El Puigsou i la muntanya de Rocacorba des d'Adri

Ruta molt interessant perquè transita la majoria de quilòmetres per dreceres i miradors espectaculars.

La ruta comença un revolt a la dreta després d'acabar-se la carretera d'Adri, la GIV-5313, en el mas abandonat de Can Colomer on s'hi poden aparcar més de tres cotxes.

Es travessa la carretera i s'agafa la pista que hi ha davant del mas, l'única pista visible i deduïble perquè es veu Rocacorba nord-oest enllà.

Se segueix la pista i quan es troba la primera bifurcació s'ha d'anar cap a l'esquerra. De fet, ja hi ha un rètol que indica la direcció adequada per arribar a Rocacorba. La pista és ampla, bona i molt transitable en cotxe. Va deixant cases de pagès enrere fins que arriba al petit nucli de Foleià.

Ben passat el nucli s'acaba la pista; però sense arribar a acabar-la cal agafar una drecera que surt a l'esquerra després de l'última casa de Foleià. Està molt ben indicada en un rètol clavat al tronc d'una alzina centenària. A partir d'ara cal anar drecera amunt, seguint sempre els senyals blanc-i-grocs.

La drecera va pujant zigazaguejant pel Torn de Mas Verd fins que arriba a una bifurcació. Sense pèrdua cal seguir el senderó de l'esquerra i començar els quinze revols del Calvari, els últims quinze revolts que hi ha fins a Rocacorba. Aquests revolts estan numerats del quinze fins a l'u, malgrat que cada vegada costa més de veure'ls pel desgast de la pintura maltractada pel pas del temps.

Arribats a sota del santuari de Santa Maria de Rocacorba, se segueix endavant, i es passa a la dreta d'una creu per agafar la drecera que, sense pèrdua, enfila els caminants fins al punt més alt del Gironès: el Puigsou. És una llàstima, però, de cim perquè està contaminat d'antenes. (Suposo que són necessàries si volem tenir el plaer de veure la televisió. Tanmateix, degraden molt un cim amb unes vistes meravelloses).

Des del cim es pot gaudir del Gironès i del Pla de l'Estany amb el llac banyolí rendit als peus dels afortunats senderistes.

Ara la ruta segueix fins a les antenes, es voregen per l'esquerra fins a trobar una pista que va baixant fins que es troba una línia de llum. S'aprofita que la línia sol estar neta per baixar-hi i trobar la carretera. I carretera enllà, cap a l'esquerra s'arriba al Santuari de Santa Maria de Rocacorba amb les seves vistes privilegiades de les muntanyes del Montseny, del Far, de Sant Roc d'una banda, els Pirineus, el Puigsallança i la serra de Finestres d'una altra i la gran comarca empordanesa fins al mar, de l'altra banda.

Si el santuari està obert s'hi pot entrar i visitar-lo. (Nosaltres, aquesta vegada, i malauradament el vam trobar tancat).

Visitada la zona eclesiàstica de Rocacorba, la ruta continua per darrere, pujant per un encís de pedres que converteixen el pas següent en un moment de gran bellesa i ja des del cim del pas, arriba un llarg moment trencacames: la muntanya de Rocacorba. Els caminants poden passar gairebé sempre arran del penya-segat; cosa que fa molt agradable la caminada per les seves vistes excepcionals. Sense pèrdua i acompanyats per la ferum indici de vida animal, cabirols i senglars sobretot, el camí va transcorrent molt net i molt divertit per la cinglera de Rocacorba fins que al final baixa per la Costa de la Roca d'en Mascaró i passa per la Roca d'en Mascaró; una baixada pronunciada però divertida.

La baixada conclou amb el Pujant d'en Jeroni (per nosaltres, Baixant) i arriba a la casa embardissada i perduda de can Pau. Després d'uns metres de bardissa, encara prou transitable, s'arriba a la pista que cal seguir cap a la dreta (el nostre track marxa un moment a l'esquerra perquè anàvem a buscar una drecera que no vam trobar per la bardissa gegantina que hi havia). Així doncs, quan es troba una casa de fusta cal seguir el camí de la dreta i camí enllà fins al Pla de Cal Ros amb uns camps de cultiu molt grans.

Passats aquests camps, la caminada segueix per una pista a l'esquerra, a l'alçada d'un torrentot; és una pista bruta, trista, però que no presenta cap dificultat. Cal anar-la seguint (fóra bo seguir el GPS en aquest tram perquè hi ha caminois diversos) fins gairebé el punt més alt on el camí gira de cop a l'esquerra i també hi ha una drecera ampla a la dreta. Cal agafar aquesta drecera de la dreta i seguir endavant.

Tot baixant per un laberint de camins (GPS imprescindible) s'arriba a la zona de la Plaça de les Bruixes i d'aquí per camins humits fins al Pla de Can Pou. Del Pla de Can Pou se segueix la pista principal que porta el camí a la pista inicial i d'aquí sempre a la dreta retorna els excursionistes fins als cotxes al Pla d'Adri.

És una ruta interessant amb molt bones vistes i que val molt la pena de fer. Nosaltres, com sempre, vam passar una jornada inoblidable acompanyats del nostre guia DACAMA, un campió mundial de seguir rutes amb GPS, i vam tornar a riure, a riure i a riure.

Els Senyderistes ilusos us animem a fer-la i a passar-ho tan bé com ens ho vam passar nosaltres.

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!