TURÓ D'EN GALZERAN O D'EN MATES, D'EN FÀBREGUES DE DALT, DE L'HOME I EL ROCAR (4X 30 TURONS DEL MARESME, 100 CIMS FEEC)

Agradable ruta on bàsicament recorrerem els turons que envolten el terme municipal de Tiana, 4 d'ells inclosos al repte dels 30 Turons del Maresme, El Rocar, Turó d'en Fàbregues de Dalt, Turó de l'Home i Turó d'en Galzeran o d'en Mates, aquest darrer també inclós dintre del repte dels 100 cims de la FEEC. Durant la ruta també pujarem al turó on es troben les restes del poblat ibéric de Castellruf, ja al terme municipal de Santa Maria de Martorelles, visitarem les Fonts de la Teula, del Ferro i de Sant Bru o dels Ocellets, a més del curiós Cementiri dels Empestats.
Comencem la ruta a les immediacions de l'església de Sant Cebrià de la població de Tiana, on tenim un pàrquing a tocar. Des d'allà, seguim el traçat de la carretera BV-5008, que puja deixant a la nostra dreta el Casino de la població i a continuació el Convent de les Germanes Franciscanes, deixant després la carretera per baixar a la dreta pel carrer en direcció a l'ermita de l'Alegria fins arribara la Riera de la Font, on trobem senyals del Parc de la Serralada Litoral, anant a la dreta pel conegut com Camí del Cementiri. Seguint la pista arribem al cementiri de la població i a la citada ermita. La ermita de l'Alegria fou l'antiga església parroquial de Tiana que, com a tal, està documentada des del 1018. Sembla que va ser construïda sobre les restes d'una vil·la romana. Un nou temple romànic va ser consagrat el 1104. L'edifici actual és del segle XVI, si bé molt reformat i ampliat durant el segle XVIII (a la façana hi ha la data de 1729). Baixem passant per les boniques cases de Can Brossa i Can Cirera fins sortar a un carrer on seguim les indicacions a l'esquerra per agafar el Camí de Dalt d'Alella, que seguirem fins que a l'alçada d'un gran pi, anirem a la dreta per un corriol a l'inici no gaire evident que va guanyant poc a poca alçada fins abastar la carena on començarem a pujar de manera més decidida a l'esquerra fins assolir el primer turó del dia, El Rocar (203 m), inclós al repte dels 30 turons del Maresme i des d'on tenim bones vistes del litoral. Unes roques granítiques identifiquen el turó i el mirador a tocar, tot i que el cim realment, es troba uns metres més amunt, 207 m, a la l'esquerra més emboscat i amb vistes més limitades. Continuem per la pista en direcció al Coll de Vendrans on arribem deixant a la nostra dreta camps de vinyes i una bonica panoràmica del termes municipals d'Alella i El Masnou. La pista continua pujant en direcció a la urbanització de Can Comulada fins que arribats a un dels carrers que donen accès la urbanització anem a l'esquerra seguint un erosionat camí que puja fins al Mirador de Nou Pins. Seguint l'erosionat corriol acabem arribant al ben visible cim del Turó d'en Fàbregues de Dalt (382 m), també inclós al repte dels 30 Turons del Maresme i amb bones vistes litorals un cop més. Deixant a la dreta el mas de Nou Pins, seguim pujant passant per l'indeterminat Turó de Nou Pins i uns metres més amunt pel cim dels Ginestells (433 m). Davallem fins sortir a una pista i arribar al Coll de Nou Pins on seguim recte per un corriol que puja fent ziga zagues fins deixar-nos a l'avantcim del Turó d'en Galzeran o d'en Mates, on trobem un torre de vigilància forestal, uns bancs i un panell informatiu. El punt culminant del cim es troba uns metre més amunts, al turó on trobem un vèrtex geodèsic a sobre d'un piló d'obra que corona aquest cim, de 484 m i que està inclós al repte dels 30 Turons del Maresme i també dels 100 cims de la FEEC. Si ens pugem a sobre del piló, les vistes són molt bones cap a totes bandes, de