El Prat de Baix des del Castell de Montbui

Turonet del Prat de Baix

Al costat de l'Avinguda del Castell de Montbui, és el punt de confluència de la ruta d'anada amb la de tornada. Una cadena impedeix l'entrada de vehicles a la pista, mentre un corriol paral·lel a l'Avinguda del Castell de Montbui evita uns quants metres d'asfalt.

Les Boïgues

Antiga àrea extractiva de sauló existent al sud del Pla de Baix, coneguda com la Pedrera o la Sorrera dels Saulons, que rep aquest nom precisament per la gran quantitat de granits que trobem en el subsòl. Part del subsòl d’aquests primers contraforts de la Serralada Prelitoral són formats per un substrat geològic de granits que, en certes condicions ambientals i hidrològiques, es descomponen amb molta facilitat, formant el sauló, un tipus de sorra poc fèrtil molt característica d’aquesta zona. Se’n poden arribar a trobar certes acumulacions, els anomenats saulonars, tot i que normalment és arrossegada per les pluges a rieres, rius i fins al mar. De fet, la típica sorra gruixuda de les platges més ben conservades del Maresme i de la Selva no és més que sauló que s’hi ha anat depositant en ser arrossegat pels cursos d’aigua que provenen de les serralades litorals i prelitorals.

Pont del Torrent del Prat de Baix

Probablement construït sobre un pont anterior, és un pont força alt de volta d'arc de mig punt, realitzada amb maó de pla. La resta d'elements del pont són d'obra de paredat de pedra i maó, rejuntada amb morter de calç. Disposa de barana baixa a banda i banda, amb gàrgoles de pedra per a l'evacuació de l'aigua.

El Prat de Baix

Casa pairal de planta quadrada, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a quatre aigües de teula àrab. En l'extrem nord-est hi ha una torre de planta quadrada d'una planta més, amb mirador i coberta també a quatre vessants. Té diversos cossos afegits al darrera i dues terrasses a diferent nivell que ocupen tota la façana de davant.

Sembla que es va reconstruir a finals del segle XIX sobre un antic convent o hostal de camí del segle XVII, els vestigis del qual encara queden en les obertures de planta baixa de la façana sud-oest, amb finestres de pedra arenisca treballades.

En una de les llindes de planta baixa es pot llegir la data 1627.

Les reformes van consistir en ampliar l'edifici existent i construir galeries porxades i terrasses als dos pisos, en la façana sud.

C-59

En aquest punt, la C-59 fa un revolt que, en el sentit de la marxa, no disposa de poca visibilitat. És una carretera força transitada, així que cal extremar les precaucions i anar amb moltíssim de compte.

Pou de glaç del Prat de Dalt

Pou de glaç construït en part sota terra, de planta circular, que mesura uns 12 metres de fondària, per 10 de diàmetre, amb parament de pedra seca i voltes de maçoneria, perfilades, fetes de pedra. Les parets arran de la base són molt més gruixudes, de més d'un metre i mig d'amplada.

La part superior, que queda a la vista des de l'exterior, i que és la que tancava el pou presenta encara una coberta o teulada de volta semiesfèrica del mateix material, amb dues obertures. Aquestes, tenen forma rectangular, per permetre l'accés i l'extracció dels blocs de gel mitjançant una politja i, a la vegada, l'accés del personal que hi treballava. Les obertures presenten llindar, brancals i ampit de pedra. En la primera obertura que es troba arran de camí, en arribar al pou de glaç i que dóna a l'est, té una llinda on es pot llegir encara "1778. TOMÀS PRAT ME FECIT".

Pont sota la C-59

Pont construït per donar par a les aigües dels torrents que menen en aquest punt i que serveix, també, per poder creuar la carretera sense perill.

En el sentit de la marxa que es va fer, hi ha un graó força alt, però una pedra sobresurt lleugerament i permet fer-la servir de graó per poder-se enfilar sense excessius problemes i poder prosseguir la marxa.

Forn de pega

Estructura situada al marge esquerre del corriol que correspondria a un antic forn de pega. El quitrà i la pega vegetal són productes derivats del bosc, coneguts i usats per I'home almenys des del neolític final (alguns autors parlen del seu ús en el paleolític) i fins encara no fa 40 anys. Curiosament són productes molt poc documentats, tant pel que fa al seu art de fabricació com pel que fa al seu impacte en l'economia de les diverses èpoques. Això probablement sigui degut a diverses causes: per una banda, la seva fabricació va ser essencialment una activitat familiar i una font d'ingressos secundaria per als seus productors, com passa amb moltes de les activitats relacionades amb el bosc.

Carrer Pallars (Urb. Els Saulons d'en Déu)

Pedrera del Sauló

En la zona corresponent al sector nord-est de l'antiga pedrera dels Saulons hi ha un tram on la manca de vegetació ofereix una vista prou bonica, on destasca, al nord-oest i mig amagada darrere el Puig del Prat i el Turó de Solanes, la Mola de Gallifa.