El Puigsallança, el Castell i el Santuari de Finestres des de Sant Aniol.
near Sant Aniol de Finestres, Catalunya (España)
Viewed 14388 times, downloaded 583 times
Trail photos
Itinerary description
Ruta interessant i de bon fer que comença al pla de Can Tura a Sant Aniol de Finestres. Se segueix la carretera de Mieres i quan s'arriba al Pont del Llémena s'agafa la pista de l'esquerra i es comença a pujar molt suaument, gairebé imperceptiblement.
El camí va seguint amunt i cal caminar, ara, pel segon trencant que es troba a l'esquerra; trencant que porta al mas abandonat de la Faja i, finalment, a Costabella, un mas gran ben cuidat i amb molts gossos que borden innocents.
Es passa per l'era de la casa i rere la casa s'abandona la pista i s'agafa una drecera que inicialment puja uns metres paral·lela al mas de Costabella. A partir d'aquí ja no hi ha pèrdua i un únic sender va fent guanyar altura als caminants; un sender que a vegades és més transitable, a vegades menys; però que no porta cap problema de bardisses. Es puja bé, de tant en tant marcat amb fites. El camí puja estona enllà fins que la drecera fa un angle d'una norentena de graus, a l'alçada del Torrent de can Barretina. A partir d'aquí cal anar en compte perquè un centenar de metres enllà hi ha una fita que indica un altre caminoi que puja cap a l'esquerra. En aquesta s'ha d'abandonar la drecera principal i agafar aquesta de l'esquerra que puja paral·lela al Torrent esmentat fins que en un altre gir de noranta graus el travessa i puja fins a les restes paupèrrimes de can Barretina.
Més amunt de can Barretina es contacta amb una altra drecera que puja. En un arbre indica que el Puigsallança és a la dreta i uns metres, deu o dotze, més endavant la drecera es bifurca: a la dreta va a la Serra de Finestres i a Mieres i a l'esquerra al Faig Rodó.
Aquesta ruta no té pressa i gira cap a l'esquerra, no us confongueu. I tomba cap a l'esquerra fins que troba una gran pista que travessa la Serra Mitjana. Se segueix la pista cap amunt, a la dreta fins que es troba un revolt d'esquerres un xic pronunciat. No cal agafar-lo, cal seguir endavant, recte, bosc endins per una fageda que puja bastant tossuda i ara força dificultada per la generositat de fulles que s'hi troben. I de seguida un rètol indica que s'ha arribat al Faig Rodó, un faig imponent, motiu pel qual aquest recorregut s'havia desviat anteriorment.
Visitat el Faig Rodó, només cal seguir el rastre de fulles que tapen el sender que sense cap altra dificultat que l'ascensió porta els caminants al cim més alt de la Serra de Finestres, el Puigsallança (1.027,3 m). Des d'aquest cim hi ha unes vistes espectaculars de la zona volcànica garrotxina, del Pirineu més oriental i, sobretot de la zona del Castell de Finestres. Val la pena romandre una estona en el cim i respirar les vistes que s'hi albiren. Una meravella.
Es deixa el cim del Puigsallança per una drecera seguint senyals grocs als arbres i a les pedres i sense pèrdua i en baixada s'arriba a un esvoranc natural que permet gaudir de l'altra banda de la caminada: la plana de finestres i les contrades selvatanogarrotxines amb el penya-segat del Far com a cim més prominent.
Aquest esvoranc és conegut com el Forat de l'Ovella i encara que es vegi una drecera molt clara que baixa a l'esquerra, és molt aconsellable, gairebé obligatori, seguir per la drecera no tan clara que passa paral·lela per sobre de l'anterior i que de seguida s'acaba. Quan s'acaba es veuen uns ganxos que ajuden a enfilar-se al cim de la paret que dóna al Forat de l'Ovella i que es converteix en un mirador excel·lent. Un altre moment interessant del recorregut.
Ara sí que només cal seguir el mirador i quan s'acaba hi ha una cruïlla de dreceres i un oratori. Sense pèrdua possible cal agafar el de la dreta i seguir sempre la pista principal que s'enlaira suaument fins al Santuari marià de Finestres. Aquí no s'atura encara el camí i segueix cap al cim del Castell on es tornen a gaudir d'unes vistes increïbles, ara ja de tots dos vessants de la Serra de Finestres. Com diu el rètol informatiu que es pot llegir al cim de les runes del Castell: "El Castell domina la vall de Santa Pau i la serra de Finestres. Des d'aquí també s'albira la plana de l'Empordà, els Pirineus i el mar Mediterrani". Gaudiu d'aquestes vistes, però gaudiu també del santuari marià que resta a sota del castell. Una imatge de postal.
Es desfà el camí del Castell al Santuari, es passa per sota d'una volta que hi ha a la dreta de l'església romànica i es comença a baixar, sempre seguint els senyals grocs, pel turó dels Forats fins a can Raspat. Des de can Raspat s'arriba a la pista que de Sant Aniol va a Mieres i se segueix uns metres avall. Quan es troba el primer revolt de dretes, es deixa la carretera i s'agafa la drecera que es bifurca de seguida. Cal agafar el sender que baixa per la dreta sempre amb senyals grocs. Quan es deixa la carretera i abans d'agafar l'últim caminoi del dia es pot gaudir per última vegada en aquesta caminada de la magnitud espiritual del santuari marià protegit per la Roca del Castell. Un espectacle digne d'aquesta caminada.
