El Puigsacalm des de Joanetes pujant pels Ganxos Nous i baixant pels Ganxos Vells ( 100 cims )

Fa una mica més d'un any, vaig prendre part en una de les curses més dures que mai he fet, la mitja marató Cames de Ferro, i la veritat és que vaig quedar meravellat per els paratges per on vam passar. Malauradament, com que en aquella ocasió treia el cor per la boca, em va quedar un cert regust agredolç de potser no haver gaudit al 100% de l'entorn. És per tot això que vaig buscar una ruta que refés trossos del recorregut d'aquell dia, i així vaig trobar vàries excursions que feien servir tant de pujada com de baixada les dues canals amb ganxos que serveixen per accedir a la part superior de la serra del Puigsacalm.

Aquesta és una ruta dura, amb certa dificultat tant en la pujada com en la baixada per les dues canals ferrades, però que penso que en cap cas es pot qualificar com a perillosa, ja que ambdues canals són força tancades i els passos amb cert perill tècnic són assequibles si ens ho prenem amb calma. De fet, penso que les canals són font de gaudi, ja que són dos trams on podem xalar de valent si ens agrada fer aquesta mena de recorreguts una mica tècnics. Potser us hi hauria d'abstenir quan pogueu trobar massa molla la ruta, ja que això faria que tinguessin més risc la pujada i baixada per les canals i també algún petit tram del Pas dels Burros.

Buscarem un lloc per deixar el cotxe al petit nucli de Joanetes i des d'allà a poc més de 600 metres d'altitud cercarem un corriol que passa a tocar de les darreres cases i s'endinsa en el bosc d'alzina, per només començar, quedar amagats del sol, cosa que segurament agraïrem en excursions estivals. Des d'un bon principi el desnivell és considerable, no tenim pràcticament cap metre de descans, ja que ens apropem ràpidament a l'imponent paret que tenim al davant, guanyant metres sense descans. Passarem dels 615 als 1115 metres d'altitud en molt poc més de 2 quilòmetres. En aquest tram sempre corrioler, primer anirem per trams arbrats i força ombrívols, per sortir de la zona boscosa un cop superem els 1000 metres d'altitud, en passar a tocar del Puig del Soi, tram que ens ofereix un centenar de metres de mig descans, per tornar a enfilar-nos amb força fins a ser a l'indret conegut com el Barret, a 1120 metres d'altitud, punt de separació dels camins d'anada i tornada que seguirem.

Per la pujada seguirem el corriol que surt recte amunt, cap a la canal Fosca o dels ganxos nous, a la qual entrarem de seguida, tot creuant una escala de ferro tombada al terra. Els primers trams d'aquesta canal es fan tot grimpant per terreny força trencat, en una canal molt tancada i ombrívola (d'aquí ve el seu nom); per després passar per algun tram equipat amb graons metál·lics i una passarel·la enclavada a la roca. Passat aquest tram, sortirem a la dreta per anar a tocar la campana que trobem en el mirador de la Canal Fosca, que ens ofereix fantàstiques vistes de la Vall d'en Bas. Després d'aquest petit desviament, reprenem ja els darrers trams de la pujada per la canal dels Ganxos Nous, en trams altre cop equipats, però que no ofereixen gaire dificultat. La sortida definitiva de la canal dels Ganxos Nous serà just sota l'antena de comunicacions, ja a 1300 metres d'altitud, al capdamunt d'un gran prat que baixarem per arribar fins al davant de l'ermita de Santa Magdalena del Mont, on normalment hi trobareu bestiar pastant tranquilament.

Agafarem el camí que surt en direcció oest, tot planejant, per molt poc després desviar-nos-en en una primera cruïlla que seguirem direcció al Puigsacalm, i tornar a guanyar alçada de forma continuada, ara enmig d'una fageda que ens ofereix bones ombres. Guanyarem 200 metres més d'altitud en el següent quilòmetre, per sortir a la carena de la serra i enfilar-nos fent un petit desviament del camí principal al cim del Puig dels Llops, ja prop dels 1500 metres d'altitud. Aquest cim allargassat, ens ofereix magnífiques vistes de tota la Vall d'en Bas, amb la serra de Llancers, Cabrera i Collsacabra, enllaçats un rera l'altre.

Tornem fins al corriol principal i fem el darrer tram per arribar fins al cim del Puigsacalm, a 1515 metres d'altitud, i que ens guarda una curta però forta darrera pujada per assolir-lo. Aquí normalment hi trobareu força excursionistes i s'ens ofereixen les mateixes vistes que a l'annex Puig dels Llops. El Puigsacalm, forma part de la llista dels 100 cims de la FEEC, i al seu cim hi trobem una creu de fusta, una senyera i una gran pilona de ciment que en marca el punt més alt. Un cop fet un petit recés, comencem el descens per l'altra banda. Després d'un primer tram de fort descens seguim per un bonic corriol més planer, que de seguida ens portarà fins el Collet de Clivillers, on trobarem un pal indicador que nosaltres seguirem tot torçant a l'esquerra i en baixada, en direcció del Pas dels Burros. El Pas dels Burros recorre la serra de forma transversal un parell de centenars de metres per sota de la carena. Pràcticament tot el camí és per entre mig de terrenys ombrívols, per un estret corriol, que s'ha de fer amb calma, no té passos gaire difícils, però es va avançant poc a poc, i es fa força llarg de fer. Nosaltres vam trigar una mica més de tres quarts d'hora a completar-lo, després de sortir-ne superant els darrers metres, més assolellats i amb un tram amb passa-mans que ens ajuden a superar un tros una mica més exposat, però que no és gaire difícil de fer. En sortir-ne anem a parar a una cruïlla on haviem passat en l'anada, en un pas de la pujada cap al Puig dels Llops. Aquest cop, torcem seguim la carena, vers el Puig Cornelis, però de seguida trobem l'entrada de la canal dels Ganxos Vells, que no té pèrdua, ja que hi trobem una cartell indicador.

El primer tram de la baixada per la canal, és força tancada, amb fort desnivell, però ens podem anar ajudant en tot moment de la vegetació que hi trobem. Heu d'anar amb compte perquè hi ha un moment que haureu d'endevinar un pas on heu de torçar a la dreta i el més habitual és que seguiu recte avall, en tot cas, de seguida us n'adonareu que la cosa no rutlla i que segurament t'has saltat la cruïlla. Un cop passat aquest pas, és on trobem els tres trams equipats que donen nom a la canal. Aqui simplement us ho heu de prendre amb calma, ja que no són gaire difícils, nosaltres els vam gaudir de valent.

Un cop baixats el ganxos, anem a parar a un corriol que hem de seguir a la nostra esquerra i que tot planejant durant poc més de mig quiòmetre ens portarà fins a la cruïlla del Barret, punt de nexe dels camins d'accés a les dues canals equipades, i a partir d'aquí ja ens queda desfer el mateix camí que havíem fet en la pujada, per perdre 500 metres d'altitud en els darrers dos quilòmetres que ens queden fins arribar al punt inicial de la ruta.