El Puig de la Cartitat i el Turó de Bellver des de l'Estany - (100 cims x 2)

Aquest passat 8 de desembre vam aprofitar amb el company Jordi, per fer una escapada al Moianès i poder assolir d'una tirada els dos 100 cims de la comarca, tot prenent com a punt de sortida la petita però preciosa localitat de l'Estany. Vam tenir la bona idea de deixar el cotxe a tocar de les instal·lacions esportives, prop de l'entrada del poble, ja que just entrar al poble, vam veure que hi estaven muntant una "fira medieval" en els carrers del centre, on en un principi voliem començar l'excursió.

El primer cim que voliem visitar, el Puig de la Caritat es troba just per sobre dels 1010 metres d'altitud, i queda sobre el nucli de l'Estany, així que creuant pel mig del poble, passant a tocar de l'església de Santa Maria de l'Estany vam sortir per un carrer asfaltat ja en forta pujada que de seguida es torna en una pista de terra a tocar de grans camps de conreu que arriba de seguida a una crïlla de camins. Nosaltres hem d'agafar el del mig que s'enfila de valent fent giragonces per salvar el fort desnivell. Aquí tenim l'opció de seguir per la pista o trencar per un corriolet que fa marrada, això queda a la vostra elecció, nosaltres de pujada vam seguir la pista i de baixada el corriol. En tot cas, arribem al mateix lloc i és just sota mateix del cim, on podem veure una estelada que destaca per sobre de tot. En aquest moment si que va bé agafar un corriolet que hi va directe en un tres i no res, ja que la pista fa una mica més de rodeig. Al cim hi trobareu una pilona, una creu i un cartell explicatiu del perquè del nom del puig (us deixó la foto en el Waypoint per si voleu llegir-la). Les vistes, molt bones, sobretot les de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i Montserrat, però també les Guilleries a l'altra banda. I just sota nostre el poble de l'Estany. Tot plegat, hi hem estat poc més d'un quart d'hora, i en fer la baixada poc més de cinc minuts.

Per tant en 25 minuts hem pujat i baixat del primer cim del dia i tornem a ser a la carretera de l'Estany, que creuem gairebé a la sortida del poble i prenem una pista que surt vers algunes cases força senyorials. Estem en el punt que resultarà l'unió dels camins d'anada i tornada. En primer lloc girarem de seguida a l'esquerra i prendrem el GR-151 que ens acompanyarà força estona en el nostre camí d'anada, tot rodejant un pujolet encararem cap al sud, passant a tocar d'alguna masia amb bestiar i camps de conreu en un terreny per pista que davallarà tímidament durant els següents dos quilòmetres. Després el perfil canviarà durant el següent quilòmetre i haurem de remuntar un centernar de metres que tornarem a perdre seguida, ja havent deixat en aquest punt el recorregut del GR-151 que segueix cap al nord-est, mentre que el nostre camí segueix al sud-est.

En molt poca estona i ara sempre en baixada, passarem a tocar del Mas de la Rovira, un masia pairal encara habitada. El perfil en descens ens acompanya més de dos quilòmetres, però llavors quan serem més o menys a una 730 metres d'altitud, començarà una llarga però còmoda pujada de 4 quilòmetres que ens durà fins estar altre cop per sobre dels 1000 metres d'altitud en la cruïlla de camins que ve de Collsuspina i porta a l'ermita de Sant Cugat de Gavadons. En el trajecte d'aquest tram de pujada, el terreny i la flora va canviant i passem de terrenys més boscosos a una zona més agrícola i de pastures. El cim del Turó de Bellver queda a la nostra esquerra just uns pocs metres per sobre nostre, però en primer lloc ens apropem a Sant Cugat de Gavadons tot creuant la granja de bestiar que hi ha just abans, i aprofitem per fer un mós ràpid tot contemplant les vistes del Pirineu, Collsacabra i el Montseny que queden just davant nostre. Cal gaudir-ne, tot aprofitant l'ajut del cartell indicador que hi trobem.

Ara desfem uns metres i acabem de remuntar el poc desnivell que queda fins la pilona que ens indica que som al cim del Turó de Bellver a 1045 metres d'altitud. No és el cim més bonic que hem fet mai, ja que es troba dins dels terrenys de la granja i estem rodejats de fems de vaca. Baixem fent marrada i sortim dels terrenys de pastura per tornar a ser a la cruïlla del camí d'on veniem i la carretera asfaltada que ve de Collsuspina i que nosaltres seguirem una metres per començar el camí de tornada.

En la primera cruïlla que trobarem a la nostra dreta, trobarem uns cartells indicadors que ens diran que som al Coll de Noalard, i veurem que ens diuen que estem a 8 quilòmetres de l'Estany per la pista que segueix el recorregut del GR-177 que seguirem tota l'estona fins a ser al punt inicial de la ruta. Uns primers metres asfaltats per convertir-se de seguida en una pista molt ben arreglada que pica avall en gran part del seu recorregut, però sempre pels volts dels 1000 metres d'alçada sobre el nivell del mar.

Anirem força estona cap a l'oest, rodejats de roures i faigs, però en ser al paratge anomenat La Creu Vermella, on trobem una cruïlla de camins en que nosaltres seguirem vers l'oest per el mateix GR, els arbres canviaran per alts pins que ja ens acompanyaran tota l'estona. Tornarem a tenir un tram en lleugera pujada que ens portarà a passar altre cop per sobre dels 1000 metres d'altitud. La pista passa a tocar d'una bonica casa pairal anomenada la Caseta Alta amb fantàstiques vistes de Sant Llorenç del Munt, i de seguida arribarem al darrer punt interessant del dia, el dòlmen de Puig Rodó, molt ben conservat i amb grans vistes de Sant Llorenç i Montserrat. El dòlemn està a 50 metres de la pista, i un cop hi retornem hem de fer el darrer esforç del dia remuntant la darrera pujada, que ens deixa molt i molt aprop del cim del Puig Rodó, al qual no vam acabar de pujar, per manca de temps i ganes, però si en teniu, no hauria de ser més de 10 minuts anar i tornar.

Ara ja només ens queda un descens de gairebé tres quilòmetres el qual podem fer en un moment sempre que ens quedin forces per deixar-nos caure trotant fins ser altre cop en la pista d'entrada a la localitat de l'Estany.

Nota: no feu cas del temps de la ruta si la voleu fer caminant amb calma, nosaltres vam còrrer força, dins d'una certa comoditat per poder gaudir del paissatge, però si l'heu de fer xino-xano haurieu de calcular gairebé el doble de temps, jo penso que prop de cinc hores us hi estarieu.