EL ROQUISSAR DE LES BRUIXES

EL ROQUISSAR DE LES BRUIXES.

Deixem el cotxe a Santa Maria de Montnegre i agafem la carretera asfaltada direcció Sant Mateu de Montnegre, Castellar de la Selva i Quart. Al cap de poc trobarem un encreuament (Coll de Portell) a la dreta i caminem per una pista forestal direcció Nord-Oest . Cal agafar-s’ho amb calma doncs el pendent és un xic pronunciat. Després d’uns quinze minuts hi ha un sender a la dreta on ens desviarem. Aquí el sostre vegetal és notable i si fa calor ens apaivagarà la cremor del sol. Anem seguint fins a un encreuament de corriols. Continuem recte fins a trobar dos termes que deixem a l’esquerra. A partir d’aquí el caminoi és especialmente suggestiu. La llum filtrada que hi arriba ens proporciona multitud de sensacions : risc, misteri, esoterisme, indret ocult, màgia i bruixeria. Una vegada som a la roca que ve a ser com la proa d’un vaixell sobre la vall del Rissec, allarguem la vista i podem esplaiar-nos fins a l’horitzó. Si el dia és clar veurem el Santuari dels Àngels (486m), Pals, les illes Medes, els campanars de Madremanya, el Montigalar (465m), Can Pujades amb la seva plantació de cedres a la carena, el Puig d’en Llac (412m), La Bisbal, la badia de Roses, etc…
Al costat del camí o sobre aquestes roques hi podem collir l’herba dels talls (Sedum telephium) una planta molt adaptada a la sequera degut a que té la capacitat d’emmagatzemar aigua a les seves fulles. La principal virtut d’aquesta planta, segons diuen, és la de curar llagues i ferides. S’agafen les fulles i se separa la pell fina de la cara superior i s’aplica directament sobre cremades, talls, llagues i durícies.
Una llegenda (Cortadelles, Xavier: “Llegendes de les Gavarres “) conta que…” un jove imprudent de Sant Mateu va saber que cada nit de Sant Joan les bruixes es trobaven en una roca situada darrere de la muntanya del cim Montigalar. El cas és que va saber que si hi anava i deia unes paraules estranyes la seva fortuna canviaria. Aquell noi era tan ambiciós com valent, de manera que va esperar-se que fos la vigília de Sant Joan per encaminar-se, amagat de tothom, cap a la roca de les bruixes. I una vegada allà i després de pronunciar les paraules secretes, va poder veure un tresor ple de diamants, gemmes, pedres precioses, or i plata. Qui tingués aquell tresor seria l´home més ric del món. El cas és que no el va poder aconseguir sigui perquè no eren les dotze, sigui perquè les bruixes el van descobrir o les paraules no estaven ben dites, el noi va quedar convertit en una estàtua de pedra i tota la nit va tenir el tresor al seu davant sense poder-lo tocar. L’endemà , al despertar-se, no se sap per què, ni de quina manera va anar a parar a la plaça de La Bisbal. Va afanyar-se a tornar a casa seva amb la cua entre cames . Se’n va recordar tota la vida i no va tornar mai més al roquissar.”
El dia que vaig descobrir aquest indret ( l’agost del 2007) ) en arribar al final del camí es va posar a ploure i vaig iniciar la tornada. Quelcom em va fer aturar i recular. De sobte va aparèixer l’Arc de Sant Martí i no vaig poder evitar de xiuxiuejar la cançó de la infantesa . “ Plou i fa sol, les bruixes es pentinen/ Plou i fa sol, les bruixes porten dol/ Plou i fa sol, les bruixes fan un ou/Plou i fa sol, liró, liró, liraina/ Plou i fa sol, liraina, lirandó.”
Vaig aclucar els ulls i tot seguit un estol de bruixes a cavall d’una escombra dansaven, pujant i baixant per la vall, fent giragonses , tirabuixons i ziga-zagues des del cim del Montigalar fins a la Font Picant de Madremanya. Talment que semblava una munió de papallones . Tot un espectacle i sense haver de pagar entrada.
Salut i cames!