El Puig de les Agudes des de Setcases

Ruta espectacular perquè des del Cim del Puig de les Agudes hi ha unes vistes excepcionals de tota la part oriental del Pirineu, la plana empordanesa i de l'olla de Vallter amb els seus cims tan emblemàtics com el Pic de la Dona, Bastiments i els Grans de Fajol, així com el Pastuira, les Borregues, el Fontlletera, el Tres Pics, el Balandrau i una infinitat de paisatge que no es pot descriure amb aquestes quatre ratlles.

La caminada comença a l'aparcament de Setcases, es fa un petit tram de carretera que es travessa pel Pont d'en Xecó i se segueix el GR 11, el sender del Pirineu. Sense pèrdua es van seguint els senyals blanc-i-vermells, primer per pista i més endavant per sender, sempre molt ben marcat i sense pèrdua.

Pocs metres després d'haver passat el Pont d'en Xecó, cal passar un altre pont que fa superar el Torrent de Vall-llobre i després cal continuar sempre pujant. Es troba una intersecció; cal pujar per l'esquerra (seguint el GR) perquè el camí de la dreta és el camí de tornada d'aquesta caminada.

Ara el camí s'enfila pel Bac de Setcases que, com diu el nom, roman ombrívol gairebé tot el dia, gairebé tota l'estació hivernal. Aquest camí fresc supera trams de gel i trams de neu del Pla d'en Just amb les seves primeres vistes del Costabona.

En dies de desembre cal anar en compte amb el gel perquè hi ha trams perillosos com la travessia del Torrent del Clot de la Jaça de Baix d'en Rafael Roca. Cal travessar-lo i està tot glaçat. Patina, però amb seny es pot fer bé.

Passat aquest mal pas la ruta puja fins a la Jaça de Baix d'en Rafael Roca, primer, i fins a la Jaça d'en Rafael Roca poc després. Com diu el mateix nom de "jaça" és una prada on el bestiar hi fa temporada, hi sol pasturar primavera i estiu. Ara, al desembre, evidentment que no hi ha bestiar; però sí que hi ha neu i en aquestes dues jaces ja se'n comença a trobar prou com per gaudir-ne un xic.

El camí, s'endinsa un xic per un sender més ombrívol fins que es troba el pont del Torrent Fosc. És una de les parts més espectaculars de la caminada perquè per aquestes èpoques el saltant d'aigua està completament glaçat i esculpeix unes figures de gel espectaculars. La natura és una artista inigualable.

Embadalits per les estalactites de glaç i pels ous de glaç a l'estil dalinià cal continuar pujant, sempre és una pujada directa, però fàcil. No hi ha ni pèrdua, ni molt pendent. Ara el sender es tornarà en una pista petita més ampla i amb unes vistes ja fascinants de l'olla de Vallter i del Costabona, a tocar. De seguida, s'arriba a una prada immensa i assolellada i nevada i inimaginable: el Pla de les Bigues. S'ha fet gairebé el cim.

En aquest punt, ara ja assolellat, s'hi pot veure un filat que serveix per evitar el pas del bestiar en èpoques de pastura. S'ha d'anar fins a aquest filat i seguir-lo cap a la dreta, abandonant el GR i donant l'esquena al Costabona. Ara cal agafar el camí en sentit sud, camí que continua pujant i pujant, suau i nevat, pel pla Rodó fins al cent cims del Puig de les Agudes, un dels cims més baixos de la zona -no arriba als 2000 m- però amb unes vistes extraordinàries.

Després de gaudir del cim, ve la part més divertida de la caminada, la baixada. És una baixada espectacular, gairebé vertical entre prats i pins. És la zona de la Jaça de les Eugues i de Socarrats. Aquí no hi ha camí visible perquè és un prat. Cal anar baixant i gaudint del paisatge i, si pot ser, anar tombant cap a l'esquerra. Finalment es troba un camí que cal seguir cap a l'esquerra, travessar un torrent minúscul i seguir baixant sense pèrdua fins a una barraca enrunada: la Cabanya de Socarrats.

Es poden gaudir les restes de la Cabanya, és una construcció prototípica dels Pirineus construïda amb lloses de pedres planes i seguir baixant per un caminoi més ample que, primer obliga a gaudir visualment de Setcases i poc després arriba a la cruïlla que s'havia abandonat a l'inici de la ruta per seguir el GR.

Ara ja només cal desfer el camí inicial i tornar a Setcases.

Aquesta és una ruta que es pot fer en qualsevol època de l'any: a la primavera i a l'estiu per gaudir dels prats verds acompanyats de ramats de bestiar i a la tardor i a l'hivern per enamorar-se dels paisatges nevats i retornar-nos els cors a la infància ja pretèrita.

Els Senyderistes iLusos us recomanem que la feu i que la gaudiu tant i tant i tant i tant i tant com la vam gaudir nosaltres.

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!