El Quermany Gros ( 100 cims ) i el Quermany Petit des de Pals

Aquesta és una proposta per pujar al Quermany Gros, cim pertanyent a la llista dels 100 cims de la FEEC que queda a tocar del poble de Pals, al Baix Empordà.

Si iniciem la ruta a Pals, potser el millor és que busqueu un lloc per deixar el cotxe sense haver de pagar en les múltiples zones blaves que hi ha prop del nucli antic del municipi, així doncs us proposo deixar-lo al carrer de Quermany prop de l'Escola Bressol Quermany Petit, tot molt adient a la ruta que farem.

Seguim doncs el carrer Quermany per sortir del poble, cosa que fem en un moment tot passant per sota de la carretera C-31. A la dreta ja hi tenim camps i a l'esquerra una masia amb bestiar. De seguida arribem a una cruïlla on deixem la pista principal i agafem un sender que puja moderadament tot endinsant-se en el bosc. Seguim rodejats d'arbres fins que creuem amb una pista que seguim cap a l'esquerra encara en ascens, aquí la vegetació canvia i se'ns obren vistes panoràmiques cap al sud i l'est, destacant com en altres punts el turó s'obre el qual hi ha el poble antic de Pals.

Seguim aquesta pista uns metres abans d'agafar un estret corriol que ens puja en un moment fins un roquissar en el que sembla una antiga cantera de pedra que ens ofereix encara més bones vistes. Tornem a la pista i de seguida prenem un estret corriol que s'enfila tímidament fins al dissimulat cim del Quermany Petit, de 114 metres d'altitud. Tornem de seguida a la pista i comencem un descens per una pista força trencada que ens porta fins a tocar del Càmping Mas Patoxas.

A partir d'aquí el perfil torna a ser ascendent, sempre per pistes i pel vessant sud de la muntanya. És interessant agafar les petites desviacions de pocs metres per arribar fins les boques de les diferents seccions de mines d'argila blanca que trobem, abans d'arribar a l'esplanada on es troba la boca principal de les mines d'en Bernat, construïda en pedra i que dóna informació de com devien de ser d'importants en el seu moment. Aquestes explotacions mineres van funcionar la primera meitat del segle XX i se n'extreia argila blanca, feta servir majoritàriament per la industria terrissera de la Bisbal de l'Empordà.

Sortim de l'esplanada per la pista que puja i que ja en apropa al capdamunt del cim del Quermany Gros, a 228 metres d'altitud, al qual arribem fent marrada per un estret corriol que puja amb molt força per remuntar els darrers metres fins el cim, on trobem una torre de guaita que es veu des de lluny i serveix per identificar el cim. Les vistes des del capdamunt són esplèndides, ja sigui cap a la banda de mar o cap a la vall del Baix Empordà.

Sortim del cim per la pista que hi arriba, i que de seguida revolta en direcció nord, però en el següent revolt, nosaltres torçarem a l'esquerra per un estret corriol que ens porta cap a un espectacular roquissar que haurem de travessar amb força compte, ja que sobretot després de travessar el que sembla un cim secundari, ens ajudarà a davallar fins un corriol que queda força més avall. De fet, és exclusivament per aquest tram que he qualificat la ruta com de dificultat moderada.

Anem a petar a una pista que seguim a l'esquerra, però tot seguit, tornarem a agafar un sender que ens baixa fins l'entrada de les Mines d'en Bofill, de les quals també se'n treia argila, en aquest cas de color vermell fosc. Passades les mines seguim la pista que ens porta fins un sender que ja ens davallarà fins una ampla pista que en un monent anirà a petar al camí de Mas Salvi, al costat del qual passem de seguida, en una pista ja asfaltada que acaba al propi carrer Quermany, punt final de la ruta.

Nota: He fet la ruta trotant algun tram, podeu calcular 2 hores totals per fer la ruta a un ritme més habitual de caminada.