El Puig de Sant Miquel ( 100 cims ) des de Jorba anant pel PR-C 119 i tornant pel GR-7 i la riera de Rubió

Aquesta ruta per assolir un nou cim de la llista dels 100 cims de la FEEC està basada i és semblant amb petites variants a la que va seguir l'usuari GERCA en aquest enllaç, i aprofito per agrair-li la proposta.

Buscant alternatives per arribar al cim, hi havien dos possibles punts de partida, un per a excursions més curtes tot sortint del petit nucli de Rubió, en que sortien variants voltant els 5 quilómetres, i una altra tot sortint de Jorba per a la qual sortien rutes de prop de 15 quilómetres. Jo em vaig decidir per les rutes llargues, ja que "faig" cotxe, al menys que l'excursió s'ho valgui!.

Jorba és un poblet de menys de 1.000 habitants a tocar de l'A-2, en el qual hi destaca l'església gòtica de Sant Pere de Jorba i les restes del Castell de Jorba; i on podrem deixar el cotxe sense massa dificultat en el mateix carrer principal del mateix, l'avinguda de Canaletes.

El nostre primer objectiu, que veiem des d'un principi, és el Castell de Jorba, al qual arribem després de remuntar pels carrers del poble i agafar la pujada del Castell, al qual arribem de seguida i ens hi enfilem per veure'n les restes i també la panoràmica del poble que ens ofereix. Retornem a la pista i seguim guanyant alçada tot apropant-nos als primers pins que rodejen el camí. Anirem guanyant alçada, sempre per pista i rodejats de pineda i algun camp de conreu, fins que en arribar al capddamunt de la carena i després de torçar a la dreta, deixarem la pista principal per prendre un corriol que surt a la dreta i que tot i transcorre paral·lel a la pista, val la pena seguir, ja que ens porta al capdamunt de Sant Salvador, un petit cim que ens ofereix panoràmiques cap al sud de la comarca de l'Anoia. Arribats a aquest punt, tornarem a enllaçar amb la pista principal, que a partir d'aquest punt ens portarà planejant els propers 2,5 quilòmetres, sempre envoltats de cada cop menys pins i més camps de conreu. Creuarem la pista asfaltada que porta a Torredenusa, i poc després, ja veient gairebé en tot moment la mola que corona el Puig de Sant Miquel, tornarem a guanyar altitud una estona, mentre passem a tocar de les ruïnes de la masia de Can Briançó.

A partir d'aquest punt, ens anirem allunyant de la zona de conreus, i tornarem a trobar pins a la vora del camí, que ens donarà una petita treva en el desnivell fins el moment que encarem la pujada cap a l'ermita de Sant Pere d'Ardesa, a la que arribem per un corriol que prenem uns metres més avall en l'encreuament de camins conegut com la Creu de Sant Pere.

Sant Pere d'Ardesa és una ermita romànica pertanyent al municipi de Rubió, és un edifici d'una sola nau amb un absis semicircular en perfecte estat de conservació. Des d'aquí, ja només ens queda encarar els darrers 80 metres de desnivell per un corriol força trencat que ens durà fins el cim del Puig de Sant Miquel, a 733 metres d'altitud, i on trobem un vèrtex geodèsic, una senyera, un cartell indicatiu i un petit pessebre. Des del cim, tenim vistes arreu, cap a Montserrat a l'est, cap a Rubió al Nord, veient més enllà les muntanyes del prepirineu; i la comarca de l'Anoia a l'oest i el sud.

Baixem del cim per un estret corriol que baixa amb molta força vers la pista ve de Sant Pere d'Ardesa, en tot cas, nosaltres no la seguirem, si no que prendrem un corriol que s'endinsa en el bosc, i que ens porta a tocar d'uns camps de conreu, per després perdre metres amb molta força per un complicat corriol que ens deixa força més avall en una cruïlla de pistes en el punt conegut com la Plaça de les Bruixes, punt on segons he pogut llegir varen morir uns bandolers de l'època carlina, que atemorien els vilatans del voltants. Ara hi trobem uns curiosos forats en la paret dels quals no en conec la història ni l'us que se'n donava.

Deixem enrere aquest indret pista avall, però la deixem de seguida per agafar un corriol que remunta metres amb força fins a portar-nos finalment a l'aparcament que trobem davant del petit nucli de Rubió, entre el Castell i el cementiri, punt on ens trobem en la pista per on passa el GR-7, que seguirem a partir d'ara fins que el deixarem ja a prop de Jorba. Així doncs, comencem una llarga baixada que ens portarà a tocar de la Masia de Ca l'Alzina i més avall, ja prop de camps de conreu al conjunt de masies de Cal Pallerols i Cal Codinelles, ja molt a prop de trobar la riera de Rubió, que seguirem pràcticament fins a ser molt a prop de Jorba, sempre per un preciós corriol força obac.

Passarem a tocar de la Resclosa de Jorba, una petita presa d'aigua de la mateixa riera i deixarem ja la riera una mica més allunyada de nosaltres, cosa que farà que el terreny sigui més assolellat i tornem a trobar camps de conreu al nostre voltant. Poc més endavant, després de passar una cabana de pedra en força bon estat de conservació, ja veurem l'A-2 més endavant i tot fent un petit rodeig entrarem a Jorba pel carrer del Rec, a tocar de l'església de Sant Pere, per baixar de seguida fins la mateixa Avinguda de Canaletes on tenim aparcat el vehicle.

Nota: Per calcular el temps total de l'excursió, heu de tenir en compte que vaig fer trotant molts trossos de la ruta, i per tant, si ho voleu fer caminant amb tranquilitat, haurieu de pensar que trigareu entre 1 hora o 1 hora i mitja més, per un total de 4 hores més o menys.