El Puigsacalm i Puig dels Llops des de la Collada de Bracons (ruta clàssica)

Pujada al Puigsacalm des del Coll de Bracons (24 d’Agost de 2017)
-
La ruta descrita a continuació podríem anomenar-la com a ruta clàssica per a pujar fins el Puigsacalm. El Puigsacalm te infinitat de recorreguts per a poder accedir fins el seu cim de 1514 metres. La que us proposo arrenca del Coll de Bracons, just al límit entre les províncies de Girona i de Barcelona i alhora de les comarques de la Garrotxa i Osona. Heu de deixar el cotxe en una zona habilitada, al costat de la carretera, just en una corba tancada passat el km. 9 venint de Joanetes. Comencem la ruta enfilant-nos a la paret rocosa que forma el talús de la mateixa carretera. Pot semblar que serà una ruta dura per aquest inici empinat, però tot al contrari, és una ruta senzilla, i diria que apta per a tothom, ja que no presenta grans desnivells, en la seva major part transcorre pel sotabosc mitjançant uns corriols planers i agradables (ideal per a fer-la a l’estiu). A la mitja hora de caminar, arribem a la primera bifurcació de camins, es tracta de la Collada de Sant Bartomeu. Fins aquest punt el camí és evident i no te cap pèrdua ni complicació. Girem a la nostra dreta, ja que del contrari ens portaria al Coll de Joan. Creuem una portella obrint un petit cordill per evitar que pugui escapar-se el bestiar llibert i seguim amunt. En menys de mitja hora arribem fins a la Font Tornadissa, una font que almenys a l’estiu en prou feines raja, i que actualment s’ha convertit en un abeurador per al bestiar. Tot el seu voltant és un fangar, cosa que fa que perdi l’encant que havia tingut en anys anteriors. A partir de la font, comença una pujada amb un pendent més pronunciat que en portarà fins als Rasos de Manter en només uns 12 minuts. La pujada la fem al descobert, ja que des de la font i fins a arribar al Ras de Civaderes, passant pels Rasos de Manter, no hi ha plantes que ens puguin donar ombra. Es tracta de caminar uns 18 minuts a ple sol, fins que arribats al Ras de Civaderes, tornem a endinsar-nos en el sotabosc. Trobem una portella de fusta que hem d’obrir i recordar de tornar a tancar. Seguim caminant amb una suau ascensió fins a trobar l’encreuament de camins que condueixen o al Puigsacalm si anem recta, o a l’ermita de Santa Magdalena passant pel Pas dels Burros (uns 45 minuts). En aquest punt decidim parar-nos per esmorzar, ja que estarem a l’ombra i resguardats del vent. Portem una hora i 22 minuts de caminada. Desprès d’omplir l’estomac, tornem a arrencar per a fer el tram final. Ara si que toca afrontar la última pujada, més costeruda que les demès que ens conduirà al punt cimal de la ruta. Arribem al Puigsacalm (1 hora 49 minuts), i com de costum, està ple de gent descansant i gaudint d’aquesta atalaia natural. És un dels cims més coneguts i accessibles de Catalunya, i la seva estratègica ubicació ens permet gaudir d’unes magnífiques vistes en totes direccions (Al Nord observarem els Pirineus Orientals; a l’Oest, la serralada del Cadí i el Pedraforca; A l’Est, la Garrotxa i la seva extensa quantitat de cims volcànics, i finalment, al Sud, el Montseny i la plana de Vic). Desprès de fer-nos la foto de rigor, allarguem la caminada per anar fins el Puig dels Llops; un cim pròxim però molt més sobresortint que te una forma peculiar oferint una visió de 360º. Als seus peus podem veure-hi l’ermita de Santa Magdalena del Mont. Finalitzada la ruta, ja només ens queda desfer el camí (aquesta vegada sense passar pel Puigsacalm) que en una hora i 43 minuts, farà que tornem a estar al punt d’inici.
-
Salut, i bona caminada!
-
(teniu una foto amb el resum de distàncies, temps i referències per si us animeu a fer la ruta)