El Puig de l'Àliga i el Puigsacalm (dos 100 cims), des de Bracons.

Ruta molt interessant i no aconsellable per aquelles persones que no estiguin avesades a caminar.

La caminada comença a la Collada de Bracons, just en el pas fronterer entre Osona i la Garrotxa, entre les províncies de Barcelona i Girona). Des de la Collada de Bracons, es dóna l'esquena al Puigsacalm i direcció sud cal agafar la pista que porta a la Grevolosa, seguint el rètol indicador. De seguida la caminada s'endinsa en un món màgic, el món de la fageda de la Grevolosa. Cal profanar-la per entendre què se sent, per entendre que en qualsevol moment et pot sortir un follet d'aquest indret extemporani. Per arribar-hi cal seguir la pista fins que es troba una fita que indica un sender que baixa fins a la font de la Grevolosa.

En aquesta font cal tornar a la drecera i baixar per l'altre costat del torrent. S'arriba a l'indret més oníric de la diada: els faigs de la Grevolosa, tres monuments naturals inqualificables.

A partir d'ara cal anar baixant fins que es recupera la pista i per la dreta avall s'arriba a l'ermita de Sant Nazari, una ermita molt ben arreglada amagada enmig de la forest salvatge.

Per darrere l'ermita, un xic més a la dreta del camí per on s'arriba hi ha la drecera que defuig muntanya enllà. És una drecera sense pèrdua si en l'única bifurcació que hi ha s'agafa el camí de l'esquerra, el que va per sota, el que baixa. Sembla que sigui el camí erroni perquè es tracta de pujar al Pic de les Àligues, però aquí és el correcte. S'arriba al Collet de la Paia i a una pista forestal des d'on s'intueix la carretera asfaltada, la BV-5224, que baixa de Bracons i uneix Joanetes amb Sant Pere de Torelló.

Arribats a la carretera, cal fer un tros de carretera amunt, poc fins que es troba un revolt molt pronunciat de dretes. Aquí s'ha d'agafar la petita pista que surt a l'esquerra i que s'enfila direcció nord-oest per la Serra de Curull fins al Puig de l'Àliga. El Pic de l'Àliga és un cim extraordinàriament panoràmic des d'on es pot xalar de la plana de Vic i el santuari de Bellmunt, del Pedraforca, del Pirineu, del Montseny... és un cim espectacular, desconegut per nosaltres i molt sorprenent.

Des del Pic es desfà un petit tram i s'agafa la drecera que tomba cap a l'esquerra sempre seguint els rètols que indiquen Coll de Joan, Coll de Gallina i Collada de Sant Bartomeu on la caminada s'uneix amb l'itinerari més famós per pujar al Puigsacalm des de Bracons.

Aquesta caminada, però, no segueix l'itinerari comú i se n'inventa un que baixa per la Baga de Sant Bartomeu -aquí és indispensable el GPS-, sense camí marcat, és un indret perdedor que cal anar intuint fins a la riera de Sant Bartomeu. Des d'aquest punt es puja riera amunt i es troba una pista que cal seguir esquerra enllà i no abandonar mai fins que la vista s'enlluerna de la policromia de prats i flors que acompanya fina a la bonica ermita de Sant Bartomeu de Covildases.

Des de Sant Bartomeu es recula un petit tram, direcció al "nucli rural" -format per un parell de masos-, s'agafa la pista de la dreta, es passa per davant de la Font de Sant Bartomeu, se segueix pista amunt -de tant en tant cal girar la vista i fruir de la bellesa dels prats i l'ermita de Covildases- fins que es torna a trobar el sender tradicional que puja al Puigsacalm. De seguida s'arriba a la Font Tornadissa, un paratge de bellesa notable, que serveix per agafar forces perquè d'ara endavant només resta pujada; una pujada ferma i convençuda.

Sense cap més complicació que la duresa de la pujada, aquest itinerari s'enfila pels Rasos de Manter, fins al Puigsacalm des d'on les vistes són encara més extraordinàries que des del Puig de l'Àliga. Si s'arriba per primera vegada al Puigsacalm és obligatori fer un petit esforç de deu minutets i arribar al Puig dels Llops.

Des del Puigsacalm, balconada de la Vall de Bas i talaia de bona part del nord de Catalunya, es torna direcció als Rasos de Manter; però després d'una porta de bestiar es gira a l'esquerra mentre es va allunyant dels Rasos. Ara la caminada s'acosta al Puig Tosell Gros pels Clivillers. És un sender molt marcat i força planer que porta a la falda del Tosell Gros, un cim espectacular, molt dret, però molt curt i de molt bon fer. Des del Tosell Gros les vistes també són bones; però sense arribar a la majestuositat dels dos cims que l'han precedit, l'Àliga i el Puigsacalm.

Ara la ruta s'encamina cap a la Collada de Bracons, però abans, baixa del Tosell Gros per una zona de cadenes que ajuden la desgrimpada. Sense cap més problema s'arriba a la Collada i als cotxes.

Els Senyderistes iLusos us aconsellem que pugeu aquests dos cims perquè són cims molt panoràmics, molt vistosos i molt relaxants.

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!