tota la Serralada Litoral, de la linia litoral i de tots els nuclis de població dels voltants, destacant les que es troben més enllà de l'autopista AP-7 com Mollet del Vallès, Santa Perpètua de la Mogoda i més enllà tota la plana vallesana amb Terrassa, Sabadell etcetera. Tornem a la torre de vigilància forestal per baixar per altra erosionat corriol que davall fins sortir a una pista que prenem a la dreta i que seguim obviant la primera bifurcació a la dreta que baixa també del Turó d'en Galzeran, i una segona que ens sortirà a l'esquerra més endavant. Arribem a una cruïlla de pistes i camins on coincidim amb el GR-97 que nosaltres obviem per agafar un corriol a l'esquerra que s'endinsa a l'obaga ja dintre del terme municipal de Santa Maria de Martorelles i que baixa fins tornar a agafar altra cop el GR uns metres més avall. Seguint la pista arribem al molt ben senyalitzat i ben conservat Dolmen de Castellruf, sepulcre megalític l'estructura del qual s'adscriu al període Calcolític (2200-1800 a.c.) del tipus galeria coberta catalana, format per una cambra tancada amb quatre grans lloses verticals i una altra horitzontal que fa de coberta. Visitat el dolmen seguim la pista fins arribar a una cruïlla on deixem el GR i agafem el corriol que puja recte de valent enfilant-se al turó on trobem les restes del Poblat Ibèric de Castellruf i del posterior Castell de Castellruf. Ens trobem primer amb unes restes de murs i una sitja, seguint després pel corriol que envolta el turó passant per unes roques amb bones vistes i una curiosa escultura metàl.lica en forma de bicicleta amb una ampolla plena de paperets. Seguint el corriol podem enfilar-nos a la dreta al capdamunt el Turó de Castellruf (458 m), on també trobem restes de construcció. Es creu que va estar habitat entre els segles V i II aC, tenint una etapa de màxima ocupació durant el segle iii aC. Ocupa una extensió aproximada de mitja hectàrea, delimitada per una muralla d'1,15 m d'amplada mitjana. Tots els elements estructurals són de pedra, s'assenten sobre la roca mare i en segueixen les irregularitats. Al mateix lloc on estava el poblat ibèric es va construir un castell al s.XI, Castell Ruf, que ja apareix documentat al 1060 però que les escasses referències documentals del mateixfan pensar que va tenir una vida curta i una funció de control sobre el territori de la zona. Baixem per un corriol en direcció a una ben visible torre elèctric on desemboquem a una antiga pista que seguirem fins trobar un corriol a la dreta un cop assolida una pista més transitada, un corriol que s'endinsa serpentejant en baixada per una zona ombrívola. Assolim un camí més ample on farem un anada-tornada a l'esquerra per apropar-nos al bonica racó on es troba la Font de la Teula, que al nostre pas goteta a goteta, anava rajant. Tornem al camí que anem seguint i uns metres més endavant, a l'esquerra fem altra anada-tornada per apropar-nos a La Bassassa, bassa d'aigua enclotada de planta allargassada formada per un forat excavat al propi terreny, amb unes mesures aproximades de 15,5m de llargada per 2,5m d'amplada i una profunditat d'un metre. Tota la banda de migdia presenta un mur longitudinal bastit en pedra lligada amb morter que fa de resclosa. Mitjançant una petita obertura a la part inferior del mur, l'aigua és conduïda cap avall. Un arbre caigut al damunt de la bassa permet fer de pont per creuar. Poc més endavant , fem altre curt anada-tornada per arribar a la Font del Ferro, que al nostre pas estava completament seca. Acabarem sortint a una pista que agafarem a l'esquerra durant uns pocs metres, ja que aviat ens endinsarem a un corriol que pel Bosc de Can Mates puja suaument per