El Puig de la Calma pels Esquerders, des de Sant Quirze de Colera (Alt Empordà)

El monestir de Sant Quirze de Colera, joia del romànic català, està situat al terme municipal de Rabós (Alt Empordà). La seva església fou consagrada l'any 935 i antigament albergava una comunitat benedictina pertanyent a l’antic comtat d’Empúries. Monument Historicoartístic Nacional des del 1931 es considera Bé Cultural d'Interès Nacional a partir de 1993. Geogràficament, pertany a la Serra de l’Albera, a l’extrem més oriental del Pirineu, dins del Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera i més concretament del sector Sant Quirze de Colera – Balmeta. És a prop del Camí Vell al Coll de Banyuls, una de les vies que unien la Catalunya del Sud, a l'Empordà, amb la del Nord, al Rosselló.
Aquesta sortida està basada en una ruta descrita al llibre de Manel Figueres "50 Grimpades Fàcils pel Pirineu Català" (Ed. Azimut, 2020). Farem alguna variació com deixar de banda el Puig de Jordà i allargar-la fins al Coll de Banyuls. Gaudirem de la cresta dels Esquerders, del tram transfronterer entre el Coll de la Perdiu i el de Banyuls, el cim del Puig de la Calma i de les vistes sobre Banyuls de la Marenda o Sur-Mer i de la costa del Rosselló, i dels cims orientals de la Serra de l’Albera.
Anirem per camins batuts amb pintura groga abundant, pals indicadors i el GR 11 a la part final de la caminada. Depenent de quant fem l’excursió no trobarem aigua en tot el recorregut.
Com sempre el grau de dificultat és subjectiu depenent de molts factors, incloent-hi el nostre estat físic. Crec que la cresta dels Esquerders és assequible per gairebé tothom amb una mica d’experiència.


Distància: 14,6 km
Temps Total: 6:10 h
Desnivell positiu: 1050 m
Desnivell negatiu: 1054 m



A mig camí entre Vilamaniscle i Rabós està indicat la desviació per acostar-nos a Sant Quirze. Podem deixar el vehicle a prop del Corral de Sant Quirc uns metres més amunt del Monestir (183 m). Baixem cap al Rec de la Perdiu i passem a l’altra banda per un pontet. Iniciem la pujada en direcció a llevant deixant de banda la Font del Convent. Amagada pels arbusts i la ginesta, ufanosos per les últimes pluges, quasi no veiem la desviació a l’esquerra cap al Coll de Pallarols. Sense perdre l’orientació prosseguim pel caminoi amb algun senyal de color groc. Més amunt, per la dreta, veiem una mena de torre de guaita en molt mal estat sense saber exactament que representa (potser es tracta d’un mirador de la Vall de Sant Quirze). Anem planejant per antics bancals amb algun senyal de pintura vermella sobre els murs de pedra seca, fins a una cruïlla de camis amb pal indicador. Hem de continuar direcció a Vilamaniscle i Garriguella per un còmode camí (pintura groga) que es continua per un corriol que a poc a poc va ascendint fins al Coll de Dofines (432 m).

En aquest punt ens ajuntem al sender de la Travessa dels 4 refugis de Tramuntana, entre Roses i Albanyà, marcat amb abundant pintura groga. Així doncs, canviem d’orientació vers al nord encarant-nos als Esquerders. Aquest tram rocós es tracta d’una cresta gairebé horitzontal d’uns 1,83 km de llargària, entre el Coll de Dofines al sud i el de Pallerols al nord, que tanca per llevant la Vall de Sant Quirze. El corriol fressat va guanyant altura a prop del cordal assolint el Puig dels Esquerders (578 m). És un mirador privilegiat des del Golf de Roses i la plana Empordanesa fins al Pirineu, del Monestir de Sant Quirze i de la Serra de la Balmeta i de les Barbes del Boc, un crestall a prop del límit fronterer.

Prosseguim cap al nord davallant pel pedram fins a retrobar el corriol. Aquest va passant d’un costat a l’altre del rocam esquistós evitant la cresta pròpiament dita excepte en alguns trams on ens enfilem a la mateixa sense cap dificultat especial. Hi ha un parell de llocs on s’han instal·lat unes cadenes que ens donen més confiança a reprendre el cordal fent més atractiu el recorregut. El sender transcorre a llevant de Roques Blanques (591 m) baixant cap al Coll de Pallarols. Si volem, des d’aquest lloc, podem descendir directes a Sant Quirze (pal indicador).

Seguint sempre el traç i la pintura groga reprenem l’ascens. Passem pel costat de la Cabana de Font Jordana, arranjada com a aixopluc en cas de necessitat, deixant de banda la font del mateix nom. Més endavant trobarem una desviació (pintura groga) que per a la dreta s’enfila cap al Puig d’en Jordà, però nosaltres progressem sense perdre l’orientació fins a assolir el cordal transfronterer (687 m) on ens unim amb el PR C-71 que transcorre entre Portbou i la Jonquera. Canviem de direcció cap al nord-est, baixem al Coll de la Perdiu (609 m) i, en ascens moderat, passem pel Coll del Torn (647 m) i d’aquí, amb una mica més de pendent, assolim el Puig de la Calma (712 m) que tanca pel nord la Vall de Sant Quirze. Gran panorama en totes direccions, des de la costa francesa de Banyuls de la Miranda fins als cims més orientals de la Serra de l’Albera.

Descansem una estona i iniciem el descens cap al nord pel corriol batut i marcat. Al principi el pendent és força marcat, però a poc a poc va perdent inclinació a mesura que anem baixant. Al Coll del Llop (378 m) obviem un camí de muntanya per la banda francesa continuant recta cap al Puig de les Forques (409 m) i directes al Coll de Banyuls (352 m). Si volem ens podem apropar a l’antic búnquer de vigilància arranjat com a refugi no guardat que depèn del Centre Excursionista Empordanès.

Un pal indicador ens informa de les diferents opcions a seguir. Nosaltres hem de continuar cap a Sant Quirze pel sender que baixa suaument per la Vall Alta d’Orlina. Un cop a la pista asfaltada entre Espolla i el Coll de Banyuls (247 m) continuem per la dreta, cap al poble. A prop del Mas els Pils trobem una cruïlla amb les indicacions del GR 11. Seguim cap al sud-est per un còmode camí que va guanyant alçada progressivament. Per evitar una marrada la pintura ens fa anar per un corriol costerut i estret cobert de matolls, esbarzers i ginesta que fa incòmode el pas. Passem pel costat de la Font de les Fontetes que raja un fil d’aigua i més amunt tornem a enllaçar amb el camí de muntanya que ens deixa al Coll de la Plaja (391 m). Només ens resta continuar pel GR 11 que va fent dreceres pel Camí del Coll de la Plaja en un descens mantingut fins a Sant Quirze de Colera (178 m).