de la torre seccionada veiem els restes d’una estructura semiesfèrica i l’obertura d’accés a un pis superior. L’església és l’element que ens permet una seqüència cronològica més àmplia. Els seus murs són testimonis de moltes modificacions. A l’exterior de l’absis trobem restes d’una antiga nau prerromànica, la planta de l’absis actual així com la planta de l’edifici ens porta a la reforma que hi va tenir lloc a la primera meitat del segle XVIII. L’edifici és d’una sola nau amb una capçalera poligonal de cinc cares, no es conserva la coberta, però si dos arcs de diafragma de mig punt i el cor en la part occidental de l’edifici. Aquesta part occidental de la planta no està alineada amb la resta. El presbiteri està alçat uns 20 cm, i a l’absis hi trobem restes d’una volta de llunetes feta amb rajoles i vestigis d’una decoració barroca amb restes decoratius, d’argamassa de motllures i daus. Al costat sud de l’absis hi ha la sagristia. En el mur sud també hi trobem la porta d’accès. Història Les referències documentals de Sant Baldiri sempre van lligades a la Casa Comtal d’Empúries, al Monestir de Sant Pere de Rodes i al Bisbat de Girona, dintre de la parròquia de la Selva de Mar. El primer document que ens parla de Sant Baldiri, és un document del 974 del rei Lluís II d’Ultramar a favor de l’abat Hildesind de St. Pere de Rodes, al mateix any també apareix en un document del Comte d’Empúries-Rosselló, Gausfred, que ampliava les possessions del Monestir de Sant Pere de Rodes. A partir d’aquest moment trobem referències a Sant Baldiri de Taballera i els seu ermità durant tot el període medieval. En època moderna, el 1558 trobem datat un document on el mestre de cases Bartomeu del Mar construïa la torre “per guarda de la capella de Sant Baldiri de la Selva”, davant del risc de les ratzies provinents del mar pels pirates. Les visites pastorals del s. XVIII mostren el procès de reformes que ha de viure el conjunt, molt malmés a finals del s. XVII, amb la construcció de la nova planta i amb l’adquisició de nous elements litúrgics. A partir de la segona meitat del s. XIX l’activitat a l’ermita devia haver minvat, ja no apareix en les visites parroquials de la zona, tot i que l’església cobra un cens als pagesos arrendataris de la zona, per manteniment del temple. El 1936 els soldats destrueixen el teulat de l’església. Per fotografies dels anys 20 els edificis annexos ja havien començat a ensorrar-se.

Sant Baldiri

L’ermita de Sant Baldiri de Taballera forma part d’un conjunt arquitectònic format per l’església, la casa del capellà i altres dependències annexes, tancades dintre d’un recinte parcialment fortificat i una torre circular de vigilància. Al conjunt s’hi podia accedir per dues portes, una que portava a la casa del capellà i una altra que portava a l’església atravessant un pati interior. Les dues portes tenen accès a través de dos petits ponts sobre una canalització d’aigua paral.lela al costat sud del conjunt. L’església i la torre són els elements més significatius del conjunt. La torre circular data del 1558, compta amb la catalogació de BCIN, i el seu estat de conservació és parcial, per bé que s'ha consolidat la part existent. La part sud de la torre es va ensulsiar cap el 1963 i els restes en grans blocs han quedat acumulades al costat, donat el pendent de la muntanya, una part s’ha acumulat a l’espai que ocupava la casa del capellà. Al interior de la torre seccionada veiem els restes d’una estructura semiesfèrica i l’obertura d’accés a un pis superior. L’església és l’element que ens permet una seqüència cronològica més àmplia. Els seus murs són testimonis de moltes modificacions. A l’exterior de l’absis trobem restes d’una antiga nau prerromànica, la planta de l’absis actual així com la planta de l’edifici ens porta a la reforma que hi va tenir lloc a la primera meitat del segle XVIII. L’edifici és d’una sola nau amb una capçalera poligonal de cinc cares, no es conserva la coberta, però si dos arcs de diafragma de mig punt i el cor en la part occidental de l’edifici. Aquesta part occidental de la planta no està alineada amb la resta. El presbiteri està alçat uns 20 cm, i a l’absis hi trobem restes d’una volta de llunetes feta amb rajoles i vestigis d’una decoració barroca amb restes decoratius, d’argamassa de motllures i daus. Al costat sud de l’absis hi ha la sagristia. En el mur sud també hi trobem la porta d’accès. Història Les referències documentals de Sant Baldiri sempre van lligades a la Casa Comtal d’Empúries, al Monestir de Sant Pere de Rodes i al Bisbat de Girona, dintre de la parròquia de la Selva de Mar. El primer document que ens parla de Sant Baldiri, és un document del 974 del rei Lluís II d’Ultramar a favor de l’abat Hildesind de St. Pere de Rodes, al mateix any també apareix en un document del Comte d’Empúries-Rosselló, Gausfred, que ampliava les possessions del Monestir de Sant Pere de Rodes. A partir d’aquest moment trobem referències a Sant Baldiri de Taballera i els seu ermità durant tot el període medieval. En època moderna, el 1558 trobem datat un document on el mestre de cases Bartomeu del Mar construïa la torre “per guarda de la capella de Sant Baldiri de la Selva”, davant del risc de les ratzies provinents del mar pels pirates. Les visites pastorals del s. XVIII mostren el procès de reformes que ha de viure el conjunt, molt malmés a finals del s. XVII, amb la construcció de la nova planta i amb l’adquisició de nous elements litúrgics. A partir de la segona meitat del s. XIX l’activitat a l’ermita devia haver minvat, ja no apareix en les visites parroquials de la zona, tot i que l’església cobra un cens als pagesos arrendataris de la zona, per manteniment del temple. El 1936 els soldats destrueixen el teulat de l’església. Per fotografies dels anys 20 els edificis annexos ja havien començat a ensorrar-se.

GR 11

Bosc de Mas Puignau

Pou de Mas Puignau

Cala Tamariua i Mar d'Amunt

El Port de la Selva des de l'urbanització Les Figuerasses - Mirador

Font Pública

Els veïns i les veïnes del Port de la Selva, sobretot els d'edat més avançada, han celebrat la recuperació de l'antiga font del carrer que porta el mateix nom. L'espai ha estat urbanitzat amb cura per la regidoria d'Entorn, Serveis i Via Pública amb la complicitat de l'artista Cèlia Vallès Pi i la ceramista Isabel Buscató. El nou espai públic ha permès recuperar el protagonisme als dos brolladors d'aigua, que estan acompanyats per uns panells amb imatges i explicacions històriques i una escultura il·luminada que representa una dona amb un doll al cap. Isabel Buscató, de Cal Rajoler, ha reproduït els dos caps de lleó per on raja l'aigua.