El Puig Cúgol , l’Aguilera, finca Jean Leon, el Pont Nou, Sant Jeroni, Miravinya la Cadireta des de S.P. Riudebitlles

Aquesta ruta passa per molts llocs als que he anat de manera continuada en aquests últims mesos en que ens ha tocat estar més dies confinats que dies en llibertat per anar a on volguem. Combina una mica de tot, trams de corriols per dintre de boscos, pistes que serveixen per enllaçar diferents sectors o que passen pel mig de vinyes, i un tram de pista asfaltada ( el que segueix el traçat del que era la carretera d’Igualada a Vilafranca) que, sense cap mena de dubte es el més aburrit de fer. La caminada es senzilla ja que no té més que una baixada una mica dreta que demana una mica de concentració per evitar que una relliscada et provoqui una caiguda. Té bones vistes de la plana penedesenca amb Montserrat sempre present, no en va estar a 10-15 km de distància en línea recta.




Vaig començar a caminar des del Cel Blau, per pujar cap el Puig Cúgol. Des d’allà vaig anar per dintre del bosc per bonics corriols, caminant per la part alta de la Serra, fins que vaig agafar una baixada, l’única complicació de la ruta, bastant dreta que, a causa de la quantitat de bicicletes que hi baixen, presenta un terra molt erosionat que demana anar ben concentrat per evitar rellscar i caure de cul. Passada aquesta baixada segueixo una pista que em porta als peus de l’Aguilera. Començo a donar-li la volta a aquest turó per un corriol que va per dintre del bosc. Hi ha moments en que es possible deixar el corriol i pujar pel mig del bosc sense cap problema cap al cim de l’Aguilera. No ho vaig fer ( pujar) sino que vaig continuar pel corriol fins que vaig enllaçar amb la pista que puja cap al cim. Vaig fer una anada-tornada fins a l’Aguilera per acabar entrant en un corriol que va pel mig del bosc fins que acaba sortint a una pista que em permeterà baixar cap a les vinyes de Jean Leon. Passo per devant de les caves d’aquesta marca propietat del Grup Torres, sempre entre vinyes i em dirigeixo cap a la masia de Mas d’en Tort. Un cop passada aquesta masia vaig girar cap a l’esquerra per entrar en camí quasi perdut que va pel costat d’unes vinyes. Al cap de 400-500 metres entro en un altre camí, aquest en molt bon estat que torna a anar entre una gran esplanada plena de ceps. Al cap d’una estona abandono aquesta zona de vinya per conectar amb un camí, també amb molt estat que m’acabarà portant a Can Claret. Allà comença la part asfaltada per la que aniré fins travessar per sobre de la C15. Vaig una estona per una pista pel sector de les Toeses, fins que arribo als peus del Pont Nou. Allà començo a pujar les escales i després segueixo el corriol que caranejant em porta al mirador de Sant Jeroni. Passo pel cementiri i agafo uns camins que em permeten anar caranejant, tenint sempre el nucli de Sant Pere de Riudebitlles i el Massís de Montserrat a la meva esquerra. Finalment arribo al Mirador de Miravinya la Cadireta. De nou una bona panoràmica de Montserrat i vistes de la zona de Mas d’en Tort, del Puig Cúgol i de l’Aguilera. Un km. més i la ruta s’acaba.