S'agafa doncs, el caminoi que baixa per la dreta i sense pèrdua s'arriba a la pista, molt a prop del pont de Llémena i d'aquí al final del recorregut.
És una ruta força fàcil, potser per gent que no està acostumada a caminar és moderada perquè puja més de la meitat del recorregut; però és una caminada molt aconsellable perquè té unes vistes excel·lents i uns senders fascinants.
Els Senyderistes iLusos, acompanyats per en DACAMA i els seus sequaços, us animem a fer-la i a gaudir-la com la vam fer i la vam gaudir nosaltres.
AMUNT QUE FA BAIXADA!!!
El camí va seguint amunt i cal caminar, ara, pel segon trencant que es troba a l'esquerra; trencant que porta al mas abandonat de la Faja i, finalment, a Costabella, un mas gran ben cuidat i amb molts gossos que borden innocents.
Es passa per l'era de la casa i rere la casa s'abandona la pista i s'agafa una drecera que inicialment puja uns metres paral·lela al mas de Costabella. A partir d'aquí ja no hi ha pèrdua i un únic sender va fent guanyar altura als caminants; un sender que a vegades és més transitable, a vegades menys; però que no porta cap problema de bardisses. Es puja bé, de tant en tant marcat amb fites. El camí puja estona enllà fins que la drecera fa un angle d'una norentena de graus, a l'alçada del Torrent de can Barretina. A partir d'aquí cal anar en compte perquè un centenar de metres enllà hi ha una fita que indica un altre caminoi que puja cap a l'esquerra. En aquesta s'ha d'abandonar la drecera principal i agafar aquesta de l'esquerra que puja paral·lela al Torrent esmentat fins que en un altre gir de noranta graus el travessa i puja fins a les restes paupèrrimes de can Barretina.
Més amunt de can Barretina es contacta amb una altra drecera que puja. En un arbre indica que el Puigsallança és a la dreta i uns metres, deu o dotze, més endavant la drecera es bifurca: a la dreta va a la Serra de Finestres i a Mieres i a l'esquerra al Faig Rodó.
Aquesta ruta no té pressa i gira cap a l'esquerra, no us confongueu. I tomba cap a l'esquerra fins que troba una gran pista que travessa la Serra Mitjana. Se segueix la pista cap amunt, a la dreta fins que es troba un revolt d'esquerres un xic pronunciat. No cal agafar-lo, cal seguir endavant, recte, bosc endins per una fageda que puja bastant tossuda i ara força dificultada per la generositat de fulles que s'hi troben. I de seguida un rètol indica que s'ha arribat al Faig Rodó, un faig imponent, motiu pel qual aquest recorregut s'havia desviat anteriorment.
Visitat el Faig Rodó, només cal seguir el rastre de fulles que tapen el sender que sense cap altra dificultat que l'ascensió porta els caminants al cim més alt de la Serra de Finestres, el Puigsallança (1.027,3 m). Des d'aquest cim hi ha unes vistes espectaculars de la zona volcànica garrotxina, del Pirineu més oriental i, sobretot de la zona del Castell de Finestres. Val la pena romandre una estona en el cim i respirar les vistes que s'hi albiren. Una meravella.
Es deixa el cim del Puigsallança per una drecera seguint senyals grocs als arbres i a les pedres i sense pèrdua i en baixada s'arriba a un esvoranc natural que permet gaudir de l'altra banda de la caminada: la plana de finestres i les contrades selvatanogarrotxines amb el penya-segat del Far com a cim més prominent.
Aquest esvoranc és conegut com el Forat de l'Ovella i encara que es vegi una drecera molt clara que baixa a l'esquerra, és molt aconsellable, gairebé obligatori, seguir per la drecera no tan clara que passa paral·lela per sobre de l'anterior i que de seguida s'acaba. Quan s'acaba es veuen uns ganxos que ajuden a enfilar-se al cim de la paret que dóna al Forat de l'Ovella i que es converteix en un mirador excel·lent. Un altre moment interessant del recorregut.
Ara sí que només cal seguir el mirador i quan s'acaba hi ha una cruïlla de dreceres i un oratori. Sense pèrdua possible cal agafar el de la dreta i seguir sempre la pista principal que s'enlaira suaument fins al Santuari marià de Finestres. Aquí no s'atura encara el camí i segueix cap al cim del Castell on es tornen a gaudir d'unes vistes increïbles, ara ja de tots dos vessants de la Serra de Finestres. Com diu el rètol informatiu que es pot llegir al cim de les runes del Castell: "El Castell domina la vall de Santa Pau i la serra de Finestres. Des d'aquí també s'albira la plana de l'Empordà, els Pirineus i el mar Mediterrani". Gaudiu d'aquestes vistes, però gaudiu també del santuari marià que resta a sota del castell. Una imatge de postal.