tornar a baixar més endavant en un tram amb gravella fins a una cruïlla de camins on seguirem a l'esquerra, assolint la linia fronterera de Santa Maria de Martorelles i Tiana. El corriol surt a una pista on coincidim amb el GR 92 pero que solament seguirem uns metres, ja que poc més endavant farem un gir de 180º per baixar a l'esquerra per la pista que va baixant i que deixarem per més avall, a la dreta, agafar un corriol que puja i que ens deixa al curiós Cementiri dels Empestats. L'any 1870 va arribat a Tiana procedents de Barcelona, els primers afectats de la coneguda com tifus icterioide o febre groga. L'ajuntament de Barcelona va habilitar la Cartoixa de Montalegre i l'edifici de la Conreria, actual alberg del a Fundació Pere Tarrés, com a hospital d'infecciosos. Davant la por dels habitants del municipi de poder-se contagiar de la malaltia si els morts eren enterrats al cementiri parroquial, en van morir unes 76 persones, es va habitlitar aquest terreny per donar-los sepultura. Encara es conserva el fragment de mur que delimitiva el mateix així com una gran pedra funeraria que es va col.locar un cop la pandemia ja va finalitzar on es poden veure les imatges d'un rellotge de sorra, símbol de la brevetat de la vida, i una calavera, simbols de la mort, a més de les inscripcions Colonia de Montalegre, Ajuntament de Barcelona, i al centre, A las victimas de la fiebre amarilla 1970. Deixem enrera el cementiri i anem seguin la pista al darrera del mateix que va a la dreta i que ens torna a enllaçar amb el GR-92. El seguim a l'esquerra passant davant de l'edifici de la Conreria, actualment Alberg de la Fundació Pere Tarrés. Seguint el GR podem tenir en algun punt una bona panoràmica de la Cartoixa de Montalegre al fons de la vall. Arribarem a una cruïlla on el GR continua a la dreta, agafant nosaltres la pista que puja en direcció al Turó de l'Home. En escasos 200 m arribem al cim, de 363 m, a la linia fronterera entre Tiana i Badalona, inclós al repte dels 30 Turons del Maresme i que ens ofereix una bona panoràmica litoral i de la comarca del Barcelonès. Des del cim podem veure un dipòsit i un mirador amb un panell informatiu, al qual ens dirigim baixant pel descomposat corriol que baixa directe fins al mateix. Es tracta del Mirador de la Vall de Montalegre, des d'on tenim una altra bona panoràmica podent veure gairebé al complert la ruta que portem feta. Tornem a la pista començant a baixar i obviant dues altres pistes que ens surten a l'esquerra. Quan deixem la segona pista a l'esquerra, enllacem amb el SL-C 145 que ja no deixarem fins gairebé al final de la ruta. Arribarem a una cruïlla senyalitzada on se'ns indica que a l'esquerra podem anar a la Font de Sant Bru o dels Ocelletes, cap a la qual ens dirigim fent un anada-tornada per baixar a la Riera de Montalegre on es troba la font. Continuant visitada la font passarem per l'entrada de la Casa Senromà o Can Sent Romà, finca privada composta per diversos edificis destacant una masia medieval d'aire gòtic, una capella romànica, però sobretot les ruïnes d'una vil·la romana. Sortim a la carretera on hem d'anar amb especial compte a l'esquerra per trobar-se a una corba de limitada visibilitat i després creuar fins continuar pel SL a l'altra banda tal com ens indica un pal indicador. Deixem a l'esquerra un dipòsit i arribem a la població de Tiana, on ja per asfalt seguim pel carrer de Montalegre a l'altra banda de la rotonda que trobarem, continuant baixant fins a la Plaça de Sant Bru on anirem a l'esquerra per enllaçar amb l'avinguda de Joan Garí, on pujant, acabarem arribant al punt de tornada.

IBP INDEX 132 RNG/ 69 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).