El puig Martanyà per Can Gustí de Riu

Ruta circular per Can Gustí de Riu
- Can Gustí (0.4 km)
- Cingle Trencat (2.3 km)
- Pas de la Guilla (3.2 km)
- Puig Martanyà (4.1 km)
- Salt de la Cabra
- Coll de les Motxilles (4.7 km)
- La Pedra Dreta (4.8 km)
- Escaler de les Estunes (5.7 km)
- Roure de Ca'n Agustí (6.2 km)

Diuen que el Martanyà és un puig que no ha fet sort (*), perquè un dels cims més emblemàtics del nostre país, el puig de Bassegoda, just al costat, li fa ombra...
No obstant això, es tracta d'un cim esvelt i vistós, amb uns accessos impressionants. Potser el menys interessant és el cim en si, perquè la vegetació en limita la vista. Però només cal baixar uns pocs metre fins al Salt de la Cabra per gaudir d'una espectacular panoràmica de la banda de migdia; i uns quants metres més, fins a la cresta rocallosa de la Pedra Dreta , per contemplar un extensa vista cap al nord.

L'he qualificada de "difícil" no pas perquè la ruta presenti dificultats tècniques, encara que en algun punt haguem de fer servir les mans per ajudar-nos a passar, sinó perquè per als que no coneixen el lloc, seguir-ne el traçat no és gaire fàcil:
A la pujada sovint el camí es fa fonedís, o simplement inexistent, tot i que algunes marques de pintura vermella, generalment molt esborrades, i algunes fites de pedres a terra o a la forcadura dels arbres ens van confirmant que anem pel bon camí. Cal posar-hi tots els sentits: un moment de relaxació pot comportar una marrada.
A la baixada el camí és molt més evident, però el tarteram i el pedregar per on transcorre, sovint arran de cingle, fa que calgui baixar amb compte.
Cal una certa experiència, doncs a seguir rastres i camins perduts i no tenir por d'embardissar-se si escau.

El punt de sortida i arribada és la pista de Can Gustí de Riu des de Sadernes, en una esplanada on hi ha un rètol de "camí particular", a 400 m del mas.
Per arribar-hi cal seguir la pista de Sadernes a les gorges de Sant Aniol i la vall de Riu. És una pista en bon estat, a trams pavimentada, però que no és transitable des de l'1 de març fins al 15 de desembre. Durant el temps de prohibició de circulació caldria sumar-hi 6 km d'anada i 6 de tornada...

Nosaltres hem seguit, amb alguna variant, aquest track de Wikiloc de Jordi Freixa Sala https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ca-n-agusti-de-riu-cingle-trencat-el-martanya-pedra-dreta-les-estunes-8141158, molt ben explicat.

Des del punt d'aparcament anem a la masia de Can Gustí per la pista i baixem per sota de la casa fins a travessar el torrent de Tumany. A l'altra banda del torrent ja veiem el majestuós roure de Can Gustí. Uns passos més endavant abandonem la pista i comencem a pujar per la torrentera, més o menys palal·lels a la pista, sense camí evident al principi, però que va prenent forma més amunt, on fins i tot trobem unes marques de pintura vermella mig esborrades.
Ben aviat arribem en un empedrat que zigzagueja per assolir l'escaler de la Llosa. A partir d'aquí el camí planeja o fins i tot baixa una mica fins una mena de carbonera o de bassa on comencem a pujar a la dreta (tres punts grocs en una pedra ens indiquen el camí). A partir d'aquí cal afinar els sentits per no perdre el restre del camí. En el track podeu veure que nosaltres hem fet algunes marrades innecessàries. Les vistes s'eixamplen cap a ponent amb el Ferran, Talaixà i el puig de Sant Marc en primer terme, i més lluny, el Montmajor, Talló i la punta del puig de Bestrecà.
Comencem a enfilar-nos decididament fins assolir la cresta del cingle Trencat. Aquí continuem pujant, però com si tornéssim enrere (cap a l'oest),. Aviat trobarem una bifurcació (no gaire visible). A la dreta ens duria directament al cim pel camí de la Solana, però nosaltres continuem recte amunt. Aviat el camí s'ajau i de seguida baixa lleugerament fins que trobem una tanca de filat. Passem la porta i pugem seguint pel costat de la tanca uns pocs metres fins al peu d'un cingle. Unes marques de pintura vermella ens indiquen que hem de tornar a travessar la tanca cap a la dreta per sota d'unes baumes vermelloses. Al final de les baumes trobem el pujant de la Guilla. Ens hi enfilem amb una petita grimpadeta amn l'ajuda de les pedres primer i acabem d'assolir el cingle per un pujador de terra i fullaraca una mica relliscós. Aquest pujador final sembla que es podria evitar per una cornisa una mica aèria que revolta cap a l'esquerra.
Un cop dalt del cingle podem gaudir de bones vistes cap al nord. Comencem resseguint el cingle, sense camí evident, i tot seguit anem a trobar la línia de la carena aprofitant alguna traça de camí i decantant-nos lleugerament a la dreta fins que arribem en un pla extens amb una bassa (aquest dia seca) on es nota que s`hi van a rebolcar els porcs senglars. Aquí enllaçarem amb el camí que seguirem a la baixada, però abans farem una curta anada i tornada fins al cim, coronat amb un piolet. Comencem a baixar, però abans de la bassa anem fins al mirador de la Cabra, que ja hem comentat abans, des d'on podem veure , a sota, les cases de la Plana i Can Gustí.
Arribats a la bassa, continuem baixant, ja per un camí més fressat, fins al coll de les Motxilles, on ens desviem a l'esquerra a trobar la cresta calcària de la Pedra Dreta, encarada al puig de Bassegoda i abocada sobre els fondals del nord.
Baixem camp a través per tornar al camí que ve del coll de les Motxilles (topònim ben singular... Potser alguns acostumaven a deixar-hi les motxilles per anar i tornar a la Pedra Dreta?), i comencem la forta davallada per sobre de la cinglera que s'aboca verticalment sobre el clot de Tumany, amb bons miradors.
Poc més avall el camí fa un tomb a l'esquerra sobre un roquer que sembla precipitar-se al buit, però quan ens hi acostem descobrim l'escaler per on sàviament baixa la graonada.
La baixada és contínua pel pedregar. Travessem una tartera i aviat intuïm la pista que ens durà a tancar el cercle pel gran roure de can Gustí. Ara ja només ens resta desfer el camí fins a l'aparcament, tot contemplant laincreïble baixada del solitari Martanyà, davant nostre.


(*) Vegeu la magnífica explicació que Miquel Colomer fa d'aquest cim: https://marmitonsdemuntanya2.wordpress.com/2023/02/22/el-martanya/