Es desfà el camí del Castell al Santuari, es passa per sota d'una volta que hi ha a la dreta de l'església romànica i es comença a baixar, sempre seguint els senyals grocs, pel turó dels Forats fins a can Raspat. Des de can Raspat s'arriba a la pista que de Sant Aniol va a Mieres i se segueix uns metres avall. Quan es troba el primer revolt de dretes, es deixa la carretera i s'agafa la drecera que es bifurca de seguida. Cal agafar el sender que baixa per la dreta sempre amb senyals grocs. Quan es deixa la carretera i abans d'agafar l'últim caminoi del dia es pot gaudir per última vegada en aquesta caminada de la magnitud espiritual del santuari marià protegit per la Roca del Castell. Un espectacle digne d'aquesta caminada.
S'agafa doncs, el caminoi que baixa per la dreta i sense pèrdua s'arriba a la pista, molt a prop del pont de Llémena i d'aquí al final del recorregut.
És una ruta força fàcil, potser per gent que no està acostumada a caminar és moderada perquè puja més de la meitat del recorregut; però és una caminada molt aconsellable perquè té unes vistes excel·lents i uns senders fascinants.
Els Senyderistes iLusos, acompanyats per en DACAMA i els seus sequaços, us animem a fer-la i a gaudir-la com la vam fer i la vam gaudir nosaltres.
AMUNT QUE FA BAIXADA!!!
Waypoints
Comments (13)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Ruta de fàcil a moderada, amb molt bones vistes uns corriols esplèndids.
Ruta molt maca, agradable i fins i tot frescal encara que estigui feta en ple mes d'agost
Paisatge espectacular a totes bandes, domina quasi totes les comarques gironines des del Pirineu a la costa.
Fàcil de seguir i aconsellable. Les indicacions molt correctes et porten a fer tot el trajecte de forma molt fàcil i sense perills.
EL pas dels gossos de can Costabella no te cap problema, son pacients i no et donen cap problema. Fins i tot un d'ells ens ha acompanyat en les quatra hores i mitja que em tardat a fer la circular fins a can Tura.
Animeu-vos a seguir-la.
Buenas tardes, la ruta la puedo efectuar con perro , no hay problema en la grimpada? muchas gracias.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Ruta recomendables,molt maca.
Moltes gràcies per aportar la ruta. ´Des de un punt de vista de paisatge és excepcional. La sendera que puja després del mas Costabella està bastant embardissada en alguns trossos. Encara que amb dificultats es pot fer. Suposo que si passem unes quantes vegades l'acabarem obrint. Els 3 gossos del mas Costabella em van seguir tot bordant agressivament, feien una mica de por. Va venir el propietari i es van relaxar. Resumint: dificultats en les zones embardissades poc després del mas Costabella i gossos que espanten.
Salut i cames a tots.
Gràcies! Molt ben explicada. Ahir vam intentar fer-li seguint el camí circular, però els gossos de Costabella ens van fer recular. La vam haver de fer per l'altre costat, anar i tornar.
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Ruta fantàstica, vistes meravelloses, fàcil de seguir, plena de fites i marques grogues arreu. Absolutament racomanada si no fos pels gossos del mas Costabella, que de ben segur no són els de lladrucs innocents que va trobar lorri fa quatre anys. Un d'ells sort que duia campana, m'ha estat donant cops de morro (o de campana, de fet i per sort) a la cama i grunyint i ensenyant les dents fins que no he estat lluny. Si no fos per la campana crec que m'hauria mossegat. Així doncs, no recomano gens passar pel mas Costabella.
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Ruta molt bonica i completa. Ideal per fer-la a la tardor.
Gràcies pel track, que va molt bé.
Ruta maca una mica de matolls es segueix be però la vegetació ha crescut si hi hages algun voluntari seria bo netejar la primera pujada des de Costabella es una pujada molt bona i maca i seria una llàstima que es tapes jo he anat netejant una mica però no portava cap tisores de podar.
La pujada després de Costabella és molt complicada per la malesa i s'ha agreujat a causa de les branques caigudes de les últimes ventades. Per altra banda els gossos de Costabella fan por i alguna cosa més...a mi em van "senyalar" i sort dels bastons!
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Difficult
La ruta sobretot la pujada fins al puigsallança està molt dificil. Han caigut molts arbres i el cami quan el veus esta ple de matolls. Al final hem anat camp a traves per no trobar el camí. Els gossos de can costabella continuen donant pel sac i ens van fer pegar la volta a la casa per por a que ens atacaren. La baixada molt millor indicada pero sense exagerar. Dificil.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Gràcies per la ruta, es preciosa, en especial la vista desde el mirador del forat de l'ovella, la pujada després de Costabella, es perdedora, però amb GPS i alguna petita correcció hi hem trobat.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Ruta molt bonica i fàcil de seguir. Ens ha encantat el tram de la fageda. Preciós en aquesta època de l'any, colors grocs i vermells de tardor. A la part de la Masia Costabella ens ha sortit un gos i ens ha mossegat, vigileu.